TERRADETS Amanita de mica en mica

Quan les coses no surten el be que esperaves, costa de fer un post, però tot és un aprenentatge i possiblement aquestes situacions són les que més ens ensenyen.

El dijous l'Aleix em proposa de fer alguna via llargueta, per què ell vol provar si la seva espatlla lesionada respon. Li proposo fer l'Amanita Moscata que té una màxima dificultat de 6a+, espero que li estigui be, per què ell que és un friki de l'esportiva està acostumat a més dificultat. De totes maneres, la via llarga també la toca, em diu que l'última que va fer és la Latin de Montrebei, cosa seria per mi.

A la font de les Bagasses ens trobem amb el Wolfgang que van a fer una combinació a la paret de Terradets, nosaltres cap a l'Amanita tot xino xano, mira que és pesada aquesta aproximació. Tot i que a mi m'agrada fer la primera tirada, el company em demana de començar, m'imagino que la ristra de bolts de la variant d'entrada el criden, com les dues primeres tirades ja me les havia fet, doncs li cedeixo el llarg. Començo a pujar i m'adono deseguida que avui no estic gens bé em noto sense gens de pila, però vaig tirant amb més pena que gloria fins la R, arribo petadíssim, però continuo amunt, després del V+ necessito reposar uns minuts apart de la manca de força em noto amb les bateries buides, m'imagino que el pajaron dels ciclistes deu de ser una cosa semblant. Tinc una sensació una mica estranya em sento amb molta confiança però sense power. El reposillo em senta molt bé, així que arribo a la R. Des d'aquí es pot baixar caminant, però em trec aquesta idea del cap i em concentro en veure el company i en analitzar la meva situació. Aquesta setmana he entrenat molt fort, un constipat que em va sortir ahir i la descomposició que tinc possiblement sigui la causa, de que no m'hagi recuperat de l'esforç de l'entrenament. Entre aquestes cabòries arriba el company a la R i em fa menjar una barreta i un glop d'aigua que em senten a glòria. L'Aleix comença la tercera tirada de V, és molt maca i cal anar equipant.

La quarta tirada que l'enceto jo, és potser la menys maca de totes uns 35 amb un bolt, bé també hi ha un clau que no he vist, però pots equipar amb friends, la dificultat és V.

Em miro la penúltima tirada i és veu superguapa un desplomillo equipat i una placa que sembla més fàcil que la que hem fet en el primer llarg, un altra veueta en el meu interior va dient que no tinc força para ja. Quan arriba l'Aleix li dic que faré el que ell. Si puja jo darrera, però que si baixa jo també. Proba el desplom i decideix que no vol forçar l'ombro, així que rapelillo. Sempre costa abandonar quan estàs tan aprop, però no marxo amb cap sentiment de frustració, ja tornaré.

Sort que aquesta via te 6 llargs per que cada cop que he vingut n'he fet dos, la propera faré els dos que em queden, espero. Amanita de mica en mica

L'Aleix en la variant d'entrada


El col.lega en el segon llarg

Inici de la tercera tirada

El company arribant a la R4

Provant la cinquena tirada