dissabte, 26 de juliol de 2008

Intent fustrat al Pic Colomina

Tot i que el meu company no ho pugui entendre, mai he estat en la zona de la Vall Fosca i Capdella. Arribem abans de les nou per poder pujar amb el telefèric, hem hagut de afanyar-nos per què hi havia força gent uff el refotut turmell, malgrat ahir no haver fet gairebé res em molesta, però no em preocupo, per què quan s'escalfi funcionarà. Un cop al telefèric, en Josep A. Em diu que amb les preses s'ha deixat la màquina i el llibre de ressenyes. Coi estem de pega amb les ressenyes, sort que al refugi hem pogut copiar alguna via, així que en 45 minuts arribem al peu de la paret, les vies van per unes plaques de granit, força compactes i amb poques fissures, la via que escollim és papa Ponce, que en la ressenya l'aconsellen. La primera tirada té una dificultat de V i posa que està equipada, el primer spit deu d'estar a uns 15 metres del terra, però alguna fissureta hi ha per posar algun alien, m'està constant la tirada, tot i no més ser V però clar cinquè vol dir dir molt difícil. Vaig seguint els spits fins que veig la part final de la placa rematada per un desplom, dubto de si no m'he equivocat de via per què el pas no es veu fàcil i no veig res ni cap fissura on col·locar alguna coseta. Miro a la dreta, hi ha una R, però buff el flanqueig no el veig clar, quan m'estava convencent de flanquejar un spit llueix sota el desplom així que cap allí, el tros és maco però el company em diu que ja porto 50 metres de corda i me'n falten uns 5 o 6 per l'spit i la tirada en té 45. Començo a dubtar, potser m'he saltat la R en una plataforma que havia més avall, però he mirat bé i no he vist res, tot i que això no és cap garantia; ma mare sempre m'ho diu que no trobaria aigua al mar. Flanquejo, semblava més difícil del que és. Arriba el company i està convençut que anàvem bé, Mirem la possibilitat de tornar al bon camí, el flanqueig descartat per què hauríem de baixar una mica, no més hi ha la possibilitat de fer el desplomet, no es veu difícil, però no hi ha cap possibilitat d'assegurança a més hi ha una llastreta que és clau per passar, però fa molt mala pinta. Jo ho tinc claríssim, el company es resisteix, al final mirem de sortir a la dreta però sembla una caminada i decidim plegar, després quan recuperarem el llibre veiem que hi ha una via de quart.

En fi que marxem bastant planxats i entretant el turmell es va queixant, collons quina merda. Les idees negatives no paren de barrinar . Tot i que ens envolta un paisatge preciós.

Ho tornarem a provar



Al voltats del refugi Colomina


La paret NE del Colomina


L'estany de Mar


Inici de la via


Plaques compactes de la primera tirada


Fractura en el granit amb roques metamòrfiques (són les que es veuen fosques i verdoses)
Va per tu, Joan


10 comentaris:

ALBERT ha dit...

Ja veig que no soc l'unic que de tant en quant s'embarca per aquests mons de Déu.Coses del directe, no?
L'important és tenir la motivació al dia i tornar cap a casa sencer. Fins la próxima, màquina.

Gatsaule ha dit...

A part de la fractura evident, també es veu una bona sèrie de petits dics paralels que semblen aplítics....

Llàstima de no trobar bé la via, el lloc és veu genial. Això et passa per anar amb geòlegs despistats que s'obliden les ressenyes !

Ànims amb el turmell, en quatre dies torna a estar punt. El turmell i la moral !

Mohawk ha dit...

Deixeu-vos de Papa Ponces i feu la de l'esquerra, la Cigrons amb Xampinyons, que és la gran clàssica, je, je, je...

Que hi hagi més sort la pròxima vegada!!!

A tibar-li!!

marc ha dit...

Estic amb en Mohawk, la gran clàssica és la cigrons. Mès a l' esquerra hi havia una altra que em sembla que es deia el Hachazo, més atlètica i molt guapa.
Ah, i naltros vam pringar la pujada a peu, que hi vam anar el dia abans de que obrissin el telefèric.
ànimos....

Mingo ha dit...

Ei Albert, suposo que deus anar de cul amb el nen, jo et vaig seguint. Una abraçada.

Ei Joan, espero que la fractura vagi recuperant-se. Aplita res, eren simples diaclàsi.

Mohawk, tens rao, pq he llegit que l'únic interessant de la via era la tirada que quasi vam fer, ara que em sé les vies de memòria et faré cas.

Ei Marc, ara ja tinc clar les vies que hi ha, a la dreta hi ha l'hachazo i de picos pardos que la deixen molt bé.
Gràcies pels ànims

edunz ha dit...

hola Mingo, hi ha dies per tot! ja ho trobaràs, acaba sent veritat que les parets no es mouen de lloc.
L'estiu passat vam fer la Kali Gandaki, del Lucas, molt bona, apreta, però obligat no passa de 6a màxim. A més la vam fer amb el fill d'un amic, d'11 anys! en Lucas deia que segurament era l'escalador més jove que l'havia pujada..
ànims!

gatta ha dit...

hola Mingo! gràcies per la teva visita al blog! hi ha dies per a tot! la propera vegada serà millor!
salut!!!

lux ha dit...

bones!!
Carai vaja ratxa porteu amb les ressenyes ;-))
Com a minim alla dalt devieu estar fresquets...
Molts anims! a cuidar el turmell i ben aviat a disfrutar altre cop!

lux ha dit...

bones!!
Carai vaja ratxa porteu amb les ressenyes ;-))
Com a minim alla dalt devieu estar fresquets...
Molts anims! a cuidar el turmell i ben aviat a disfrutar altre cop!

Llorenç ha dit...

Bones Mingo! llestima per no trobar la via! mira que es veu guapo el lloc! bona decisió aquesta de sortir si no es veu clar! Jo en soc un gran aficionat!


Anims amb el turmell! sort!