Dissabte quedem amb la colla de Lleida per anar a Rubies, però contràriament al que passava fa uns anys enrere, quan aquest raconet el coneixíem quatre gats avui hi ha força gent. Quan arribem a la via que volíem fer ens trobem una cordada de tres que progressa molt tranqui i això ens fa fer un canvi de plans, doncs les vies que ens falten cal portar una mica d'artilleria que no portem, així que anem a conèixer el Puig Ramader, be el Tato i el Sergi ja hi havien estat i jo tenia ganes d'anar-hi doncs la roca des de baix es veu molt bona.
Les vies que hem fet no sé com es diuen, però en Sergi diu que gairebé totes són de V-V+, no sé si n'hi ha alguna més de les que surten en les antigues ressenyes, però l'última que hem fet s'allunyava una mica del V+. Tot i que ens venia més de gust la paret de Rubies, les vietes estan força bé; roca molt bona i murs típics de Vilanova.
Baixem al Cirera on fem unes cerveses amb en Nico i el Pepe que han fet la segona a la màquina del temps, que és la via més dura de la paret, de moment.. perquè la canalla no té límits.
Montserrat al fons
.JPG)
.jpg)
4 comentaris:
Ei Mingo! al Puig Ramader hi vam pujar un dia i ens vàrem pulir gairebé totes les vies, la roca és boníssima i la vista molt maca.
Llàstima d'haber de canviar de plans, ja que et quedes ammb gust de poc aquí no?
Si quan tens la intenció de fer una paret més llarga, como que sabe a poco, però segurament escales molt més perque cada via són uns 30 metres i el lloc supertranquil
si es que tanta via domesticada és el que té ... gent i més gent, i és perd una mica el sentit de tot plegat
Una zona que tinc pendent d'anar algun dia..., tan aviat com trobi una "xica gri-gri" que hi vulgui pujar.....
Publica un comentari a l'entrada