Aquesta ascensió és molt còmoda doncs hi ha poca aproximació i el raconet on hi ha la paret, a mi m'agrada molt i si a més vas entre setmana, no trobes a ningú.
Deixem el cotxe a la presa de Llauset i en menys d'un hora et plantes en la feixa on acaben totes les primeres tirades.
Nosaltres triem la via més fàcil, la Valdric, que per mi és la més maca. El primer llarg és un diedre impressionant i maco, que et deixa en la feixa d'aproximació.
El segon llarg és un IV desequipat però molt bonic.
El tercer llarg surt per sobre de la R2 (dos spits) i va per una aresta de IV amb un tram de V, que segurament és perquè hi ha una mica de líquens que et fan dubtar, una tirada senzilla però molt aèria i bonica.
Mentre espero el company, malgrat tinc inflada la mà i em molesten els tendons mentre escalo; em sento feliç, i recordo un autor que llegia de jove, no sé si era en Whymper?, que deia que es sentia feliç a partir de tres mil metres, en aquell moment no ho vaig entendre però després d'estar uns dies per les altes muntanyes aquelles paraules van tenir tot el sentit i és el que experimento en aquests moments. Segurament formem una mica part d'aquestes muntanyes.
Arriba el company, ah en aquest llarg només hi ha un pitó, però com en tota la via els friends entren molt bé. Ara ja només queden un parell de llargs senzills per la cresta fins al cim.
La baixada es fa per una canal al nord on després de baixar una mica trobarem un ràpel de menys de 30 metres i xino xano fins on hem deixat les motxilles.
L2
El company arribant a R2 (totes tenen dos spits)
L3
L4
Pic Vallhiverna
Cim LLauset 2634 mts
.jpg)
7 comentaris:
Ei Mingo, estar per aquests paratges ja val la pena de per si sols, i escalar-hi doncs ja ni parlar-ne. Per cert, encara es pot aparcar després del túnel de Llauset? Salut!!!!
Les obres ja les han acabat es pot aparcar després de passar el tunel; vui dir al costat de la presa
Una zona que es veu molt interessant i on no hi he escalat mai. A veure si alguna estona hi pujo...
I que milloris de la mà, a veure si fent una mica de bondat et recuperes, que tenim molta feina pendent!!
Mingo!
Si realment a vegades no cal complicar-se gaire la vida per gaudir d'un bon dia d'escalada! però si que es cert que l'entorn pirenaic ajuda...
cuida't!
Joan, si si molta feina pendent jo més que tu. Tinc dos piolets quasark i un grampons grivel que fa temps que vaig comprar i encara no he estrenat.
Lu una vieta que realment està bé, i a més és ràpida de fer.
Ei Mingo nosaltres vam estar-hi a un altre via el dia 2 d'agost. Un lloc a tenir en compte segur que hi tornarem.
Vaja veig que no som els únics que ens hem deixat caure per aquesta paret! guapa i interessant zona! per tornar-hi!
hi ha feina! merci per la piada!
Publica un comentari a l'entrada