dissabte, 23 d’agost del 2014

FORATATA "via Valle del Tena"

Aquesta escalada és del 23 d'agost, un dia que no ho semblava però va ser fantàstic. El divendres quedo amb el Sergi, però està plovent com poques vegades he vist a Lleida, torno trucar al Sergi i el veig convençut així que a les set del matí agafem carretera i manta però a mesura que ens atansem a Huesca el cel és més negre, però el company diu que les previsions són molt bones, arribem al Formigal i fa un dia esplèndid i la Foratata es veu totalment eixuta i amb un sol que invita.
En gairebé un hora ja estem a peu de via.
Els dos primers llargs són un pel discontinus, però tenen algun passet bonic. A partir del tercer llarg la paret es redressa fins al final. Aquest llarg surts amb flanqueig per agafar uns canalons de molt bon calcari fins la R3. El llarg 4 té un pas desplomat força atlètic on jo noto com si m'hagués caigut una pedra al bessó però no la sento caure, després els entesos em diuen que és el síndrome de la pedrada i que consisteix en un trencament de fibres musculars. Jo com no ho sé em penso que ha estat una rampa a la R4 intento estirar el bessó però encara em fa més mal, no m'ho vull pensar massa i malgrat el dolor enceto la tirada 5, el dolor no m'acaba de deixar concentrar amb la feina, però m'adono que la tirada és de les que, com diu el Sergi es fan estimar.
El sisè llarg té un pas difícil a la sortida i després anar fent.
El setè llarg és una xemeneia molt estreta que fa en Sergi, si baralla molt, tan que em preocupa que amb el mal al bessó no me'n surti. Noto molèsties però menys de les que pensava. El llarg millor fer-lo sense motxilla i amb unes bones genolleres doncs cal empotrar-se amb l'esquena i els genolls.
El vuitè llarg molt bonic amb un altra xemeneia al final, però menys exigent que l'anterior. Finalment sortim a la cresta fins el top.

La via molt bonica i la roca d'una molt bona qualitat. Del tot recomanable, de material només cintes si porteu friends els passejareu.

La baixada és de les que no pots badar doncs hi ha algun tram herbós i molt estret. En 1h 30. més o menys em tornat arribar al cotxe. Llàstima del bessó perquè la resta ha estat excel·lent

La ressenya la trobareu a sendero límite


 L1



 El Sergi en L1

 L3

  L3

 L4

L5

 L7

  L7

 L8

Fotocim

2 comentaris:

jaumeplanellpiqueras ha dit...

Bona activitat Mingo,llàstima de bessó!

Mingo ha dit...

Després d'un mes això ja està solucionat