Avui m'he llevat com el dia gris i sense massa motivació. A mesura que m'atanso a Bellcaire d'Urgell, que és on he quedat amb el Joan, el dia s'aclareix, però continuo espès.
Pugem cap a Ager i el dia es torna gris i boirós. Carregats amb més material del que es necessita ens atansem a la Montsiciana, que està situada en la canal de baixada de les vies més llargues.
Tot i que m'agrada començar, el company em diu que em castiga per què he arribat tard, i comença ell. El primer llarg és senzill i únicament hi ha una apretadeta de V. Feia dies que no tocava el calcàri i només començar a tocar-lo em sento més motivat, i és que quan retornes als orígens recuperes l'identitat, això diuen els que en saben, no?.
El segon llarg, té un passet de 6a, abans del pas tens una fissura on pots posar un camalot del 0,5, doncs una patinada et faria caure en la repisa. Després fas el pas difícil, que és de col·locar-se bé i ja més fàcil i flanquejant fins la R2.
El tercer llarg, que enceta el company, té una apretada a l'inici i després molt fàcil fins la R3.
Ja només queda una tirada, preciosa, ostres que bé que m'hagin "castigat", la tirada és una placa molt guapa de V, amb algun tram molt curt, que pot-ser és V+.
Mentre espero al company disfruto de l'ambient tan especial que es respira al Montsec i la grisor del matí deixa pas a un estat de felicitat.
Com encara és d'hora en Joan em diu de fer alguna via a l'agulla de l'Embut i proposa de fer la Blues. Una via de caire esportiu que té tres llargs. Com el dia que la vaig fer, havia fet el segon llarg de primer, ara li deixo al company, és la tirada més maca perquè la resta no té massa interès.
La ressenya la podeu trobeu a ressenya.net i amb un camelot del 0,5 ja feu.
En Joan en el primer llarg
Inici de la tercera tirada
En el llarg més bonic
El company arribant al cim
.jpg)
7 comentaris:
Ep Mingo, aquesta via sembla prou interessant i curteta per un dia amb no massa temps, pel que veig a Àger hi fèia fresca no?
uau! quin dia més guapo per fer escalar pel montsec! el darrer llarg es molt guapo...la via no desmereix massa...tots els llargs tenen alguna coseta i van canviant...
Veig que diumenge us vau agafar el dia tranquil... És curiós que no fes bon temps, perquè al Midi el sol espetegava les pedres!
Jaume no està malament la via.
Llorenç a mi em va agradar força la via, com molt be dius tots elsllargs tenen alguna cosa, especialment l'últim.
Joan ja ho vaig llegir pel facebook que estaves per aquesta zona. Coi com les estires les vacances.
Bones mingo....., tens ressenya de la via?, me la pots enviar a loscomepiedrasvoladores@gmail.com?, au moltes gràcies, m'han dit que és una via per portar amb algu... i no tinc dibuix
ROGER
Hola Roger.
Si mires al final de la piulada hi ha un link a la pàgina de ressenya.net i et surt la ressenya. També la pots trobar al bog del LLorenç (Kutrescaladors) et poso el link d'on està la ressenya.
La via es força distreta i amb un camalot del 0,5 faràs.
El altre link és http://4.bp.blogspot.com/_H_1xHJ1V-DI/S2ApjPsx5fI/AAAAAAAAN7o/aBA0OwBmFXY/s1600-h/via+montsiciana+%5BResolucion+de+Escritorio%5D.JPG
oK, MERCI, ME BAIXAT LA TOPO DELS KUTRES... LES DE RESSENYA NO MACABEN DE CONVENCER... AU MOLTES GRÀCIES
Publica un comentari a l'entrada