Dissabte quedem una bona colla per anar a Malanyeu. En Joan B que és un bon coneixedor del lloc ens farà d'amfitrió.
Comencem en Quique i jo per la via Montse Curto, ells en Joan i en Jaume, ho fan per la via de l'esquerra que no recordo el nom. La nostra via està força bé, no recordava el bon calcari d'aquesta paret a més només cal dur cintes i la dificultat és de V, amb un passet de V+. Baixem plegats per la nostra via i ens dirigim nosaltres a la Epirimountains i ells a la Badalona. Tres tirades ben equipades les dues primeres de IV-V, molt maques i la última ja pica una mica més. En Joan ens diu que només té un passet de 6a+, no obligat, i després V+, jo la continuació del 6a+, l'he trobat molt fineta i amb alguna presa dubtosa, després mirant la ressenya he vist que li posen sisè, es aconsellable no xapar el primer spit si no després tens problemes de fregament.
Tornem a baixar plegats.
El primer cop que vaig venir a Malanyeu va ser un setembre i em va encantar el lloc, algú em comentava, si vinguessis a la tardor és un espectacle i no s'havia quedat curt. Aquesta comarca del Berguedà és un bon lloc per perdre's. Un lloc de postal a més el dia, malgrat les previsions meteorològiques ha estat molt bé, i amb els companys un deu.
Últim llarg de la Montse Curto
En Jaume en el primer llarg de la via Roc
El Quique arribant a la R1
Rapelant amb les cordes plegades per no tirar pedres
L1 de la Epirimountain
Arribant a la R1
Esclat de colors
Prenent el solet abans de baixar
2 comentaris:
Ep! quines fotos més maques de tardor i quin record més agradable que tinc d'aquest magnífic lloc. Per la cara que feu us ho deurieu passar força bé. Apa! a seguir
Mingo, ja em va semblar que et quedaves amb ganes de més marxeta, la propera vegada la dels Senzills o la Nadal no?
Publica un comentari a l'entrada