Feia dies que no escalava, no per què
no tingués temps, el que passa és que la maquinària es queixa i
aquest últim any ha protestat força. L'haurem de mimar al màxim.
Ahir dimecres quedem amb el Josep A.
Per fer una via llarga i no massa difícil, tot i que lo de difícil és relatiu, quan portes dies sense escalar, et sembla tot més complicat. El
lloc on hi ha les dificultats més grans és el primer llarg on li
posen V+, suposo que aquestes plaques amb regletes sempre se m'han
donat bé, doncs em pensava que patiria més, però ha anat molt bé,
físicament cansat però ha sortit tot bé. El segon llarg que enceta
el company comença amb un V i acaba amb un IV+, jo ho hagués
graduat a l'inrevés. Un cop fets aquest dos llargs la via baixa molt
la dificultat, malgrat tot a mi m'ha agradat força.
Un cop dalt de la Miranda ens decidim
pujar fins dalt de l'Agulla de Can Jorba; l'aresta tot i ser molt
fàcil és molt bonica, cal dir que la tirada està neta, però la
bona qualitat de la roca i alguna fissura que et trobes pel camí,
fan que el principal “múscul” no pateixi gens.
Ara ja només queda la baixada, que hem fet pel camí dels francesos, potser és més llarg,
però és més còmode.
La ressenya la podeu trobar al blog del
Joan Asin (aperturista) i la del Eduard (escalatroncs)
El company arribant a R1
En la bonica aresta final
.jpg)
3 comentaris:
Eiiii! Mingo, ets un "bandido" l'altre dia eres a Lleida i no vas dir ni piu. Ja ens va dir el Josep Anton que no hi va haver manera de convèncer. Si t’hagués pillat jo te porto agafat de la papada, com feia mossèn Blas (te’n en recordes je je)El pròxim dia que vinguis per Ponent, truca’m o la venjança serà terrible. Una abraçada
LO SERGI
Hola Mingo, veig que vau triar una via d'aquelles de patir mes per la roca que pel grau...enhorabona i ja ho saps qui canta els seus mals espanta, quan puguis quedem alguna tarda que fa massa dies que no coincidim. Records a la familia!
So nice blogger
Publica un comentari a l'entrada