SERRA D'ENSIJA "Via Estel"

A dos quarts de vuit em trobo aprop de Monistrol amb el Llullu, feia temps que no ens veiem i que no escalàvem encara més. Enfilem cap a Fígols, allí ja trobem alguns boletaires que es queixen que no troben res,mentre nosaltres preparem els trastos; després d'una agradable passejada ens trobem amb la roca d'en Ferrús, és preciosa. Fa poc vaig descobrir Malanyeu i la veritat és que aquesta comarca, que conec poc, té racons on a un no li faria res de perdre-s'hi.

Passades les onze ja estem preparats al peu de la via Estel. La roca encara està freda, però té molt bona adherència, el llarg no és difícil IV+, però sempre costa arrencar..

En Llullu en el primer llarg

El segon llarg l'encetà en Llorenç, no sembla difícil el V+ des de la R, però és molt peleón, després ja minva la dificultat.

El tram més complicat del segon llarg

El tercer llarg se surt per la dreta uns deu metres de IV, no hi ha res i tampoc cap possibilitat de posar res fins que arribes a un parell de burils molt juntets, aquí la dificultat pica més V+ i 6a, però es deixa fer a més vas trobant burilillos fins un diedre de V molt vertical, però amb bones preses i un parell de burils, sorteges el desplom que tanca el diedre per l'esquerra i et poses en un mur d'uns 8-10 m, aquest tram te l'has de treballar de valent, sobretot de coco, doncs és un tram mantingut de V, la ressenya li posa V+ jo suposo que és per que només hi ha un buril al mig i un altre al final, a més el tram és molt compacte i no pots posar res.

Tercer llarg

El quart llarg comença amb V, ja t'acostumes a no xapar fins esta lluny de la R, la paret és posa més vertical ara bé un tram de 6a, en Llullu que no parla gaire quan escala, aquí em diu que el llarg és molt maco a més les assegurances te les trobes cada 3 metres fins que la dificultat baixa a V ara hi ha possibilitats de col·locar catxarros.

Llullu en el 6a del quart llarg

Arribo a la R i miro la cinquena tirada, és veu un clau rònec molt amunt, tinc dubtes però tiro amunt i em concentro fins arribar al clau ,el tram V esta força bé, després del clau poso un alien groc per reforçar, ara ve un diedret tombat que es veu fàcil IV, però no et pots relaxar gens per què aquest tram és força descompost.

Finalitzant la tirada

En Llorenç enceta el sisè llarg, no és difícil però la roca és força delicada i en uns 20 metres només hi ha una savina, després un diedre canal una mica herbós V on trobem un buril.

Inici del sisè llarg

La sortida de la setena reunió és un pel rara V, has de fer un flanqueig a l'esquerra, però queda una franja herbosa a l'alçada de les mans que molesta molt, cal posar molt bé els peus per sortir “còmodament” després es continua per un tram de IV+ molt emprenyador per què hi ha trams d'herba i encara no he pogut posar res des de la R, poso un alien blau, però tinc clar que no està ben posat, ara queda un petit mur, que jo crec que per la dreta deu de ser més fàcil, però som-hi el pas molt maco, val la pena, un petit tram de IV+ i faig reunió en un arbret i un pont de roca.

En Llullu després del muret

El col·lega enceta el que serà l'última tirada, la roca te molt mala pinta però les preses sòlides ho són molt. No és un llarg difícil IV, però està net.

Sortida fàcil però delicada

Ja som dalt de la via, buffff que bonic que és tot això, em sento plenament satisfet per l'escalada i per tot plegat.

Decidim baixar caminant, així que pugem al cim, d'aquí anem flanquejant sempre a l'oest fins trobar una fita, a partir d'aquesta ja trobarem moltes fites fins a enllaçar amb el GR, allí en comptes de fita trobem un parell de rovellons.