diumenge, 10 de juliol de 2011

MONTSERRAT Presidenta "Canvi Climbàtic"


Avui diumenge quedem amb el Quique per una matinal a Montserrat. Ens trobem amb el Lluís i la Laura que van al viatge apatxe de la Pastereta, una opció millor que la nostra, segurament, doncs pujar i baixar i escalar a la Plantació i arribar a quarts de 3 a casa haurem de córrer molt.
Encarem amunt i tot i que el camí va força estona per l'ombra quan arribem a la canal dels Llorers estem ben xops. Tot i que el nostre objectiu era a la part alta de Plantació al arribar a esplanadeta on comença el Canvi Climbàtic ens aturem i tot i que a mi no m'agrada repetir vies ens hi posem a més hi toca una bona ombra.
La primera tirada una rampa de II/III sense interès.
El segon llarg és una mica més mantingut en el IV i algun passet aïllat de IV+.
El tercer apreta una mica més però em trobo tan be, que algun seguro no el xapo.
L'últim llarg és el més difícil i fa temps que no faig 6a., abans d'arribar al 1er spit el company em comenta que fa poc va operar una noia que en un saque havia caigut amb el cul sobre una branca de pi, miro a sota i veig l'alzina, collons quin mal deu de fer això, per si de cas li foto un alien verd en una fisureta, la resta surt de puta mare, estic molt content, malgrat repetir la via. Aquí dalt a la Plantació no es veu ningú, realment és un lloc agradable amb aquesta tranquil·litat.

 L1

 L2

 El company arribant a R2

 En la bonica placa del 3er llarg

 Superant el desplomet de L3

 L4

L4
 R4

 Punxo de la Pau i la Justicia

5 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Collons Mingo! vaja company, fer-te pensar en les teves parts pudendes en el pitjor moment!!!JaJaJa i és que no es pot anar amb Galenos pel mon..!!!
per cert, aquesta va ser la meva primera via després de la operació del bíceps.

lux ha dit...

Bones!

la canvi climbàtic encara la tinc pendent! dec ser la unica ja! veig que la vas disfrutar!! i que ja vas apretant!!

Per cert ja varem fer la baga total! i malgrat anar més aviadet (les 9 va costar...) també ens va pillar una mica el sol als ultims llargs, però per sort corria aire i algun nuvolet ;). Una via per difrutar!

Gatsaule ha dit...

Pensava que era l'únic que la tenia pendent, aquesta! Algun dia s'hi haurà d'anar...,i ja em fixaré amb l'alzina, ara que penso que deu ser qüestió de tenir punteria, si s'escau!

Joan Prunera ha dit...

Ei, companys!!! que jo tampoc la tinc feta... Quan vaig fer la Infiniti, habien uns companys , però no en va fer el pes... es veia una roca fosca i tètrica... igual eren imaginacions meves!

Salut i a tibar

Mingo ha dit...

Ho recordo Jaume, a més va ser de les primeres repeticions.

Lu, doncs sort que corria ventet pq el dia que hi vam estar feia molta calor.

Joan ja veus acabes de trobar companya per fer la via.

Joan Prunera, el primer llarg és lletjot, però la resta està força bé.