dijous, 11 de setembre de 2008

SAN LLORENÇ DE MONTGAI Esperó sud

Avui dia de la diada les previsions és de pluja però després del migdia així que quedem amb en Tato per fer una matinal a Vilanova, el dia s'ha llevat amb pluja, malgrat tot, enfilem cap a Vilanova amb l'esperança que no plogui, no més arribar-hi es fot a ploure amb intensitat, així que avui sembla que no escalarem, esmorzem a can Cirera i tornem cap a Lleida, a l' arribar a Cubells sembla que el dia s'aclareix una mica, així que trenquem cap a St Llorenç i farem el Retmatxa o algun altra via curteta, al Rematxa hi ha gent així que decidim fer l'esperó sud. L'esperó és una via que si mires la ressenya no ve massa de gust de fer, però tot i ser fàcil (V) és una via molt maca i aèria.

La primera tirada és IV, ara hi trobarem 5 parabolts, s'han passat una mica per què abans la fèiem a pel i sense possibilitat de posar-hi res.

El segon llarg va per l'aresta IV+

El tercer llarg és el més difícil, un pas de V abans es posava un clau, que encara hi és, però actualment hi ha dos parabolts de més. Tot amb això la tirada és preciosa.

L'última tirada té un pas tonto de sortida de la reunió V- i després IV+ molt aeri, ara hi ha tres bolts.

Feia molt de temps que no feia aquesta via, i malgrat que les assegurances desvirtuen una mica l'escalada continua sent una via molt maca i recomanable.

La baixada es fa caminat per darrera



Inici de la via


Xemeneia, al final de l primer llarg



Esperó sud de la paret de l'Os

15 comentaris:

Star Fisherman ha dit...

Molt maca la via i la zona.
Crec que l´he fet 3 vegades.
A veure si ens veiem aviat!

Anònim ha dit...

Aquesta via es va reequipar ja fa 15 anys, i, curiosament, és la primera vegada que sento una crítica negativa als parabolts que es van posar, se que els reequipadors en volien posar més¡¡¡

T'has oblidat esmentar que a les reunions també hi ha (o hi havien)parabolts.

Queden 3 opcions als que els molestin aquests parabolts:
Desequipar-la, no xapar els bolts o no tornar-hi, opcions n'hi ha...

Llorenç ha dit...

Bones Mingo! veig que també us va afectar la pluja a vosaltres! Aquesta es una de les vies que encara es poden fer per la zona....les altres que hi he fet de grau moderat a fàcil ja están bastant castigades pel pas dels humans!
Bona l'explicació historica sobre l'evolució de l'equipament...jo desconexia aquests passos però no tinc record de que estés sobreequipada, simplement els parabolts estaven on calia.....un equipament justet...

Xavi ha dit...

Hola Mingo!
A mi em va agradar bastant aquesta via, sobretot per anar-hi amb algun amic que faci poc temps que escali (com va ser el cas quan la vaig fer).
Records!

edunz ha dit...

la bonica Esperó Sud! ideal per portar-hi algú a iniciar-se en tàpia llarga, amb unes vistes genials. Anònim, més que reequipar-la la vau equipar si es van afegir bolts on no hi havia res, però en tot cas, jo diria que només es constata, no es critica. Està molt bé això de fer història! Igualment, és d'aquestes vies que es disfruten tan estiguin netes o equipades justes com està, tot i que l'escalada no serà la mateixa!
salut!

Mingo ha dit...

Ei hola Pere, LLorenç, Xavi i Edunz. Pensava que era una via que no es feia massa doncs el Rematxa sempre n'he sentit a parlar més aqui en els blogs. Llorenç quan en Vidal i en Farreny van obrir-la no van deixar res i d'expansions no n'hi havia cap.

Hola Anònim, no sé pq no poses el teu nom es possible que et conegui directamentr o a traves de tercers. Jo en la meva piada que faig en el blog en cap moment he criticat l'equipament d'aquesta via, l'únic que faig és constatar una serie de fets. La via es va sobreequipar al començament dels 90, aquesta via es va obrir a l'any 74, durant gairebé 20 anys feiem aquesta via amb el material que van deixar els que van obrir la via, és a dir res, anàvem amb pitons (que és l'únic que teniem) i la corda lligada a la cintura. El primer llarg que és el que més em va xocar vam passar de cap assegurança a 5 punts de seguro en un tram que tot just supera el IV grau, en cap moment ho he criticat solsament he constatat un fet.

Mingo ha dit...

Una cosa m'he oblidat de dir pel que os agrada la història quan la via es va obrir el 1er llarg no anava per la xemenia si no que sortia per la dreta en un tram que era molt descompost, en una ocasió va caure un bloc com un armari al mig de la carretera, això va fer que ens enfilessim per la xemenia que encara ara té un aspecte una mica cutre.

ricard de mataró ha dit...

Que tal mingo, veig que no paras tampoc.Nosaltres volem pujar a sant llorenç aquet dissapte a fer el diedre blanqueta, et sona? saps que tal es?.
Ya ens veurem i bones escalades.

Anònim ha dit...

Hola,
De moment continuaré sent anònim.

He parlat amb una de les persones que va reequipar l'Esperó Sud, i pensem (jo i ell) que estaria bé valorar de treure TOTS els parabolts que hi ha i deixar només el pitó aquell i potser alguna altra peça històrica, encara que no sigun de la primera ascensió.

No cal preocupar-se per la feina que això suposa, en 2 hores estaria tot fet.

Que en penseu? Així retornariem una clàssica als seus orígens...

Mingo ha dit...

Hola Ricard, t'estem posant falta aquesta temperoda al Piri, el diedre Blanqueta és força maco, ara tu que estas fort et puc recomanar alguna més, per exemple el capitan veneno, o la heroes del silencio, la dama de los vientos aquestes dues últimes estan a la dreta del coll de Porta.
Vinga Ricard a veure si et veiem aviat.

Anònim no em costa gens saber qui va reequipar l'esperó i és que més igual, ja t'he dit que l'únic que he fet és constatar un fet en cap moment he dit que s'hauria de treure res. Però si voleu deixar les clàssiques com les van deixar els aperturistes tindreu molta feina, per exemple la normal al cilindre als anys 70 era famós el sisè de la segona tirada, ara amb peus de gat tot just és V+, però ara hi ha un parabolt que assegura el pas, abans es posava un clau en una fissura que hi ha un metre i mig per sota del bolt, i exemples com aquests n'hi ha força que la gent més jove desconeix.També és possible que si es deixen com antigament aquestes vies quedin en l'oblit.
La Farreny a l'Os que van obrir en Jordi Mayor i el Rosendo Oliva, ara l'han reequipat, han posat més assegurances, però aquest cas és una mica diferent els aperturistes hi van donar el vist i plau.
Per cert la segona tirada de l'esperó de l'os, abans anava més a la l'esquerra amb les botes era complicat passar per on ara va la via i que fa la tirada més bonica

lux ha dit...

Bones Mingo!

Ja veig que s'esta en ple debat equipar-reequipar-desequipar....i des-reequipar...
és un tema complicat realment..,
però suposo que el mes important es poder debatre!

Jo no en coneixia la historia...
he fet la via un parell de vegades, i la veritat que sempre la he disfrutat!
Encara que sempre m'he barallat amb la xemeneia ;)

avant!!

Mingo ha dit...

Hola Lux, sempre és agradable saludar-te. Jo és que aquesta via apart de que és molt bonica i tinc records compartits boníssims.

Anònim ha dit...

Pels voltants de 1990 es van "reequipar, equipar o retroequipar" 6 clàssiques a St. Llorenç: Normal al Cilindre, Directa al Cilindre, Ribes Sabaté al Cilindre, Normal i Martinetti a la Formiguera i Esperó Sud.
A Camarasa, la Directa al Puro.
Excepte la Directa al Cilindre, que sí que donaria bastanta feina de treure parabolts, la resta seria fàcil i els tornaria un ambient "clàssic i original".
Que en pensa la gent, el que potser es va fer malament fa 18 anys, es pot arreglar avui en dia... els parabolts tapats no es veurien gens si es fa bé... no cal aixafar espàrrecs, això sí que sembla lleig...

Mingo ha dit...

No tinc ganes de comentar més aquesta qüestió, penso que el meu blog no és el lloc més adequat per decidir el que planteges. Crec que no és tan fàcil com ho planteges, anem i ho deixem com estàva, després de 18 anys. Tots els aperturistes eren del CELL( SEAM) i apart d'un els demes estan vius, estaria bé que poguessin dir alguna cosa, al cap i a la fi aquestes linies van néixer gràcies a la seva il.lusió i esperit de superació.

nico ha dit...

Una mica tard, però no me puc estar...

Aquest anònim esta tarat de l'ala, i segur que es de Lleida, vergonyós.
A palabras necias oidos sordos.................

Mingo i companyia Salut i força escalades.