Fa tres anys que ens trobem a Sant Llorenç algunes velles glories, per menjar-nos una paella, i sobretot, per compartir una bona estona. De velles segur, de glories, be... deixem-m'ho córrer. Alguns hem quedat al matí per fer alguna escaladeta i obrir una mica la gana. El dia aquí no és massa bo doncs hi ha la boira, jo m'apunto amb el Lluís i l'Anna que van al Montroig, pensant que allí farà un bon solet. Però, avui no hi ha sort i tornem a Sant Llorenç, a la paret del Pont, a una via que el Lluís diu que està bé, però hi ha gent, així que sense saber massa cap on tirar anem a la normal i sortim per la variant que va obrir el Pinto i el Barbas.
L'últim cop que vaig estar al peu d'aquesta via, ara fa uns 38 anys. Va ser la primera escalada que vaig fer amb un dels millors mestres que he tingut en Joan Enric Farreny. Em va lligar la corda a la cintura i amb unes botes que m'havien deixat i un casc que es semblava més als que porten els paletes, vaig començar a tirar amunt, recordo la forta impressió que vaig tenir em semblava el llarg molt vertical, i em deien no t'enganxis tan a la paret que no veuràs les presses, però no sé si vaig fer massa cas. Al baixar tenia una barreja de sentiments, havia passat por però volia tornar-hi i crec que ha valgut la pena.
De la via doncs la terrible primera tirada que jo guardava en el meu record, és una escalada molt bonica de IV, la segona es pot empalmar amb la primera està bé, però no és tan maca i la variant Joe Pinto que jo no la veia clara és preciosa de principi fins a la fi.
Com encara es d'hora anem a fer una via equipada del Penyal de Sant Llorenç, i sort que ja és hora perquè fot molt fred.
La paella i els col·legues insuperables.
L1 de la normal al Pont
L'Anna i el Lluís arribant a R1
Variant Joe Pinto
El LLuís sortint del desplom
L'Anna en el mateix punt
El Penyal de Sant Llorenç
.jpg)
9 comentaris:
Volant que he anat cap a la piulada d'aquesta via...
La primera de la meva llista!!!
Aveure si hi havia algun detallet mes..on esta el pas, que tal les assegurances...;-)
Mingo, enhorabona pels 38!!... Segur que quin munt de bons moments a la paret!
Hola Lu su poso que deus dir de la Joe Pinto. Són pasos de força el tros més difícil (per mi) és quan tens els peus a un replà molt còmode, per sortir d'allí cal agafar una presa no massa bona per la mà esquerra i a dalt sembla que haurà una bona bústia, però compte és roma cal anar a una presa molt bona a la dreta, sense entretenir-te massa anar a buscar les presses de més amunt que són molt bones. El tram és preciós. Ostres potser jo aquí explicant el pas i tu potser estas més interessada en la paella ja ja ja ja. Estava molt bona
Hehehe...
Ja m'anira bé, alguna cosa haure de fer per agafar gana ;-)
Un dissabte ben aprofitat Mingo! no sé què mirar-me més la paret o la paella!
Ei Mingo enhorabona per l'escalada, els records i la paella.
Hola amic meu. Va estar "collonut" lo de la paella. Espero que t'ho passis força be per les terres del sud. Una abraçada
Hola Mingus, espero no perdrem la paella l'any vinent, que per cert, no se com t'ho fas però sempre la tens a tocar - tocar. Fins aviat.
El que té realment mèrit, és això d'anar a escalar tot i la boira.....
Jaume la paella estava molt bé, perquè a fora fotia una rasca de collons.
Moltes gràcies Joan A.
Sergi, ja ho saps que lo millor sempre serà la companyia.Que per molts anys ens la puguem menjar plegats.
Jordi, et vam trobar a faltar.
Em deuen veure prim i per això me la posen al costat. je je je.
Joan doncs quan érem més jovenets era el pa de casi cada diumenge d'hivern, la boira. Salut company
Publica un comentari a l'entrada