Avui diumenge hem quedat una mica més tard no ens passi com ahir, que el sol encara no toca a la paret. Anem a conèixer la Plantació, esperem que el fred no ens faci marxar, com l'últim cop.
L'aproximació és força agradable, pel camí del Clot de la Mònica en uns tres quarts et plantes en aquest raconet de Montserrat, supertranquil. Anem als estalvis del porró a fer la via Pell Roja, arribar-hi és fàcil vas pujant pel camí marcat amb taques grogues fins que trobes una fita i un corriol a la dreta que et deixa a peu de via.
El primer llarg superguapo 6a molt ben equipat, no és obligat però val la pena intentar-ho sense fer trampes; fins el tercer bolt és el tram més difícil la resta V-V+ com a màxim. El segon llarg té un desplomet de sortida V+ molt maco després xino xano fins al cim.
La ressenya ens diu que es pot baixar rapelant d'un arbre i anar aprop de la canal, aquesta era la nostra intenció per què hem deixat les bambes a peu de via, l'arbre està sec i jo no me'n fio gens de baixar, així que baixem a peu per una canal (W) bastant emprenyadora. Al cim també hi ha un pi, que té les branques molt baixes, no sé si amb un seixanta arribaríeu al peu de via, el pi és viu.
Un cop recuperades les bambes decidim anar al Barretet a fer la via Caçadors de Mamuts. Tornem al camí de les marques grogues i pugem amunt fins que trobem un altra fita i un altra corriol que l'heu de deixar a l'alçada del Barretet, des de baix sembla molt lluny l'agulla, però en 10 minuts arribes. La via és molt guapa, el primer llarg té un pas tonto d'entrada V+, la resta tot i no ser massa difícil és preciosa. El segon llarg, un altra meravella, tan que intento enganyar al Josep A a veure si me la deixa fer, però no hi ha sort. Comença amb una mena de canal de V, fins arribar a un desplomet li marquen V+, jo l'he fet per l'esquerra del bolt és possible que per la dreta hagi més vidilla. La via a l'igual que l'anterior està molt ben equipada, si voleu ja casi al cim hi ha una fissureta per un camalot del 0,75. Del cim es baixa rapelant 35/40 mts. Les dues vies estan ben equipades però en la última jo li hagués posat un ràpel just sortir al cim, per què ara es rapela d'una arrel (forta), però aneu en compta al recuperar les cordes és fàcil que caiguin pedres i que el nus es pugui enganxar (feu un as de guia per què no s'enganxi). Ja no queda temps per més, i és una llàstima per què fa una tarda superagradable.
La Plantació via Pell Roja i camí del Barretet
(la foto és de fa un parell de caps de setmana)
Un matí excel.lent per caminar
Primer llarg de la Pell Roja
Després del desplom, segon llarg
L'Enric i en Josep A. al cim de l'agulla
L'Enric a l'inici del Barretet
En Josep Anton a l'inici del 2on llarg
L'Enric en el segon llarg del Barretet
Un dia fantàstic en un lloc de somni
.jpg)
9 comentaris:
Bones!!
fa temps que tinc ganes de pujar un dia a la Plantació , hi ha un bon grapadet de vies xules. Bona idea, que ara amb la fresca comença amb una caminadeta per arribar ja a ple dia i a ple sol esta força bé!!
M'ho apunto
Gracies i Bones Festes!!
Molt maco el lloc! en aquesta última foto crida l'atenció l'Agulla del Sentinella. Per la seva aresta sur(la que es veu a la foto)va una magnífica via: la GEDE. La vaig fer fa 10 o 12 anys i es molt recomanable. No sé com deu estar ara d'equipament.
la proxima toka esportiva no????jajaja...a muerte Mingo!!!!!bones festes!!!!!!!!!!!!!
salut i roka!!!!
Ja veig que falta molt per poder quedar amb vosaltres per anar a escalar, a veure si almenys ens trobem esquiant!
Veig que em passa com a la Lux, que la Plantació sempre l'he mirat des de fora...
Renoi Mingo, dissabte i diumenge! cap de setmana complet no? i amb bones caminades els dos dies!!
Deu n'hi dó com tiba el 6a de la Pell Roja eh? t'agafa en fred i des de baix no sembla tan dur...com bé comentes però només són les tres primeres xapes, llavors de seguida afluixa.
Felicitats per l'activitat i que tinguis un Bon Nadal i millor entrada d'any!
Salut i Roca.
Bona piada! buscant nous llocs! així m'agrada! al igual que lu i joan, nosaltres tampoc ens hi hem apropat mai.....caldrà aprofitar algun d'aquests dies freds...
gracies!!!
veig que encara recordes com utilitzar el reverso!!!je je je
Lu, gràcies. El lloc és molt tranquilet però com no hi deu anar massa gent els accesos a les agulles són una mica emprenyadores. Bon any i millors escalades.
Pietro, no sé com deu d'estar el Sentinella, jo tb el vaig fer fa 15 anys i la part de dalt recordo que s'anava una mica amb el cul estret. Salut i bona entrada d'any.
Zombi fiera, fins que no m'entreni amb 10 kg de lastre com tu, no podré apretar amb esportiva, de moment 6a i algun 6b. Vinga makina si no ens veiem bon Nadal.
Joan que dius, quedem quan vulguis, no cal que et digui que l'escalada no és no més anar a tibar fort, els companys, el paisatge omplen tan o més que superar la dificultat. Ens truquem.
Bon Nadal i que l'any vinent puguem compartir moltes parets.
Tens raó cal escalfar una mica pq l'entrada és durilla i cal entrar a sac. Vinga et dic el que al Joan a veure si coincidim més, el proper any. Bones festes.
Ep Llorenç, ja veus que això no ens gens esportiu caminar quasi 1 h per escalar un parell d'agulletes. Però el lloc em va agradar molt. Bones festes i bona entrada d'any, a veure si per fi ens podem conèixer el proper any
Tens raó Mingo, la caminadeta fins a la plantació val la pena. Nosaltres no varem tenir fred i la zona és prou maca com per tornar-hi. Quan tornavem, un cop passat el collet i iniciada la baixada, varem veure unes vies d'una sola tirada i equipades amb quimics, a la dreta del camí que estan molt bé. Quan tingui temps en faré un post a veure si algu em sap dir com es diuen i quin grau els hi donen.
Joan, em sembla que vols dir les plaques Urquiza,si són aquestes les que vols dir trobaras les ressenyes en el llibre Montserrat Sud. Si no tens el llibre t'escanejo la pàgina.
Publica un comentari a l'entrada