Es fa difícil trobar una via on no hagis d'apretar massa i no patir massa calor, avui que han pronosticat temperatures de rigorós estiu. Encara que sembli estrany, ens trobem al Bruc, per anar a Montserrat sud, està clar que no trobem gairebé ningú, la gent deu d'estar en lloc més fresquets.
Ens dirigim cap a la Proa, per tal d'anar a l'agulla veïna del Musclet, la via està força bé, li falta una mica de continuïtat. Per trobar el peu de via, cal anar a la Proa i pujar la canal de l'electró, flanquejar a l'esquerra fins l'inici de les cordes fixes que et porten al peu de via, abans però, hi trobareu un bon replanet per posar-vos els gats i en el nostre cas, fer els estiraments que últimament els practiquem com si fossin una religió.
La primera tirada no està malament, llàstima que hi ha una fissura on hi ha força vegetació per què el llarg hagués pogut sortir sense expansions, malgrat tot és força maco, una mica discontinuo a la part de dalt.
El segon llarg, consisteix en un petit flanqueig a l'esquerra per anar a buscar una aresta (IV-V-)
El tercer llarg una placa molt maca amb un passet més vertical a la meitat del llarg (V)
La quarta tirada surts a la dreta i amunt fins un arbre (V-)
Després teniu un canvi de reunió, caminant
L'última tirada només té com a dificultat la sortida de la reunió, que si fas una mica la mona amb l'alzina pot tenir més o menys dificultat, després del pas (2 spits) no trobareu res més però ja és molt fàcil. Per fer la via amb 10 cintes es fa, no és necessari res més, però podeu portar friends per què trobareu forats i fissures. Tot i que ja ens toca el sol de ple, la calor no apreta doncs aquell ventet tan emprenyador que sempre bufa a l'hivern ara es fa molt agradable.
La baixada l'hem feta per la mateixa via. Dalt al cim no hi ha reunió amb espits (al menys no l'hem trobat) vam fer la R i vam rapelar d'una savineta no massa gran que hi ha abans del cim, just abans d'una plataforma de gres. Tot i la seva aparença la planta és forta, trobareu un mallon i un parell de cordinos, amb dues cordes s'arriba fins la R4, si aneu amb una caldrà desgrimpar un tros fàcil. Rapelem d'un arbre (porteu alguna baga per abandonar) fins la R2 o R3 depèn de si aneu amb una o dues cordes. Finalment ràpel de la R2 a peu de via (32mts). Nosaltres teníem les bambes i la motxilla abans de les cordes fixes, el meu consell és que ho deixeu a peu de via on hi ha un arbre molt bo, i d'aquest podeu fer un ràpel fins al camí, així os estalvieu les cordes fixes i la canal de l'electró.
La ressenya la trobareu a l'Onaclimb
La Proa, la via queda a la part més esquerra
Primer llarg, en el pas més complicat
El company en el flanqueig del segon llargs
El tercer llarg, un dels macos
Vistes de Frares, des de la R3
Inici del 4art llarg
.jpg)
9 comentaris:
Carai Mingo, doncs pel grau es veu força dreta aquesta via!!
beeé si el colze ja deixa anar fent!
felicitats!
Ei Mingo! es veu prou interessant aquesta via! una altra a la llista i a més de l'Albert Masó, ja és una garantia! i com diu la Lux es veu força dreta, veig quye els pèsols van bé!
Ànims i a veure quan coincidim.
Bo saber que ja tornes a estar actiu!! Ara a no apretar massa!! :P
Felicitats per la via i per la recuperació de la lesió.
Jo quan la vaig fer em va passar una cosa d'aquelles que si no ho veus no t'ho creus. Un cop feta la via i quan marxavem per la tirada d'aproximació a la R1, el moviment de la corda va fer que aquesta sortis del mosqueto passat per un bolt que assegura aquest llarg flanqueig. Quina por si et passa en un lloc més compromés !!
Salut i a tibar
Anims amb la recuperació del braç!!!
veig que s'estan fent moltes repeticions de vies dels Masó!!
Felicitats!
Molt bé pels estiraments! molt bon costum.
Veig q el colze no et va molestar, q bé! :)
parlant de coses que si no ho veus no t'ho creus, jo n'explicaré una altra que m'ha passat ak dissabte, al primer llarg de la via de tots a la sud del Pedra. Anava de 1a al 1r llarg de V i 3 claus vellets. Als gats, porto un cordino primet amb 2 mini mosquetons per poder-me treure els gats amb garanties q no em cauran. Més q res, pk un dia, ja em van caure d'una via, i no vegis quina gràcia! :) Total, q estava en un pas, mirant de posar un alien, i resulta q els 2 mini mosquetons es van xapar entre ells. Sí, sí, tenia els talons junts i no sé quin moviment vaig fer q em van quedar xapats! :SSS kin horror! a base d'anar fent movent els talons com podia (no gaire pk estava a un pas) se'm van acabar desxapar! uff, kina sort!
Gràcies Lu, la via està força bé, una via per no patir (però de veritat)potser el més emprenyador és el trosset de les cordes fixes. A més no vam patir massa calor.
Una abraçada.
Jaume com li he dit a la Lu la via no està malament, no és molt continua però tu passses be, i no pateixes massa calor. Lo dels péssols encara me'ls posso.
Salut company
El que no pares ets tu Eduard, records company.
Ep Joan, la veritat és que el tros de les cordes fixes és molt emprenyador, jo crec que el millor és baixar de l'arbre que hi ha a peu de via i tb t'estalvies la canal de l'electró. Que quan fot calor és pesada.
Gràcies pels anims Llorenç, però com li deia al Jaume continuo amb els péssols, de totes maneres la cosa va millor.
Salut company.
Ostres Lai, aquestes coses quan les expliques fan riure, però la veritat que quan es donen, passes una mala estona. Salut parella esteu fets uns makines
Et busques unes vies molt estranyes per anar-te recuperant..., no n'havia sentit a parlar mai!
Ara, si et funciona, continua així!!
Ostres Joan no acabo d'entendre el que em vols dir?
La via no és dura i a més gairebé te ombra tot el dia
Publica un comentari a l'entrada