dissabte, 3 de maig de 2008

ALT URGELL Roca Naireda "cafè, copa i puro

A mig camí canviem l'objectiu, i trenquem direcció a Pons. Ens ve de gust fer una via llarga, però la calor ens espanta, en Josep Anton em proposa la cafè, copa i puro a la paret sud de la roca Naireda. No les tinc totes, per què segur que allí farà calor, em comenta que el cap de setmana passat i va anar la penya de Lleida i no es van queixar d' aquest aspecte i que a més no és una via de placa com la postres de músic, no és que tingui res contra l'adherència però fer 12 o 14 llarg d'adherència no em venen massa de gust. Anem directament a Canyelles, per evitar una aproximació amb massa calor, encara tenim molt recent el record de l'aproximació a l'Amanita. Tot perfecte l'aproximació pel camí correcte, ens hem estalviat gairebé un quart d'hora respecte del dia que vam venir a fer la postres. El peu de la via és fàcil de trobar, es veuen les bagues que ens acompanyaran tota la via. És curiós, hi ha poques expansions en la via, amb unes 10 cintes exprés fas, en cap moment trobes en falta els friends. La via no està malament, personalment penso que la postres és més via.

Te llargs macos: el primer llarg V, te passets interessants, s'ha de vigilar amb la terreta. El segon llarg, té un començament de V molt bonic. El tercer de tràmit, nosaltres el vam juntar amb l'anterior. El quart llarg, està força bé li marquen V+, es fa molt bé, de fet els llargs més bonics són els que tenen més dificultat. La cinquena tirada és un flanqueig fàcil. El següent també de tràmit fins arribar a un bosquet que se surt per la dreta on s'inicia el llarg 7, un flanqueig de V+. El vuitè és una placa amb passos fàcils d'adherència V segons la ressenya. El novè llarg és un canvi de reunió curiós. Desè llarg, de tràmit. L' onzè llarg molt maco amb passos molt vertical però amb unes bústies brutals. Un cop aquí pots anar un pel més a la dreta i fer 3 llargs més, que era la nostra intenció, però la visió de la fissura diedre que tenim a sobre es fa irresistible i sortim per aquí, el millor llarg de la via amb diferència, té uns moviments super guapos, la dificultat és obligada (6a). La última reunió és un pont de roca, però pujo una mica mes a veure si bufa una mica més d'airet, doncs és l'hora de màxim castig solar i encara ens queda un tros molt pesat; malgrat tot, els verds són intensos i el blanc resiteix en el Port del Compte. Fa tres mesos quan feia aquesta baixada, anava assaborint els postres de music, avui no més penso en l'aigua que el meu company deu de tenir a la nevera de la furgo. Sort que no he preguntat, la nevera era buida.


Inici de la via



Josep A. en el primer llarg



El company en l'inici del segon llarg


Acabant el segon llarg (L2+L3)



Un dels llargs bonics, el quart


Acabant el L-4


A l'inici del llarg 5

Acabant el llarg 5


El flanqueig de L-7


La rampa que correspon al L-8


Canvi de reunió L-9


El llarg 11, un dels macos


L-12 El més bonic de tots





Des de dalt hi ha un interessant paisatge geològic

11 comentaris:

zombi ha dit...

sort ke no li vas preguntar per l´aigua....ta aurias ensorrat en la miseria!!!!jajajaja....Mingu powerrrr!!!!!!
salut i roka!!!!

ALBERT ha dit...

Bueno, demà, si to va bé, hi anem. Ja llegiras. Seguim els teus pasos.

Llorenç ha dit...

Vaja!!!
per poc que no coincidim...vam plantejar-nos de fer-la el dissabte però ens va tirar enrrera la calor que hi podiem trobar...com va anar...vau matinar molt?!?! i de temps de via? tothom diu que es rapida...com a minim aixó vam llegir al Tahussà!

Gatsaule ha dit...

Imagino que ara la via ja deu estar més neta que quan la vam fer nosaltres..... A mi em va agradar molt, però si que és més còmode que la Postres.

Mingo ha dit...

Ei Zombi tu si que ets un makinilla 7c+, quan sigui gran espero fer-ho je je.

Albert que vagi bé, i que el calor no apreti.

Llorenç, feia calor però en la major part de llocs corria una lleugera brisa i s'escalava prou be, el més pesat és que al sortir de la via has de remontar fins al cim i la baixada que la vam fer a les 4. L'horari que li marquen és de 3 a 5, nosaltres crec q vam estar 4 però vam anar molt de tranquis, que si aigueta que si foto. La via no esta gens malament i és diferent a la postres, adherència poca.

Joan a les primeres tirades encara i queda terreta. Llàstima que tingui tirades discontinues pq les tirades difícils a mi em van agradar, he vist que vosaltres vau sortir per la variant de la dreta. La de l'esquerra, el llarg a mi em va agradar molt, son d'aquells que quan s'acaben dius vui mes.
Vinga Joan, una abraçada, a veure si podem coincidir.

Mingo ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
saumi ha dit...

Bones Mingo veig que tu tampoc pares, aquesta vegada ve anar millor que a l'amanita pel que vegi, aquesta via que esta al costat de la postres?. Allà ara també i deu fer calor no?
Serà questio de començar a tirar cap el pirineus.
Cuide't

Anònim ha dit...

Roger:
Ostria Mingo fas unes vietes que tene una pinta estupenda, m'hauràs de portar algun dia a fer-ne una com aquestes!!

Mingo ha dit...

Collons Roger, jo t'he de portar a fer vies a un figura com tu, però que dius. Si t'avorriries fent V. Ara, el dia que tu vulguis en fem una.
Per cert, fa dies que no sé res de tu, suposo que deus d'estar enfeinat amb el curs que estas fent.

lux ha dit...

Bones,
li tinc ganes a questa via, sembla de disfrutar!!!
aveure si faig un intensiu naireda que també vull fer la Belo-Xam ...

...i no podem protestar perque el cap de setmana plou!

un abrçada!!! i avant!!!

Mingo ha dit...

Plou plou i no para ja ho podria fer entre setmana.
Lux aquesta via és molt tranquileta, clar que el teu concepte de tranqui és molt diferent del que jo tinc.En dies de calor no és gens aconsellable, de totes maneres a la Naireda ja no tens tanta feina. La Xelo jo tb la tinc pendent, però aquesta es pot fer el Juny o Juliol, pq gairebé no li toca el sol.
Ah una cosa, és que baixant de la paret em va venir al cap el teu descens, cal anar a una mena de coll, però no el primer el segon que queda un pel més amunt i després baixes la canal fins una fita (bastant avall) i aleshores tires cap a l'esquerra, per després tornar cap a la dreta lleugerament fins al final.
Una abraçada i a veure si coincidim algun cop en alguna d'aquestes pedres.