Avui dimarts ens trobem amb el Jaume i el Toni per fer la via mares del sur. M'enduc el frontal doncs a quarts de vuit ja és fosc i com la via és llarga i anem tres no tinc clar que arribem amb massa llum.
Es deu menjar bé a la Vinya Nova, collons i nosaltres amb la que cau amunt, ja ho diuen que els escaladors som d'una pasta especial.
Arribem ben sufocats i ens repartim les tirades. Comença en Jaume, que s'ho pren amb calma. No m'estranya pq amb la calor que fa, costa molt posar-se en marxa. Finalment comença per una placa molt fineta que acaba en un desplom molt guapo (6a), si col·loques be els peus no tibes massa de braços.
El segon llarg és de tràmit, només té un passet al sortir de la R.
Ara canviem i enceto el tercer llarg que va pujant al costat una mena de gran llastra on pots col·locar catxarros, ara que en cas de caiguda no sé si la cosa aguantaria massa, arribes a una expansió i a partir d'aquí cal anar seguint les expansions que et porten cap a la dreta.
El següent llarg agafa una placa amb tendència cap a la dreta, cal vigilar hi ha algun tram molt delicat , el llarg és força bonic.
El cinquè llarg, és pel Toni. Fot una mica de yuyu el començament, doncs l'expansió és força amunt i la roca no dona massa confiança. Cal sortir flanquejant i de seguida trobes una fissureta on es pot col·locar un alien blau o verd, continues i trobes un altra fissureta on hi cap l'alien verd o groc, però és que allí mateix hi ha un forat on hi cabria un camelot del tres, que no portàvem. Una petita apretada i ja s'arriba al parabolt, a partir d'allí la roca millora i la resta és un muret aeri amb unes presses bonissimes.
L'últim llarg la paret tomba força i tot i ser fàcil, és un llarg bonic.
Arribem amb força claror, no m'ho pensava tot i anant tres; en Toni diu que hem tardat dues hores i tres quarts.
Si no fos perquè encara fa calor i tenim la boca pastosa, aquí dalt s'estaria molt bé, la llum i les vistes són precioses i malgrat tot, romancegem, però en Toni que és home de seny, ens agafa de la ma perquè si no arribarem fosc.
En Jaume en la placa del 1er llarg
Superant el desplom del 1er llarg
En Jaume en L2
Els companys en el 3er llarg
Acabant la quarta tirada
En Toni encetant el cinquè llarg un dels més bonics
Final de via
.jpg)
3 comentaris:
Ep Mingo! quina calor que vam passar!
Una via que cal treballar-hi sobretot el "coco" tan per l'exposició com per la qüalitat de la roca. Però ens ho vam passar molt bé a veure quan hi tornem.
Veig que encara teniu moral per ficar-vos a vies llarguetes... Com és la baixada? Vau arribar de dia al cotxe?
La veritat és la calor era bastant insuportable. Hi lo de tornar-hi doncs ja ho hem fet.
La baixada cal anar seguint unes fites. Pots baixar per la canal que va als plecs de la Vinya nova, però nosaltres vam continuar fins passar els Pollegons, arribes a un coll, cal baixar-lo cap al WNW. Aquest camí és més còmode. Ah!Clar que vam arribar de dia, fins i tot al bar on vam fer la cervesa
Publica un comentari a l'entrada