dijous, 2 de juliol del 2009

MONTSERRAT Gorro Frigi "Stromberg"

Bufff estic esperant el col·lega a Monistrol i m'adormo, no perquè tingui son, quina calda que està fent, sense bellugar-me estic suant i ara a escalar, joder que be que es deu d'estar al Carib o al xiringuito del meu poble amb una cerveseta ben fresca, en fi tota la vida així de rucs... Au cap al Monestir, preparem els trastos i decidim que anirem a la Stromberg, he llegit al blog de l'Eduard i el del Joan (Gatsaule) que és maca. Quan anem cap a les escales li dic al company i si pugem amb el funicular? Si em sentis en Jaume,....De fet anàvem a preguntar, i ens diuen ara sortirà, coi ens esperaven. Que bé en cinc minutets al peu de Gorros,
Ens adonem que la Stromberg toca el sol, tot i que teníem altres opcions, fa un airet molt agradable i a quarts de sis al sol fins i tot si està bé. Així que amunt. En algun lloc havia llegit que si xapaves el primer seguro després no corrien bé les cordes, jo que sóc un xulo ni el primer ni el segon i com se'n veuen força xaparé un si un no, la paret es redreça i collons un si i l'altre també, la tirada és molt maca V aeri, a uns 9 metres de la R jo he trobat un passet que m'ha costat, suposo que m'he equivocat perquè el company ha escalat una mica a l'esquerra del bolt i no la trobat gens complicat.

Primer llarg



La segona tirada tot i no tenir massa dificultat, és força maca, aèria i amb molt bones vistes, suposo que aquesta via només li deu de tocar el sol una mica a l'estiu.





El tercer llarg, uauuuu fantàstic, jo que no em trobava massa a gust, aquí he tingut un “subidón” un desplomet amb bona pressa, he trobat més complicat un pas que hi ha després del flanqueig per anar a un forat molt bo.

El perfil del Sentinella, des de R3


El quart llarg facilet.


L'últim llarg un desplom, un pas de campus un parell de bolos i t'agafes a una fissura, em noto que no tinc power i en el segon bolt li foto un Ao. El pas es pot evitar, a la dreta hi ha un bolt i sembla més fàcil. Tot i que la tendinitis del colze em fa la guitza i no m'he sentit a gust del tot, la via és molt recomanable.



Feia un munt d'anys que no estava aquí dalt, em miro la creu i m'imagino al Joan enfilat a la creu, ep no no que em fa por pujar-hi. Arriba el company, aquí dalt ara estem millor que al Carib.

10 comentaris:

Joan Baraldes ha dit...

Felicitats per la via,

Estàs fet un xulo he !!

La veritat es que la tirada és força vertical i els bolts fan de bon xapar !!

Aquesta via és per fer-la pel matí quan fa molta calor però aquestes tardes passa airet i també s'escala bé.

Ahir dijous nosaltres varem fer una via molt maca, l'esperó del mistic, a sobra del camping. I quan arribavem, vaig veure al Jaumegrimp voltant pel monestir !!

Salut i a tibar

Gatsaule ha dit...

Ei, hi trobo a faltar la foto de dalt a la creu!

Maca la via, eh! Almenys a mi m'ho va semblar molt!

I el pas del primer llarg és més dur del que diu la ressenya, però costa molt més de primer que de segon, que aquí els blots ja no estan tan junts.

llembresku ha dit...

Ei Mingo!! Aquesta està a la llista des de fa massa temps!! Al veure la teva piada encara tinc més dentetes d'anar-hi. Fa molt bona pinta!! Salut, i ara encara més passeu per l'ombra!!!

Llorenç ha dit...

Veig que anaveu ben uniformats els dos!!! felicitats per la via....ens hi haurem d'apropar al tornar de vacances! que estarem necessitats de conglomerat!

Eduard ha dit...

Xula la via, eh?
Nosaltres la vam gaudir molt!! I el que dius del tercer llarg és veritat, el desplom no és tant complicat com el pas que tens més amunt fins la bústia...
Salut i a mimar aquest colze!!

joan asin ha dit...

Hola Mingo jo fa molts anys que la vaig fer i el record del pas de la primera tirada encara el tinc, el recordo molt fi. Veig que has disimulat el paquet amb les cordes molt bé,je,je,je

jaumeplanellpiqueras ha dit...

Aquest dijous sembla que érem una bona colla pels volts del Monestir eh! a l'aparcament vàrem saludar el Joan B. Nosaltres vàrem fer el Camí de l'Alsina. Jo també fa díes que la tinc pendent aquesta, a veure quan m'hi acosto. Per cert, no tens pantalons curts? em fas venir calor només de veu-re't amb pantalons llargs..i al sol! ah per cert molt ben conjuntats de samarreta!
A cuidar el colze!

lux ha dit...

Mingo!

primer que res això es una cordada!!
quina conjuncioooó!!

bé si el braç va tirant la questio és anar disfrutant i mica en mica..! paciencia...

Per cert no perdrias una cinta amb tant poc xapatge... m'en vaig trobar una a peu de via ;))

i jiji la meva apreciació de les dificultats....ben diferent...
aviat a les seves pantalles!

una abraçada!

Mingo ha dit...

Joan nosaltres quan vam veure que hi tocava el sol ens ho vam repensar, però feia molt ventet, la veritat es que de temperatura vam estar perfectes.

Joan G la foto que dius, que a mi em fa por.

Albert te la recomano es molt disfrutona i està ben assegurada.

Llorenç, això nostre és com un matrimoni sense dir-ho de conjunt.

Eduard la teva piada i la d'en Joan G, ens va animar a posar-nos hi i la veritat és que vam disfrutar molt.

Joan que dius, no dissimulem res que de paquet n'hi ha poc, he he

Jaume la via està molt bé. Pantalons curts en tinc uns però escalo molt incòmode. Hauré d'anar de rebaixes.

Lu ja li deia al Llorens això nostre és com un matrimoni, després de tan de temps arrossegant-nos plegats a vegades passen aquestes coses. Doncs lo de la cinta, meva crec que no i d'en Josep A. no ho sé pq aquell dia no parava de parlar per telefon, ja li ho preguntaré. Dona dificultats jo les vaig trobar al 1er llarg un passet, el tros final del tercer i el desplomet final. No et pensis que amb el rollo del colze últimament escalo poc centrat, potser això és una excusa i hauria de posar fil a d'altres questions.
Salut i espero la teva piada

SERGI ha dit...

HOLA MINGO . AHIR 21 DEL 11 LA VAREM ANAR A FER. A MI TAMBE EM VA COSTAR DE FER EL PAS DE LA PRIMERA TIRADA ABANS DEL BOLT. VAIG ESTAR A PUNT DE BAIXAR PERO AL FINAL LI VAIG FOTRE COCO I AMUNT. LA VIA LA TROBO FORÇA BONICA PERO JA SAPS QUE ALS DE LLEIDA AIXO DEL BOLILLOS I PASSOS DE BAILARINA ENS COSTA UNA MICA. UNA ABRAÇADA