Dellui és un lloc que tenia ganes d'anar, però el fet d'haver de dependre dels taxis per pujar a Aigües Tortes, sempre m'havia fet buscar altres parets. A dos quarts de 8 he quedat amb el Josep A. a Barruera, volem arribar d'hora, no fos cas que hagués molta gent per pujar. A Boi encara no han posat ni els carrers, tothom dorm, a les vuit i deu apareix el taxi, ens diu que ha d'omplir abans de pujar, si ho sé dormo mig hora més, en fi al cap d'una estona ja som sis per pujar, finalment cap amunt.
A Aigües Tortes sempre hi fot molta rasca, així que carreguem la motxilla, fins que no ens toqui el sol no pararem per esmorzar. Al final del pla ja ens toca el solet, fa un dia impressionant, un cel com en els millors dies de tardor i una olor ummmm olor a Pirineu, ens posem nostàlgics i parlem de quan veníem i plantàvem la tenda en qualsevol lloc, ara això és impensable i així ha de ser, abans érem 4 matats, bé i ara en segons quins llocs també.
Enfilem cap al refugi del Llong, un cop allí agafem un caminet molt ben marcat (hi passa el carros de foc) cap a la vall de Corticelles, el camí és molt agradable i el paisatge amb les agulles al fons és preciós, en una horeta estem al peu de l'espero esmolat, jo tenia dubtes entre aquest i la via cuanta cuesta, que és en el llibre d'en Soldevilla, però no hi toca el sol, tot i no fer fred en el sol amb màniga llarga s'està molt bé, a més en Josep A. que s'ha estudiat un vèrtex de les agulles diu que en recomanen dues i l'esmolat ne's una.
La setena tirada és un canvi de reunió, tot i ser fàcil té la seva gracia per què és molt aeri.
L'últim llarg el vam fer per la tres tristes tigres, que es veia més maca, una placa de IV+, no recordo si hi ha un o dos spits (45m) Totes les reunions a excepte la primera tenen un spit, cap problema alhora de reforçar-ho amb els friends.
El descens es fa caminant per darrera, per un fort pendent d'herba que ens porta al camí dels carros de foc. Si no heu deixat res a l'altra banda es pot baixar per aquesta vall que és la de Dellui fins al pla d'Aigües Tortes.
De material, nosaltres hem utilitzat el semàfor alien i els camalots del 0,5 al 2. El meu company ha utilitzat algun fissurer, no per què faci falta, si no per què li agrada posar-los.
La ressenya la podeu trobar al llibre roca caliente volum II
5 comentaris:
Les agulles de Delluí, quins records !
Segur que aquí també estàveu solets !!
Quina enveja (sana) que em fas punyeteru...
A veure si se'm cura l'espatlla d'una vegada.
Ara tinc una setmana sencera de vacances: Midi, Ansebere,
Picos,... pos no!!! toca't el nas a casa... És el que té això de les lesions.
Tot té un preu, i fer una carrera i deixar d'escalar passa factura. però quan comenci a currar a trepar a muerteeeeeee!! Mingo's life: què fas Dijous? Es que a les 12 puc nar a escalar jejejej aquests comentaris han fet escola al Piri ;)
Salut!
Enhorabona per l'activitat, un indret preciós! salutacions
Ostres Delluí!! mai hi he estat! sols caminant...tot i que recordo que en quan començava a escalar (deportiva) em van caure a les mans unes ressenyes de la zona i vaig pensar que jo mia hi escalaria ! feia por! i ara ja veus...igual ens hi apropem!! grcies per fer-m'ho recordar!!
Joan més sols que uns mussols, a mes el dia va ser d'aquells que et queden gravats. Espero que aviat puguis fer servir el braç.
Aleix, no dius que estas lesionat?, el dia 12 segur que no treballo jo per mi encantat, des que vam fer la reina de terradets no hem escalat i mira que d'això ja fa dies.
Gracies Gatta, val la pena el lloc.
Llorenç, te'l recomano, segur que no pases cap tipus de por.
Publica un comentari a l'entrada