MONTSERRAT Portella Gran "via la senda dels angels"

-->

Sempre que marxàvem d'Agulles amb el Josep A., ens dèiem, algun dia hem de venir a fer aquesta via, però sempre costava fer-li un forat, i no sé si és una cosa del meu subconscient. El primer cop que vaig escalar per Agulles, a començament dels setanta, vaig veure uns escaladors que feien la Ravic, em va deixar impressionat, mira que després he fet vies molt aèries de la zona nord de Montserrat.

Així que avui dilluns estem al peu de la Senda dels Àngels amb el cul una mica apretat. L'entrada me la miro una mica a l'esquerra a la dreta, el company em diu que havia llegit que algú havia pujat per l'arbre, en fi que quan el company em posa la ma al cul, ep sense apretar, això em dona el plus que em faltava i arribo a la primera xapa, després anar fent ara lliure ara algun pedalillo fins la R1.

El segon llarg l'enceta el company, a mi aquest m'ha costat, no em trobo massa fi, quan el cos no va bé el cap et juga males passades, tan que jo ara ja baixaria. Em miro el llarg i tot i que em costa posar-m'hi, continuo; la sortida té un passet molt finet, més cabron pel segon que pel primer, per això va bé xapar un spit de la Ravic, que al primer li fa més nosa que servei però al segon li estalvies un pèndol, cal posar un expres ben llarg. Vas flanquejant i tirant amunt per una zona força maca i fina.

L'últim llarg és d'aquells que no voldries que s'acabessin mai, molt vertical però amb uns còdols bonissims.

Tot i que la via no és una gran via ens sentim contents i satisfets d'haver-la escalat i el meu subconscient més tranquil. 

 L1

 L1

 Arribant a R3

 L4

  L4

Fotocim