AGULLES DE DELLUÍ Espero Esmolat

Dellui és un lloc que tenia ganes d'anar, però el fet d'haver de dependre dels taxis per pujar a Aigües Tortes, sempre m'havia fet buscar altres parets. A dos quarts de 8 he quedat amb el Josep A. a Barruera, volem arribar d'hora, no fos cas que hagués molta gent per pujar. A Boi encara no han posat ni els carrers, tothom dorm, a les vuit i deu apareix el taxi, ens diu que ha d'omplir abans de pujar, si ho sé dormo mig hora més, en fi al cap d'una estona ja som sis per pujar, finalment cap amunt.

A Aigües Tortes sempre hi fot molta rasca, així que carreguem la motxilla, fins que no ens toqui el sol no pararem per esmorzar. Al final del pla ja ens toca el solet, fa un dia impressionant, un cel com en els millors dies de tardor i una olor ummmm olor a Pirineu, ens posem nostàlgics i parlem de quan veníem i plantàvem la tenda en qualsevol lloc, ara això és impensable i així ha de ser, abans érem 4 matats, bé i ara en segons quins llocs també.

Enfilem cap al refugi del Llong, un cop allí agafem un caminet molt ben marcat (hi passa el carros de foc) cap a la vall de Corticelles, el camí és molt agradable i el paisatge amb les agulles al fons és preciós, en una horeta estem al peu de l'espero esmolat, jo tenia dubtes entre aquest i la via cuanta cuesta, que és en el llibre d'en Soldevilla, però no hi toca el sol, tot i no fer fred en el sol amb màniga llarga s'està molt bé, a més en Josep A. que s'ha estudiat un vèrtex de les agulles diu que en recomanen dues i l'esmolat ne's una.

Aigues Tortes a les 9 del matí només se sent alguna marmota

Deixem el camí principal

La vall de Corticelles

Les agulles al fons

Aqui deixem el camí, uns 10 minuts fins al peu

El primer llarg és curtet uns 20 o 25 metres, tot i ser fàcil (IV) és molt maco, primer tens una placa i després un diedre on pots posar el que necessitis, la tirada està neta i la R la fem en un arbre.

La segona tirada surt de la R per anar a buscar l'esperó li marquen V, però és dels fàcils, el llarg té uns 35 metres i a la R s'hi troba un spit, però al costat tens una fissura perfecta pel friends, la tirada és neta.

El tercer llarg surts de la còmoda R i vas a buscar el fil de l'espero, és una tirada amb molt d'ambient, la coten de IV+, però hi ha un passet que jo li donaria V, 45 metres també nets.

La quarta tirada, també de les maques (V), jo vaig pujar seguint bastant el fil de l'espero però potser no cal tan, aquest llarg hi ha 4 claus, jo me'n vaig saltar un, ep no per què anés sobrat el sol emprenyava bastant als ulls i no el vaig veure, 45 m.

La cinquena tirada té un muret de IV i després camines 40 m. Neta.

El sisè llarg, sens dubte el millor, des de la R impressiona una mica és superaeri, puges just pel fil de l'espero (V) hi trobareu 3 claus l'últim que és en el pas difícil no os en fieu, surt molt (45m).

Arribant a R6

La setena tirada és un canvi de reunió, tot i ser fàcil té la seva gracia per què és molt aeri.

L'últim llarg el vam fer per la tres tristes tigres, que es veia més maca, una placa de IV+, no recordo si hi ha un o dos spits (45m) Totes les reunions a excepte la primera tenen un spit, cap problema alhora de reforçar-ho amb els friends.

Al cim de l'agulla s'està molt bé, les vistes i la companyia són magnífiques.

Al fons el Subenuix inferior i en primer terme l'agulla diboneta

La vall de Delluí

El descens es fa caminant per darrera, per un fort pendent d'herba que ens porta al camí dels carros de foc. Si no heu deixat res a l'altra banda es pot baixar per aquesta vall que és la de Dellui fins al pla d'Aigües Tortes.

De material, nosaltres hem utilitzat el semàfor alien i els camalots del 0,5 al 2. El meu company ha utilitzat algun fissurer, no per què faci falta, si no per què li agrada posar-los.

La ressenya la podeu trobar al llibre roca caliente volum II