dilluns, 14 de juliol de 2008

MONTSERRAT Serrat de les Garrigoses "Aranya"

Tot i que aquesta no era la nostra intenció, l'inseguretat de la meteo ens ha dut cap a Montserrat. Si m'haguessin dit que faria aquesta via a mitjans de Juliol, hagués pensat amb mi no hi conteu per què no tinc cap intenció d'entrenar-me per anar a escalar a Mali. Però si algun dia d'estiu es podia anar a l'Aranya, era avui. Temperatura fabulosa, ni fred ni calor, la prova es que després d'escalar d'una ampolla de 2 litres d'aigua en sobrava més de la meitat.

A les 9 ja estem a peu de via amb els nous companys d'escalada, en Pere, que el coneixia del bulder i el simpàtic Adrien. Ens repartim les tirades i començo el primer llarg que està reequipat amb parabolts, tot i això cal reforçar amb algun friend. El llarg té un parell de trams de V i la resta xino-xano.

L'Adrien arribant a la R1

El segon una sortideta un mica explosiva (V+) i un muret equipat amb un parell d'spits, la tirada és curta, segons les ressenyes val més no empalmar pel fregament de les cordes.

El tercer, el recordava més cutre, però del pas de la gent ara està força bé. Cal utilitzar friends, per què no més hi ha un spit. Després d'aquest llarg ja arribes a la feixa i les pintades et porten a la continuació de la via.

L'Adrien iniciant el tercer llarg

El llarg següent és més fàcil (IV) però només hi ha un spit, els friends entren molt bé.

Quarta tirada

En Pere el L4

El cinquè llarg va seguint la mateixa tònica en quant a les assegurances la dificultat puja una mica més.

En Pere i l'Adrien en L5


La següent tirada és de les més maques (IV+-V), una mena de diedre canal net, però els Linkams del Pere i l'Adrien entren super bé, ostia que bé que van, jo en vulllll.

En Pere iniciant la tirada

El final del llarg

La última tirada, la desaparellada, se l'adjudica l'Adrien, té un sortida preciosa un desplomet (V+) equipat amb un parell d'spits la resta una mica més fàcil fins a dalt.

Tot i que ja havia fet aquesta via, no sé si ha estat la temperatura o els companys o tot plegat que he disfrutat molt d'aquesta escalada.

La baixada en tres ràpels fins la feixa, una caminada per anar a buscar la canal que queda aprop de les coves del Salnitre i un ràpel fins al camí.


La ressenya la podeu trobar http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=29
Nosaltres hem entrat des de el cami que va cap al monestir, les dues primeres tirades de la ressenya no les hem fet

8 comentaris:

Raquel ha dit...

Ostres, doncs realment no se m'hagués ocorregut mai anar al Serrat de les Garrigoses en ple mes de juliol... què fort... però si a l'hivern ja és un forn!!

Va bé saber-ho... segur que estàveu ben sols!

salva ha dit...

Mingo, no paras!!!

Tu si que saps fer vacances...però no facis campana al plafó.

Fins ara

Gatsaule ha dit...

Collons, Mingo, amb quin parell t'has anat a ajuntar. No ho saps que són un peligru ?

Jaumegrimp ha dit...

Renoi Mingo, quina sort poder escalar aquesta via el mes de Juliol! però la sort és per qui la busca no?

Star Fisherman ha dit...

Una molt bona jornada d'escalada, si senyor.
Ho haurem de repetir...

Ei Joan, que ens vam portar molt bé...ens reservem per sortir amb tu.

lux ha dit...

Felicitats per la via!
si s'ha de saber canviar... i adaptar-se si conve..i res al juliol al serrat...;-))

i la cordada que dir...;-)))..

Mingo ha dit...

Si si Raquel ja un diu el refrany al Juliol ni Serrat ni caragol, quan ho van proposar no les tenia totes, però realment la temperatura era molt agradable.

Salva que dius que faig campana, però si sou vosaltres que aneu a escalar amb els mosquits i jo com tinc la sang tan dolçeta .... ei avui hi era tota la penya tu no, eh!!!!.

Joan, haviem de venir al Pedra, però al mati estava plovisquejant. Home no sé si son un peligru, el Pere i l'Adrien, però jo vaig apendre força coses positives. Per cert jo no entenc de trauma però a la radiografia sembla que esta més aliniat, l'os. De totes maneres estic amb tu, algun dia que no ens senti en Jaume critiquem als traumatòlegs.

Jaume, el paràgraf anterior no el llegeixis. La veritat és que mai m'hagués imaginat escalar al Juliol a les Garrigoses.

Pere per mi també va ser un dia super agradable, sempre que vulguis jo encantat.

Lux doncs realment va estar molt bé i la cordada, doncs tb fantàstica, sort d'en Pere que hi veu molt bé pq els demes, erem com deia l'Adrien falcons cegs.

Lai i Atori ha dit...

Bones,
Al Serrat només hi anem a l'hivern quan a tota arreu fa fred... ni se m'havia passat pel cap anar a mitjans d'agost. Vau triomfar! i suposo q vau estar sols, no?.
quan vaig fer aquesta via em vaig decebre una mica, suposo que em vaig crear falses expectatives... i si més no, la feixa talla el rollo una mica, això sí, té una tirada molt bona la penúltima. A més a més ens vam liar al descens, vam voler rapelar la via... ejem,un merder. I una cordada ens va tirar pedres... sovint tenir un dia genial a paret depen de moltíssimes coses, no només de la via (temps, company de cordada, etc..), pk segur q ak és bona!.
Enhorabona!