Després d'estar
pendents de la meteo finalment ens trobem amb tota la penya de Madrid
i Bilbao a Sabiñanigo. Malgrat avui havia de ser un dia insegur a la
tarda, els meteoròlegs de torn no l'han encertat i aprofitem la
tarda per pujar a un pic que ara no recordo, just sobre Sabiñanigo.
Ens apalanquem en
uns prats molt agradables en la zona de Panticosa. El dia següent
tal com indicava la previsió fa un dia molt bo, així que anem al
pic Anayet. No les tinc totes, caminar tres hores i baixar unes tres
més no acabo de tenir-ho clar, però el Jorge que pensa amb tot em
diu que l'ascensió és molt sua i la baixada a excepció del primer
tram també és tranquil·la.
Així que aparquem
el cotxe a la carretera que puja al Portalet, per què ara l'estiu
l'estació del Formigal tanca l'aparcament de l'estació i cal
caminar un parell de quilòmetres asfaltats, Quan comences els fas
sense adonar-te'n, però a la baixada es fa pesadíssim.
Després de dues
hores en suau ascensió arribem als llacs i ja és veu l'Anayet al
fons, una zona molt bonica i solitària amb el Midi com a convidat.
Ja només ens queden tres quarts per arribar al peu de via on ja hi
ha enfilats dues cordades. El peu de via és molt senzill de trobar
doncs hi ha un parabolt amb una tapa blava de plàstic.
El primer llarg, tot
i que de peu de via no ho sembla és molt vertical però només té
un passet complicat V-. Si aneu tres és millor no fer aquesta reunió
i fer-ne una més còmoda 10 metres més amunt.
El segon llarg
nosaltres l'hem empalmat amb el tercer, zona fàcil on cal estar
atent a la roca.
El tercer llarg (4rt
de la via) és tècnicament el
El quart. És de
tràmit
El cinquè surts a
l'esquerra per una zona de blocs molt xula i vas a parar a una placa
de IV/IV+
Dos o tres llargs
per la placa IV/IV+. Al final surts per una fissura molt acrobàtica,
després de la qual trobareu un pas de V+ que no surt a la ressenya (
no és obligat). Sortim a l'aresta i en un parell de llargs som al
cim.
La via està força
bé i només cal portar cintes, nosaltres portàvem friends i jo per
que no fos dit en volia posar algun però no vaig poder. Si porteu
friends segur que el passejareu.
Imagino que el lloc
i la bona equipació fa que sigui una via molt repetida, jo crec que
mai havia escalat així per Pirineu, però com ja tenim una edat, ara
ja tenim llicència per fer aquestes vies, que portem molts anys
pegant cops i posant estris i el cos comença a passar factura. Em
sembla que ara en diuen love climbing d'aquestes vies. Doncs el que
deia que estan molt bé, disfrutar molt i no patir massa.
Felicitacions als de sendero límite per la via.
Ens llevem amb la Penya Telera al davant
Zona dels llacs, un indret per perdre-s'hi
Pic Anayet recorregut de l'escalada
L1
El Joserra arribant a la R1
El llarg més difícil de la via L3 (L4 de la via)
El Quique sortint del tram complicat
El Joserra amb 70 tacos acabant el llarg
Bonic llarg 5 (L6 de via)
El Quique en el mateix llarg
La Foratata des de la R7
L12 de via sortint per la bonica aresta cap al cim
FOTOCIM
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada