dissabte, 27 de setembre del 2008

TERRADETS Amanita de mica en mica

Quan les coses no surten el be que esperaves, costa de fer un post, però tot és un aprenentatge i possiblement aquestes situacions són les que més ens ensenyen.

El dijous l'Aleix em proposa de fer alguna via llargueta, per què ell vol provar si la seva espatlla lesionada respon. Li proposo fer l'Amanita Moscata que té una màxima dificultat de 6a+, espero que li estigui be, per què ell que és un friki de l'esportiva està acostumat a més dificultat. De totes maneres, la via llarga també la toca, em diu que l'última que va fer és la Latin de Montrebei, cosa seria per mi.

A la font de les Bagasses ens trobem amb el Wolfgang que van a fer una combinació a la paret de Terradets, nosaltres cap a l'Amanita tot xino xano, mira que és pesada aquesta aproximació. Tot i que a mi m'agrada fer la primera tirada, el company em demana de començar, m'imagino que la ristra de bolts de la variant d'entrada el criden, com les dues primeres tirades ja me les havia fet, doncs li cedeixo el llarg. Començo a pujar i m'adono deseguida que avui no estic gens bé em noto sense gens de pila, però vaig tirant amb més pena que gloria fins la R, arribo petadíssim, però continuo amunt, després del V+ necessito reposar uns minuts apart de la manca de força em noto amb les bateries buides, m'imagino que el pajaron dels ciclistes deu de ser una cosa semblant. Tinc una sensació una mica estranya em sento amb molta confiança però sense power. El reposillo em senta molt bé, així que arribo a la R. Des d'aquí es pot baixar caminant, però em trec aquesta idea del cap i em concentro en veure el company i en analitzar la meva situació. Aquesta setmana he entrenat molt fort, un constipat que em va sortir ahir i la descomposició que tinc possiblement sigui la causa, de que no m'hagi recuperat de l'esforç de l'entrenament. Entre aquestes cabòries arriba el company a la R i em fa menjar una barreta i un glop d'aigua que em senten a glòria. L'Aleix comença la tercera tirada de V, és molt maca i cal anar equipant.

La quarta tirada que l'enceto jo, és potser la menys maca de totes uns 35 amb un bolt, bé també hi ha un clau que no he vist, però pots equipar amb friends, la dificultat és V.

Em miro la penúltima tirada i és veu superguapa un desplomillo equipat i una placa que sembla més fàcil que la que hem fet en el primer llarg, un altra veueta en el meu interior va dient que no tinc força para ja. Quan arriba l'Aleix li dic que faré el que ell. Si puja jo darrera, però que si baixa jo també. Proba el desplom i decideix que no vol forçar l'ombro, així que rapelillo. Sempre costa abandonar quan estàs tan aprop, però no marxo amb cap sentiment de frustració, ja tornaré.

Sort que aquesta via te 6 llargs per que cada cop que he vingut n'he fet dos, la propera faré els dos que em queden, espero. Amanita de mica en mica







L'Aleix en la variant d'entrada


El col.lega en el segon llarg







Inici de la tercera tirada


El company arribant a la R4




Provant la cinquena tirada

14 comentaris:

edunz ha dit...

ja ho trobareu, que les parets no es mouen de lloc!
salut!

Mingo ha dit...

Si si es veritat a més a mi em ve molt de gust fer la tirada que tenia a sobre amb bones condicions físiques per disfrutar-la al màxim, es veia provocadorament bonica

Llorenç ha dit...

quina sensació més reconeguda! ja pasa ja.... si el cos no vol escalar no escala i prou...no cal que ens hi encaparrem!...millor anar al bar a fer unes cervesetes o a fer una excursioneta, tot i abandonar una via sempre es dolorós....

Bé, sols cal tornar-hi per treures l'espina...i aixó crec que per tu es fàcil!!

ALBERT ha dit...

Vaja! Ja tenim algo més en comú. Amunt, amunt i força.

Raquel ha dit...

Ei Mingo! Felicitats per saber retirar-se... crec que sovint és la decisió més complicada de prendre... felicitats, de debò!!
SEgur que la propera vegada ja la fas fins a dalt, i disfrutant al màxim!!

Mingo ha dit...

Llorenç lo de la cervesseta no se si m'hagués sentat massa bé amb el soroll que em feien els budells.
Albert cada cop més en comú, mirava el teu perfil i veig que tu també ets verge, a veure si resultara que tu tb ets del 7.
Gràcies Raquel, la veritat és que hagués marxat a la segona reunió. Tornaré, pq és una via per disfrutar-la no per patir-la.

salva ha dit...

Miro Mingo, per una vegada t'assembles a mi i t'estaves cagant en una via llarga...encara que prefereixo la meva por a que els budells estiguin de festa a mitja pared.

Felicitats, aquella via seguirà allà.

Fins ara

Mingo ha dit...

Que dius Salva, ja m'agradaria fer 7a com tu

Jaumegrimp ha dit...

Ànims Mingo! amb cagarrines i mig encostipat qui et mana fotre't a la paret! massa que vas fer encara!
A recuperar-se que aquests refredats de tardor pre-gripals deixen molt aixafat.

Gatsaule ha dit...

Res, MIngo, res, la culpa és de l'espatlla de l'altre ! Que els problemes d'espatlla ja et dic jo que són cabrons !

Anònim ha dit...

Enhorabona Mingo!!

Bona entrada....

lux ha dit...

Mingo!!

quan es que no... es que no...
Nomes hi ha que cuidar-se i tornar-hi i al final aquestes vies...
tenen un regust especial!!

avant!!

Anònim ha dit...

Una bonica via.
A veure si hi ha més sort per als dos llargs que et queden.

Mingo ha dit...

Gràcies Lu i Alpinaut, quan el cos no respon si hi ha possibilitat de tornar, es torna amb millors condicions