dimecres, 3 d’abril de 2013

MONTSERRAT La Doble via Lluís Corominas


Feia dies que no coincidíem amb el company habitual i com avui han dit que seria un dia força estable triem una cara oest per aprofitar el solet de tarda, doncs la primavera sembla que no acaba d'arrencar.
Tot i que no fa massa bon dia ens trobem amb el Josep A i  el Cesc. A Monistrol els núvols no sembla que vulguin descarregar, així que  amunt. La via triada és la Lluís Corominas de la Doble que es troba al capdamunt de la Plantació.
Nosaltres agafem el funicular de Sant Joan i després de passar el Gorro Frigi, prenem un corriol que ens porta al collet que hi ha entre la Doble i la Processó dels Monjos i passem a la banda oest de la Doble fins a peu de via. El camí no és massa embrossat, però si pendent en la part final, jo ho he passat força malament, hem passa pel cap que potser m'hauria de jubilar, però és que després m'ho passo tan bé que gairebé m'oblido de totes les molèsties que fa temps que em persegueixen.
El peu de via està uns 30 metres per sobre de la via Tomahawk de la Mamella. La pinta que fot la via, no és massa bona. El primer llarg és molt curt, si es vol pots marxar caminant. Nosaltres seguim i la cosa millora força, una tirada amb molt bona presa on trobareu un parell de bolts i una baga, no es necessita res més les preses són tan bones que en cap moment et passa pel cap la possibilitat de caure. L'últim llarg té una sortida força bonica, llàstima que sigui tot tan curt. La via està bé per combinar amb algun altra de la zona.
La baixada es fa per la banda nord, trobareu un pont de roca on podeu passar la corda per ajudar-vos a desgrimpar un passet. Per arribar al collet  hi ha un petit ràpel.
La ressenya la trobareu a la nochedellloro

 El Cesc iniciant la via

 Primer llarg

 Els companys acabant L2

 Inici de l'últim llarg

Fotocim

4 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Ep Mingo! per poc ens has passat al davant, amb el Toni hi hem estat apunt d'anar aquesta setmana...malgrat la via no sigui gran cosa pel que dius, totes les obres dels germans Masó tenen quelcom que les fa especials, el lloc, l'aproximació, la "cutre-roca" però aquesta via especialment és ferma per aquí va dedicada, en Coro un gran escalador, dels peoners del famós TIM de Sabadell que ens va deixar fa poc després de mantenir-se molt actiu fins al final, tot un exemple!!
Ens veïem amics.

Lo Gall ha dit...

Hola Mingo i companyia, m'alegro que torneu a plublicar al blog aiso es bona senyal, feia molts dies que no saviem res, avera si coincidim amb alguna paret.
Aquest dissabte anem a la Conca a estrenar un parell de vietes obertes pel Sergi i el Gutierrez si OS animeu li dius al Sergi que contra mes sirem mes riurem.
una Abraçada i fins aviat

Lo niko.

Mingo ha dit...

Jaume anar-hi expresament, no t'ho aconsello doncs escales poc, en tot cas aneu per fer alguna via més. Nosaltres no ens va sobrar massa temps. Salut.

Eiii Niko aquest cap de setmana impossible, doncs avui divendres li han fet tractament al meu fill i demà segurament es trobarà justet. Sort que si tot va bé aquesta serà l'última sessió. Una abraçada a tots. Segur que aviat ens veurem

Lo Gall ha dit...

M'alegro que lo del teu fill vagi be anims, dissabte varem fer la via del Gallpinto a la Conca, la via les a sortit una guapada amb roca bonisima semi equipada per gaudir,jo no agues ficat tans expansions ja que la roca dona per ficar els caxarrets que vulguis. però aquest parell l'han obert per donar vidilla a la penya. molt recomanable i si se os fa curta es pot fer un parell de vies mes.

Salutacions i fins aviat.
Salut i forçes trepades.