Després d'uns dies sense tocar la pedra es perden algunes rutines, com agafar la càmera de fotos, i és una llàstima perquè l'entorn és imponent, la cua del bacallà, el pas del Príncep. El Dit, preciós i provocatiu, quina agulla més maca, no sé com està ara, però fa anys quan el vam escalar era una ascensió de les que recordes, per la bellesa dels seus passos i el compromís.
Tot i que l'idea inicial era anar al Monestir, a mig matí ho deixem córrer pel dia que és, rosa d'abril Morena de la Serra i posem en marxa un pla B l'Agulla del Romaní, la via Ringo Star. De la via no diré massa cosa té tres llargs, el primer només té un passet tonto en un desplom que si el feu de segon, potser és més difícil, doncs el company a part de lluitar amb el pas ho feia amb la dutxa de pedres del replà superior, cal dir que el Josep A després del bombardeig les va tirar gairebé totes.
El segon llarg escales una mica més i la roca està millor que el primer llarg, l'últim sense interès.
La baixada la fas desgrimpant pel vessant est i després agafes la canal fins a peu de via.
El millor el lloc, perquè la via no és gaire escaladora, per ser políticament correctes diríem que per col·leccionistes. La ressenya la podeu trobar a ressenya.net. Sobre l'aproximació dir que al lloc on us heu de desviar a la dreta, ara hem posat un parell de fites.
.jpg)
3 comentaris:
Ep Mingo, tens totas la raó, via per a col.leccionistes i amants de l'excursio vertical...ara l'entorn paga la pena.
Per coneixer una mica més Montserrat, hem fet un bloc nou.
L'anomenem Agulletes cròniques
Per accedir-hi:
http://agulletescroniques.blogspot.com
Publica un comentari a l'entrada