Passant l'estona per Collegats

S'acaba el mes de maig amb un cap de setmana llarg, escalar, uffffff no sé si podré per què el tinc atapeït; divendres un bolo amb els col·legues músics a Barna, dissabte celebració familiar d'aquelles que no et pots escaquejar a Lleida i diumenge hem quedat per escalar amb el meu amic i company d'escalada. Però no escalarem massa, ell no ho sap, a migdia li hem preparat un dinar pels seu mig segle.
A les 8 del matí ens trobem amb en Jordi “Tato” i enfilem cap a Collegats, a Salàs de Pallars recollim al Josep A., que ens presenta un seguit de bones propostes, seguint les indicacions que vam parlar per telèfon: vies no massa llargues i de dificultat moderada per no forçar la tendinitis que ambdós tenim al colze. No sé si s'haurà mosquejat perquè a tot el que proposa li diem que no, que si fa massa calor,.... que si està molt lluny,....en fi un munt d'excuses. Total que acabem fent esportiva pels voltants de la font de la Figuera. Comencem amb un parell de vies de V, la tendinitis es nota però la via no apreta massa, surt bé. Ara ens posem a la del costat, crec que es diu bollycao, V+ al segon passet hi ha un bloqueig, stop, ho tinc clar, avall. Anem més a l'esquerra, una via de 6b, guapíssim fins al peu d'un desplom molt llarg, em quedo amb moltissimes ganes, tot i l'inclinació i la longitud es veuen molt bones preses, aquí vui tornar-hi quan estigui millor. Sembla que per avui ja n'hi ha prou, a més com portem el company enganyat, li hem dit que havíem d'anar dinar a Lleida.
Desfem el camí i pels missatges que tenim al mòbil ja el podem enviar a dinar. Així que ens acomiadem a Salàs, ell no sap que dintre d'una estona ens tornarem a veure. Deixem uns minutets perquè arribi a destí, entretant en Jordi i jo ens posem guapos.

A dalt l'inmens desplom