-->
Això de tenir blog, et permet veure el que has anat fent, així que l'any passat per aquestes dates ja portàvem 3 bones escalades; ja fa temps que la meteo ens va en contra. Jo crec que va ser des que el conseller agnòstic d'Inicitiva, F. Baltasar, va resar a la Moreneta amb tanta fe que fins i tot el mes de Gener que és el més sec de l'any plou i neva. Esperem que que l'any 2009, ens dongui vidilla per poder fer tots els nostres projectes. Bon any a tothom.
Avui vigilia de reis, quedem per anar a Agulles a fer dues o tres agulles. Ja al sortir de l'aparcament no tenim massa clar si escalarem, doncs la boira i el fred és força emprenyador, a mesura que ens atansem la boira va deixant pas a un ventet gèlid tocacollons, potser a la zona del refugi no bufi tan. Així que anem al Cap del Guerrer que cap dels dos ha pujat. Després del refugi agafem el torrentet que hi ha entre la Màquina de Tren i la Roca de la Partió (no la Bola) i en 2 minutets anem al peu de paret busquem la part situada més a l'esquerra, allí comença la via UME 40 aniversari. El primer llarg a l'inici no li toca el solet i els dits ho noten, a més el 6a, que només és un passet cal tibar de cigronets, la tirada és molt maca i assegurances de les que malacostumen en tota la via.
La segona tirada és més suau V, molt maca, llàstima que tot i tocar el sol fot una rasca important.
El tercer llarg encara és més fàcil IV+ mantingudet i molt disfruton.
La baixada és fa per la mateixa via en tres ràpels si aneu amb un seixanta o en dos si aneu amb dues cordes. Tot i que encara podríam fer un altra via, el ventet ens fa arronsar-nos.
La ressenya la podeu trobar en http://www.onaclimb.com/montsecroq/index.htm#
Primer llarg en el passet de 6a
En Josep A. en el mateix pas
En Josep A. en el segon llarg
Disfrutant del llarg
Disfrutant del... fred
Tercer llarg tot i que és fàcil es força disfruton
Josep A. arribant al cim
Les bessones
.jpg)
9 comentaris:
Si que escales abrigat, Mingo, et deus estar fent gran....
En canvi a la Cerdanya va fer un dilluns genial, sol i sense vent, el contrast total.
Hauries de desar els gats uns quants dies i treure la pols als esquís, que per un hivern que neva molt, s'ha d'aprofitar!
Ep Mingo! jo ja he fet cas al Joan hi he anat a fer el Taga amb les pells de foca, i si continua la rasca i el fred aquest dissabte hi tornaré...
Ànims però que a tú no t'arronsa aquest fred!
Ei, company!
No perdones, ni amb rasca. Guapos els sigronets només arrancar, oi?.
Bon any i a tibar.
Jesús.
Bona Mingo aquesta! Amb fred i tot!
Jo m'estic passant al bàndol del Joan, tot i que tampoc vull deixar gaire apartada la roca ara que sembla que estic fruint una mica més que l'any passat :)
Bon Any, Mingo!
Aquests Nadals vaig passar uns dies a la Vall d'Aran! q bo aquest any amb tanta neu!
una abraçada!!!!
Quin fred xaval, ja pots moure't be amb tanta roba?
Fins ara
Joan que em faig gran m'ho recorden sempre que veig als meus fills. Però tens raó hauré de treure la pols als esquis i veure si les pells després de 18 anys són operatives. De totes maneres em fot por venir amb tu, que vas com una moto i jo em canso, que sóc gran, je je je.
Jaume jo que sóc un mandrós però hauria de revisar l'equip de muntanya que fa 18 anys que no el toco, el que passa que tenim la neu tan aprop que fins i tot el turo de l'home es pot fer amb esquis.
Jesus, la mare que els va parir als cigronets no veguis, no les tenia totes mira que amb fred de vegades no controles massa be si estas ben agafat. Suposo q heu fet la via, a mi em va agradar força. Salut.
Pere ja vaig veure l'excursió que vau fer amb el Joan, jo en tinc ganes de tornar agafar els esquis i sembla que amb el que està caient aquest any no tinc excusa.
Salut i roca.
Mariajo, acabo de veure l'entrada de la Val d'Aran, que be, no? a mi de tan en tan m'enyoro una mica de la Vall, sobre tot, quan comencen les 1eres neus. Els teus fills no es pot negar que son teus, la teva filla és clavada al Cesar quan tenia 13 o 14. Una abraçada i molts records als teus germans.
Ep Salva bon any, doncs de mourem no massa però jo no sóc capaç de fer el que vosaltres estar amb un plumon i despilotarse per escalar, serà l'edat. Vinga ens veiem
Veig que començes fort l'any!!
felicitats!
i quines ganes de tibar de cantos petitons!!! les falanges ho agraeixen!!je je je! ara molt bo el detall de la caputxa i els mitjons blancs amb els peus de gat!
Quina rasca que feia!!! nosaltres estavem mirant ocells pel delta i no feia massa calor!
Llorenç es fa el que es pot, que amb el temps que està fent no és massa. La caputxa és pel fred, que els que tenim el cap "despejat" perdem molta escalfor i ens acostipem. Lo dels mitjons .... quan jo era jove els que anàven amb mitjons blancs eren una mica lorailos, ostia en què ens estem convertin.
Salut i bon temps
Publica un comentari a l'entrada