Després de la matxacada i la pluja d'ahir, decidim per avui, caminar poc i escalar tot el que es pugui. Així que anem a l'Ampriu que cap dels dos coneix. El dia és el millor que tindrem en molts dies i l'ambient acompanya , el Perdiguero i la Gargallosa davant nostre. Una passejada de 10 minuts ens deixa a las Palestras de l'Ampriu que és la paret que ens queda més a l'esquerra. Aquí anirem fent combinació de vies fins arribar dalt de tot. Al baixar ens quedem una estona en el mur intermedi on hi ha la majoria de vies difícils,. Dir que tot està molt ben equipat.
Baixem i anem al sector Alucina que és una gran placa llisa. Entrem pel llarg de la via de Punta a punta, és preciós, flanquegem una mica a l'esquerra i fem la placa que tenim davant, no té desperdici, li marquen V+, però jo li posaria més. Avui si que hem escalat força, i m'he ressentit d'una lesió al canell, que pensava que era història.
.jpg)
2 comentaris:
Hola amic meu. ja veig que continues com sempre, tot el dia queixan-te i tot el dia trepant. Pot ser te penses que les lesions es curen? No senyor , les lesions evolucionen conforme a la edat del individu on es troben localitzades. Son com una paparra, peró al final les acabes estimant. JA, JA, JA. Estimant? ja m'he cagat amb la mare que les va parir. o no? Una abraçada amic meu i trepa tot el que puguis , pel damunt o pel davall del 3.000, però trepa.
Eii Sergi això del blog és com el banc del sinofos; el que hi ha a la plaça de la Paeria, be això és el que em deia el meu pare quan hi pasavem i estava ple de vells. Em sembla que hauré de fer cas alguns col.legas que no vagi al rocodrom, de fet casi totes les lesions les he agafat allí. Escolta la segona quinzena d'agost estaré per Lleida, pq he de fer de fill, vui dir que he de cuidar a ma mare. Si esteu per allí digueu-m'he alguna cosa.
Una abraçada i records a la Penya.
Publica un comentari a l'entrada