MONTSERRAT La Granota "via Pique Longue"

Al maig cada dia un raig, aquest any si que ha estat veritat.

Avui divendres fa solet, tot i que han dit que hauria núvols, a les 11 surto de currar i agafo el meu silent partner i cap a Montserrat. Uiii arribant a coll Cardús hi ha uns cumulonimbus grisos i potents sobre Montserrat, collons potser millor que hagués anat a Castelldefels. Com vui anar a fer la via Pique Longue de la Granota doncs si plou ja baixaré. Em paro a la font dels Monjos a fer un esmorçar dinar, sembla que no s'acaba de decidir a descarregar. Amunt, aparco aprop del Monestir, m'emprenya pagar els 5 euros, però és que l'últim cop que vam aparcar fora, havien molts vidres trencats. Sempre he pensat que els escaladors hauríem de pagar menys i que la federació s'ho podria currar.

Aquesta zona de Montserrat mai hi he escalat, en poc temps estic preparat al peu de la placa Salme, es veuen la tira d'spits, com no és massa difícil IV+, passo un seguro si i un altra no, és que vui empalmar les dues primeres tirades. És un tram força bonic, la segona li marquen V, però és un petit tram. Ara cal caminar, fins al peu de la Granota, localitzo la via, és fàcil, perquè té spits verds, el començament té alguna presa patinosa després millora molt la roca, una placa preciosa que acaba amb uns passets molt verticals per entrar a la R, un V però molt cinquè. Volia continuar però només tinc una cinta, aquesta tirada tot hi haver deixat de xapar algun seguro calen jo diria que unes 16 o 17 cintes si ho vols xapar tot.

Començo la tercera tirada per mi, la quarta de la via, no té massa dificultat IV+, la tirada següent l'empalmo, no més té un passet tonto a la sortida de la R, la resta es fa molt bé fins la reunió a sobre d'una agulleta, me'n vaig a buscar els trastos estic cansat i en fan mal els peus, davant meu tinc una placa d'uns 10 metres que es veu preciosa, pujo primer per un arbre fins el primer seguro, és un tram durillo li marquen V, però jo li posaria V+/6a. Quan la faig de segon pujo en X fins el primer seguro, així s'encadena millor, el tram és preciós però continuo pensant que no és V.

Ara una caminadeta fins el peu d'una agulla, la roca no fa massa bona pinta, i els seguros allunyen una mica més, el tram és molt bonic i aeri, val la pena fer aquest tram. La visió de Sant Benet i el Monestir és fantàstica.

Tot i haver arrossegat un altra corda, per què no sabia si els ràpels serien més llargs de 30 metres, la corda es queda a la motxilla; i en 5 ràpels estic al peu de la Granota.

La via és del tot recomanable, si em llegeixes Lu aquesta si és una via tranquileta. Ah a mitja escalada els núvols s'han esvaït del tot, no sembla que hagi de fer mal temps demà, però no oblido que al maig cada dia un raig

La meva ombra en la segona tirada per mi

Recuperant la segona tirada

Els núvols es desfan sobre Sant Benet

Agulleta final

La ressenya es pot trobar al llibre Montserrat vertiente norte del Luichy, si algú hi té molt interés li puc scanejar