No és que ens haguem cansat d'escriure
i escalem tan que no tenim temps de posar-ho al blog. Res més lluny,
al contrari l'activitat dels últims mesos ha estat molt petita per
diferents circumstàncies. Esperem que la vida que ens toca viure ens
permeti invertir la tendència aquest any que comença.
Ja fa alguns dies a mitjans de desembre
el Toni m'insisteix per anar a escalar, malgrat jo no estic gens
motivat; anem a la Dersu Uzala, una via que havia fet quasi quan es
va obrir, i no em va agradar massa. No és que avui l'hagi trobat
millor, però el fet de tocar pedra després de molt de temps i no
saber si aviat podrem tornar-hi, avui, la fa especial. Gràcies Toni
per insistir
3 comentaris:
Anims company
Tot s'espavila mes aviat o mes tard
LO GALLINASSA
Content de llegir-te Mingo! cal tirar endavant amb empenta.
Una abraçada i a veure si quedem.
Bones Mingo, ens tenies abandonats. M´alegro que puguis tornar a sortir, aquets temps per un motiu o altre no son els mijors gairabé per ningú.
Anim i ens veiem per la muntanya.
Publica un comentari a l'entrada