dimarts, 3 de gener de 2012

RIGLOS Mallo Colorado "vies SE i Anorèxia"


Anem a les terres solejades i avui ventoses de l'Aragó, concretament als Mallos, on fa la tira de temps que no hi estava. Ens trobem amb uns col·legues de Bilbao, de fet amb el temps que ens arrosseguem per les parets ja són més que col·legues.

Després del cafetó anem cap al Mallo Colorado a fer algunes vies ben equipades. A peu de via ens distribuïm en dues cordades l'Enric i jo i el Jorge i el Joserra, aquest últim sempre m'ha despertat molta admiració veure'l escalar. El vaig conèixer quan jo tenia 35 al Midi i s'enfilava pel dit de la Pombie i els Surploms a la Jean Santé com un xavalet, aleshores en tenia cinquanta i pocs, avui amb 67 continua.

Les vies triades foren l'Anorèxia i l'Ultravox, tot i que després mirant el llibre i amb l'ajut de dos escaladors locals ens adonem que hem fet la sud-est clàssica i l'Anorèxia. Tot i que la primera és més fàcil sobre el paper a tots ens ha costat més i no l'hem trobat tan maca com la segona que és preciosa i molt recomanable un primer llarg de V, molt riglero i el segon també molt bonic però menys físic. El tercer és més senzill.
Un dia fantàstic d'escalada amb els amics

 Mallo Colorado

 L1 de la SE

L2 de la SE

 El Quique escalant la SE

 Fent salt base des de la Visera

L'Enric finalitzant la 1ª via
 Joserra arribant al cim del Mallo Colorado

El Jorge escalant l'últim llarg



 Els Mallos petits

 L1 de la via Anorèxia

L'Enric en el mateix llarg

 Cim




4 comentaris:

lux ha dit...

Mingo!
començar l'any per Riglos si que es començar Bé!!
enhorabona per les vies, l'Anorexia me l'han recomanat molt pero no hi he escalat mai!

Jaumegrimp ha dit...

Què ferm els Mallos, jo com la Lú encara no hi escalat...ho haurem d'arreglar això!! m'anima veure els teus companys com encara dónen guerra!! ens queda molta corda Mingo!!

Gatsaule ha dit...

Carai, per vist que feia el dia assolellat, se us veu molt abrigadets....

Ja ho diuen, que no pesen els anys, el que pesa són els quilos!

Mingo ha dit...

La veritat Lu és que si, jo vaig venir molt motivat i amb moltes ganes. Si no has anat mai, ves a fer la Pany, o el Puro, o l'espolon de l'Adamello, són clàssiques semblants però més llargues que les dels Mallos petits.

Jaume doncs és una escalada que enganxa, llàstima que està una mica lluny.

Joan la temperatura molt baixa no devia ser, però fotia un ventet que et deixava glaçat.