diumenge, 17 d’agost de 2008

PIC DE LA SOLANA DE LLAUSET (2634m) via roca viva 310 -V

El matí no pinta massa bé, a Lleida escapa gotes, però esperem que escampi, això van dir a la tele. Marxem amb el Tato cap a Pont de Suert, allí ens trobarem amb el Josep A. per anar al pic de la Solana de Llauset. El dia no acaba d'aclarir-se, malgrat tot, agafem els trastos i creuem el túnel a peu, per què fan obres i no deixen passar els cotxes. L'aproximació és molt còmoda en poc més d'un hora arribes a les parets, el paisatge des de el coll d'Anglòs és fantàstic i solitari.

L'any passat ja vam estar en aquest racó del Pirineu, per fer la via Valric, avui farem la via roca viva que sobre el paper és més difícil.

Bufff tants dies sense escalar no sé si me'n recordaré, de moment el primer bolt es veu força amunt, m'hi poso i la veritat és que no té massa dificultat tot i que la roca té una mica de molseta es fa molt bé, la tirada li marquen IV+, dels fàcils penso jo, el llarg té 55 mts i si no recordo malament hi ha 3 o 4 bolts pintats de blanc, cap problema si es vol augmentar la seguretat.

El segon llarg, de tràmit hi ha un bolt en una placa de III, però és més per marcar el camí, li marquen un pas de IV+.

El tercer llarg és el més maco una placa molt tombada IV hi veureu un bolt, jo penso que és per obligar-te a passar pel mig de la placa ja que per la dreta deu de ser II+. Bé de fet casi tota la via els parabolts busquen la dificultat per què si vols es pot fer moltes trampes, però clar llavors no es disfruta de l'escalada, després de la placa hi ha un diedret que et porta a una mena de canal que cal deixar-la a l'alçada d'un parabolt que marca el camí cap a l'esquerra, aquesta zona és molt dreta però amb boníssimes preses que li marquen V, però també és dels fàcils, fins la R..

La quarta tirada, cal escalar on estan els parabolts hi ha un parell de trams molt macos (V), llàstima que són curtets.

El cinquè llarg surts pel diedre de la dreta i després cal anar en direcció dreta, cap problema per què els bolts són les fites per no perdre's.

L'últim llarg té un tramet de IV fins sortir a l'aresta que porta al cim.

La via, està bé per què la zona és maca i solitària, però personalment os aconsellaria la Valric tot i ser curta és més disfrutona.

De material: amb 4 friends n'hi ha prou (o,5 al 2)


Embassament del Llauset, al fons el Vallhibierna


Vista dels Beciberris, des de'l coll d'Anglòs


En Josep A. i en Jordi (Tato) al final del 1er llarg


El Russel (em sembla)


Arribant a la R3


Tercera reunió


Arribant a la R5


Sortint a l'aresta


DESCENS Cal anar a buscar un collet a uns 40 mts sota el cim, allí hi ha una baga amb un mallon, fas un ràpel d'uns 20 mts fins una instal·lació (és pot baixar caminant, però cal anar amb compte) després un ràpel de 25 metres salva la part més vertical de la canal, caminar 1 horeta fins al cotxe.

La ressenya la trobareu al volum III de la Roca Caliente de los Pireneos

8 comentaris:

Atori ha dit...

Molt bons comentaris... si senyor!

Enhorabona per l'ascenció.

Salutacions

Lai i Atori ha dit...

Que xula!
Quina roca és? granit? perdó per la ignorància...xo és q no hi he escalat mai!
I fred? pel que es veu està fen bastanta rasca, no?
Entre l'aprox, la via i fins el cotxe quan vau trigar + o -? es x si hi anem fer-nos 1 idea!

salva ha dit...

Ja era hora de que tornesis a escalar...pensava que havies fet vacances del tot!!!

Una escaladeta d'aquestes faciletes...encara m'apuntaré un dia. Per Llauset ja vaig estar fa un temps per anar a fer el Vallhiverna-Culebras i no m'importaría tornar.

Fins ara. D'aquí res, ens veiem al Plafó.

edunz ha dit...

Mingo! i com t'has trobat escalant? jo diria que molt bé! per la zona ja fa temps que tinc mirada la 'paseo geológico'.. o ves a saber, potser a obrir quelcom!? records!

Mingo ha dit...

Hola Lai & Atori, akesta via és facileta, la Valdric tb és fàcil, però a mi em va agradar més té més ambient, tb hi ha sectors d'esportiva que els podeu trobar ressenyats al blog del Luichy. La zona és supertranquila, a més hi ha una cabana entre els dos estanys que es veuen del coll d'Anglòs.
La roca es granit. L'aproximació a la paret conteu 1h o 1h 30m depen de si es pot passar el túnel amb el cotxe. L'esclada crec que vam estar unes 3 hores, anant de tranqui la baixada jo diria unes 2 hores o 2h 30m.
De fred doncs el dia no estava massa bé, però quan sortia el sol feia caloreta.

Salva com va tot? tens raó, akest estiu he escalat molt poquet, la meva intenció era la contraria però els colegues que al igual que jo ja estem granadets, i quan no tens lumbalgies tens ciàtiques o mal al turmell, en fi que hi farem.
De totes maneres continuarem matxacant-nos al Piri.

Hola Edunz, ja sé que en l'última entrada del blog em vaig queixar molt del turmell, no em facis massa cas, no es que no em faci mal però és una lesió que no sé si té solució. Fa 3 anys vaig tenir un dels accidents pitjors que es pot tenir en escalada, els anclatges d'un ràpel van saltar i vaig caure molts metres, per sort el meu angel de la guarda akell dia es va guanyer les al.les, el dolor al turmell es una sequela que ha quedat, però ara ja sé que després d'un dia de canya l'endemà he de fer repos i després ja torno a estar bé, confio que un dia desaparegui. Respecte al paseo geològico, doncs no és un lloc on aniré, ho parlava amb el meu company q tb és geòleg i el tipus de roca que té no es recomanable per escalar, però mai se sap. Una abraçada i a continuar donant canya

Llorenç ha dit...

Bones Mingo! malegro de veure't de nou per aquí!
felicitats per la via! i anar descobrint-nos llocs nous! una bona escusa per apropar-nos a la zona, jo sols hi he estat fent excursions...ara potser m'hi emporaté les cordes i l'arnés!

gracies!

Gatsaule ha dit...

Molt bé, Mingo, res de queixes i a enllçar vies originals ! Segur que no hi vau fer gaire cua....

Jo tenia ganes de fer-ne alguna aquest estiu per aquí, però hauré d'esperar al proper ! I aquesta sembla una bona via.

Mingo ha dit...

Ei Llorenç, la zona es supertranqui i les vies no són gens difícils, a més l'aproximació és curteta.

Joan, home deixa'm que em queixi una mica. El proper estiu espero que em fem alguna plegats, jo es que tinc una llista molt llarga, i anar a llocs poc frequentats sempre m'ha agradat. Una abraçada