dilluns, 18 de juliol del 2011

Creu de Colomers


Amb una temperatura gens normal, 5 graus, pugem al circ de Colomers, tenim la intenció d'escalar la via de la plomada a la Creu de Colomers, però esta tot molt moll i emboirat, no sabem si escamparà, a mesura que avança el dia la cosa sembla que s'aclareix i finalment queda un dia fantàstic davant nostre tenim la paret. La guia marca 1h 30 minuts des de'l refugi, nosaltres n'hem tardat un hora més, però no hem anat al Port de Colomers com diu el llibret.
Amb la fotografia de la paret localitzem el que pot ser l'entrada, després d'escalar 7 o 8 metres hi ha una bavaresa que deu de ser la que la guia marca com III+, ostia això sembla V+ o més i fins a meitat de bavaresa no pots assegurar-te i com fins aquí no he posat res, miro un pel més a la dreta i ataco unes fissures que es poden assegurar, però res de III+, un parell de graus més li posaria, continuem per un muret tombat de III, on no pots posar res, arribo on la foto diu que hi ha la R, poso un parell de friends i m'adono que per aquí no va la via i que si hi anés, jo per una cornisa plena d'herba on has d'entrar a 4 grapes sense cap fissura doncs “como que no”. Així que quan arriba el company rapelem d'un gran bloc de pedra. Creiem que la via va com uns 40 metres més a la dreta del que marca la fotografia i en comptes d'agafar la cornisa d'herba de dalt va per un terreny fàcil uns 20 metres per sota. Força emprenyats li comento al company que jo a Colomers a escalar, no hi torno més, que és el tercer cop que venim i sempre hem tingut problemes per localitzar correctament les vies. En tot cas hi ha algunes vies que si fan bona pinta, com LUJO ASIÄTICO que és veu una línia molt evident i bonica.
Ja que som aquí pugem a la Creu de Colomers a peu. Al baixar decidim tornar per on la guia li marcava la pujada a veure si tardem el que marca l'horari, ens adonem que si continuem per aquí arribarem molt més tard, no sé qui haurà escrit aquesta part de la guia, però devia de ser un isard. En fi feia temps que no em cansava tan, això de portar a passejar el material és durillo i demà farà mal temps.

 Refugi nou de Colomers


 Pic Oriental de Colomers, la Creu de C i la Tuqueta del Port

 Pic Oriental de Colomers. Per l'esperó hi va la via soy un hombre enfermo

 Creu de Colomers

 Cim de la Creu de Colomers 2896 m

 Els putos amos


4 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Ep Mingo, enguany el temps ens ho està posant difícil. Emprenya molt quan les guies són inexactes, i malauradament n'hi ha més d'una, com una del Pedraforca d'autor prou conegut, que és molt dolenta!
Almenys la patejada va ser bona! em recoda l'estiu passat que preparats per fer el Diedre dels Spijoles vam acabar pujant el cim per la normal amb tot el amterial a sobre esquivant la pluja i la boira!!

lux ha dit...

Ep Mingo!
l'aventura és l'aventura....
Si sempre fessim les vies més piulades segur que això no passaria...
deu ser una part de l'efecte de les vies blogger.. no? que assegures l'exit.

O sigui que Felicitats per l'activitat! que bonic que és el Pirineu i aquestes parets!

Mingo ha dit...

Jaume si tens oportunitat torna al les Spijoles, jo l'he fet dos cops i és molt guapo.

Lu, si si l'aventura és l'aventura. De fet al matí quan ens vam posar a caminar pensàvem que donariem una volteta per Colomers, on ens hem passejat amb esquis, a peu, amb fills,...DE fet amb el company ens vam conéixer quan viviem a la Vall. Però quan de sobte sobre el dia i veus la paret tan guapa, bufff ja ti veus, clar que passejar-se per Pirineu sempre és gratificant, però si no vas amb el material a l'esquena, les espatlles t'ho agraeixen, Salut

Bullarolas ha dit...

hola Mingo!!!

Fa una pila d'anys vam fer la Plomada... Els graus a la guia del Luichy són orientatius, doncs em sembla que debíem fer la segona nosaltres i els graus originals del Bagués són molt autèntics... de l'època. Em sembla que això de la foto està malament.

Ara cbé, la Lujo (no deu estar bé que ho digui jo mateix) és de putíssima mare, no té pèrdua i els graus són més agraïts....

això de l'aproximació... de debò són dues hores i mitja... i el que digui el contrari que mho ensenyi, perquè com no sigui amb un parell d'ales a l'esquena... ho veig pelut!!!)

salut i alpinades