Després de molts dies torno a escalar,
tot i que no tinc massa motivació, agraeixo al Toni per insistir. El
company que em cuida molt, busca una via on hagi de caminar una mica
i que no sigui gens complicada. Així que enfilem a l'Albarda a fer
la via dels germans Masó, per amor a l'art.
Tot i pujar amb el funicular
l'aproximació és força llarga i una mica complicada amb la info
que trobes en la ressenya. Cal seguir el camí de Sant Jeroni fins un
cartell que diu a Collbató, aleshores, prenem el camí amb marques
grogues i blaves i l'anem seguint, nosaltres hem baixat fins trobar
una fita, i trenquem a l'esquerra, segurament si continueu un mica
més avall, es passa millor. Cal seguir fins una canal a la part més
baixa surt la via, hi ha una fletxa petita a peu de via.
Tot i que la rampa que estic fent és
molt fàcil jo em noto patós. El Toni enfila el segon llarg que és
el més bonic de la via, a mi m'ha costat força després de tans
dies no tinc power. Això de tenir una edat i no entrenar, ja no
funciona
L'últim llarg que també fa el company
té un passet una mica complicat, on cal trobar una presa clau que
facilita molt el pas. La via hem vist que no es fa massa, tot i ser
un racó molt maco de Montserrat. Ja només per això val la pena tot
i que l'aproximació és força llarga.
El Toni arribant a R1
El company a l'inici del segon llarg
Arribant a R2
En el pas més bonic de L3
Fotocim
4 comentaris:
Benvingut de nou, Mingo! La forma física ja saps que a la nostra edat costa d'agafar, però va arribant, és qüestió d'insistir-hi!
Ei Mingo,
Ja feia dies que esperàvem les teves piulades !!
A veure quan coincidim
Salut i a escalar
Si tens raó Lluís que cal insistir, però ara no estic gens motivat, pq la història que et vaig explicar de moment no està anant bé.
Joan mentre no es tanquin els fronts que tinc oberts, no crec que pugui fer gran cosa.
Hola Mingo, de moment el fet d'anar sortint i tenint humor de publicar ja és molt, de ben segur que aviat tornes a filar prim com abans ànim Campió!!
Publica un comentari a l'entrada