-->
El dissabte anem cap a Abella de la Conca, un lloc amb encant i solitari a fer una via del Remi Bresco que podria esdevenir una clàssica.
Per arribar podeu anar per Tremp o pel port de Comiols. Baixant el port en direcció a Tremp cal agafar el trencall que va a Isona i després agafar la carretera que va a Coll de Nargó per Bóixols i desviar-vos cap a Abella de la Conca, just abans d'arribar al poble agafar una pista a l'esquerra que ara té un petit tram asfaltat, seguir fins que veieu dues pistes nosaltres hem agafat la que va per sobre però l'altra gairebé és paral·lela; aneu tirant fins que veureu la paret a la dreta i aparqueu.
L'aproximació a vista tot i que es troben alguns corriols fets pel bestiar, en uns 20-25 minuts ens plantem a peu de via on hi trobem una fletxa..
La via va per l'esperó més llarg
El primer llarg al començament és una mica discontinu, amb algun pas de V-, després una mica més vertical per unes plaques i fissures de IV/IV+. La tirada té 55 m i un pont de roca però hi ha nombroses fissures. La R hi ha un spit i un curiós pont de roca equipat.
Primer llarg
R1
El Josep Anton, en la part maca del llarg
El segon llarg és el més bonic, molt aeri amb algun pas de V, a l'igual que l'anterior té 55 m, un clau i un pont de roca, un spit a la R.
Sortida de R1
L2
L2
En el bonic segon llarg
L2
L'últim llarg és el més curt, 40 metres amb una dificultat de IV+, força agradable fins al cim on tenim una bona vista i un interessant tall geològic amb la Serra de Sant Corneli al fons.
Per baixar cal fer un ràpel d'uns 50/55 m d'una savina i pel vessant nord.
L3
Arribant al cim
Bonica vista geològica, amb la serra de Sant Corneli al fons
Fotocim
Tot i que no presenta moltes dificultats, la via ens ha agradat força doncs té el plus d'anar-la equipant, tal com ho fèiem abans.
De material nosaltres hem utilitzat un alien vermell, el groc, els camalots del 1/2/3, un tascó i un parell de bagues per savines
La ressenya la podeu trobar al blog del Luichy
.JPG)
.jpg)
7 comentaris:
Ep Mingo, es veu una via molt estètica i la roca sembla molt bona, que ferm es veu el segon llarg! me l'apunto que per aquí no conec res i s'haurà de descobrir, amés una via del Remi és una via del Remi!
Felicitats!!
Així queda com a via recomanable per anar a fer-li una visiteta no? la tenia mirada però no sabia que m'hi podia trobar, i pel que expliques crec que ens ho passarem bé!
apuntada queda! Bona aportació!
Bon dia, bona roca, bona companyia, i una magnífica via en la que cal tenir coneixements tècnics per a assegurar-la adientment, un autèntic plaer. Jo desitjo poder fer aquest tipus d’escalada mentre el tremp m’ho demani, millor que resseguir cosits de ferros fixes en vies per a les que ja no estic preparat, o ja no vull preparar-me, perquè la vanitat ja ha minvat prou. Salut i felicitat companys!
Jaume i LLorenç la via està bé, però el lloc solitari li donen un plus. A més la via te l'has de treballar.
Jordi que passa? ja no dius res a veure si tornem a escalar alguna tarda. Una abraçada
La via no sé què tal deu ser, però només pel lloc em sembla que ja deu valer la pena!
Mingo, ja saps que si no s'ha de fer trekings, i en general no s'ha de castigar els genolls, estic en disponibilitat.
Efectivament, el lloc és ben tranquil, nosaltres vam estar un dissabte a principis de març sols com l'una, bon terreny d'aventura.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada