La teníem pendent de la primavera passada quan no vam trobar la via i ens vam encigalar per la part més baixa. Avui ho tenim clar, deixem el cotxe en un collet i en 20/25 minuts estem a peu de via. Comencem la via en el primer spit, aquesta tirada cal no equivocar-se, cada cop que veiem un spit hem d'atacar-lo directament si no ens quedarem a l'esquerra de la reunió que és de 2 spits.
Les boires deixaran pas a un dia preciós
Primer llarg, cal atacar directament l'spit i no flanquejar a l'esquerra com faig jo
L'Enric en el primer llarg
El següent llarg tot i d'haver de vigilar amb la roca, és molt maco i està molt ben equipat, només caldrà alguna baga per savines, quan baixa la dificultat. Hem fet la R en un pinet al sol.
El tercer llarg pots pujar a una agulleta, com la roca no fot massa bona pinta, la deixem córrer i anem caminant fins al peu de la R3, on trobareu un spit que marca la canal que hem de pujar.
El quart llarg és una canal fàcil, on podrem assegurar-nos de tres savines molt ben situades; la R la fem de dos spits.
El cinquè llarg surts a l'esquerra roca gris-groga fins un spit, abans hem col·locat un allien groc. Des de l'spit es veu una canal en tendència a l'esquerra que sembla lògica i fàcil, no aneu per allí és descomposta i sense possibilitats d'auto-assegurar-nos. Jo m'hi vaig posar i és el lloc on vaig passar més por, cal anar a una mena de fissura canal que puja amb tendència a la dreta, allí trobareu la reunió de dos spits.
El sisè consisteix en una sortida fàcil, protegida per un spit després molt fàcil fins el cim de la segona agulla. Crec que aquesta es podria empalmar amb l'anterior.
Després bé un tros caminat fins al peu del calcari.
El setè llarg és el més guapo de tots, té un passet de V+ entre el 2on i el 3r spit, per fer-lo cal oblidar-se de l'spit i buscar les presses que hi ha més amunt que són molt bones, després anar a buscar un diedre, on posem un camelot vermell (prescindible pq al costat hi ha una savina) i per un terreny bonic fins la R amb 2 spits.
El vuitè llarg és curtet pot-ser es podria empalmar amb l'anterior o amb el següent. Sortim fàcil per l'esquerra de la R fins una savina on hi ha una baga llarguissima, allí és on li marquen un passet de V, abans però és més fàcil i només calen bagues savineres.
El novè llarg és curtet abans d'arribar al 1er spit va bé posar un camelot del 1 (vermell) el tram és mantingudet i molt guapo, però curt (V+).
L'últim llarg tot i ser fàcil, és una mica exposat fins arribar al primer seguro. Hi ha possibilitats de posar alguna cosa, però jo no estava massa còmode i vaig optar per arribar a una savina que hi ha sota l'spit. Després hi ha un desplomet (V+) i fàcil fins al cim.
No sé si la tornaré a fer la via, segurament no, però us la recomano si us agrada el terreny d'aventura, el lloc, és fantàstic i més en l'època de tardor. M' ha quedat un bon record d'aquesta via.
La baixada: vam pujar fins la part més alta i després baixes pel vessant obac amb tendència a l'esquerra, fins el camí que ve de la feixa (espai que hi ha entre el conglomerat i el calcàri) i d'allí al cotxe. No us dic el temps que vam tardar doncs vam trobar força rovellons.
.JPG)
.jpg)
10 comentaris:
Molt be Mingo!!!el teu esperit de aventura es gegant!!!apa no paris mai,i deixa una estoneta el kampus que amb desgastas les regletas mamunazu!!!!!!!!
salut i roka!!!!
Aquesta no me l'han recomanat gaire, molt discontinua no? Ara el lloc és genial.
Enhorabona Mingo només pel lloc ja val la pena anar-hi, la escalada una barreja curiosa amb conglomerat i calcari.
Ei Mingo, pel que expliques cerc que hi hauré d'anar i amb les teves indicacions espero no equivocar-me al fer la via.
salut i a tibar
uf...nosaltres la vam intentar i vam arribar a peu de via, la resaca, i el poc definida que es veu desde el terra ens va tirar enrrera i vam anar a fer una altra cosa!!! ara amb les teves anotacions, igual i tornem....!!
merci! veig que la part superior millora!
Hola sóc en Miquel Blanco i estic fent una guia d'escalades de l'Alt Urgell.
Si us ve de gust col·laborar em passaríeu alguna foto d'aquesta i altres vies de la comarca que hagueu fet?
el meu mail miquelnargo@hotmail.com
Moltes gràcies!!
Papa, com que se que no mires el Face, tu poso aqui... Estem a Darjeeling, India i avui he vist el Kangchenjunga (8.586m, the third highest mountain in the world!) realment increible!
Ep Mingo, una via especial la Jaume Caselles, això de començar en conglomerat i acabar amb un calcari excelent és rar de trobar!
Nosaltres la vàrem disfrutar força, sobretot valorant el fet del lloc on és i pensant ene ls que la van obrir...que justament ens vàrem trobar repetint-la el dia que hi érem...
Eduard i Llorenç, és una clàssica que no us podeu perdre, no us decebrà!
Una via divertida i geològica! Amb el Pep la vam rebatejar com la via dels tres pisos, perquè és ben bé així! I reconec que em va agradar força. Ara entenc perquè no vas voler venir amb nosaltres, tot i que estàvem ben a prop!!
Zombi tu si que ets un crack.
Eduard, possiblement no la torni a fer però en tinc un bon record, un pel discontinua, però no sé si és el lloc té alguna cosa que et deixa un bon regust.
Gracies Joan Asin, vam disfrutar molt ens va fer un dia perfecte.
Joan B, l'aproximació no has de fer la marca la guia del J.Frontera. Cal pujar amb cotxe fins una mena de collet on hi ha una casa en construcció i d'allí gairebé planejant en 25 m arribes, a peu de via hi ha fites i es veu un spit.
LLorenç suman-ho tot queda una ascensició recomanable.
Miquel cap problema en utilitzar les fotos que vulguis.
Uriiii ostres que be, ja em conectaré al facebook, l'skype el tinc conectat sempre que conecto l'ordinador. Heu estat poc temps per l'India, el Nepal és molt guapo i la gent és molt hospitalària. Un petó i disfruta per mi que aquestes muntanyes encara no les he vist.
Jaume hem vaig recordar de la vostra piada.
Joan et vaig trucar el dimecres o dijous, per veure si podíem sortir els quatre, però no et vaig trobar, vaig pensar que havieu fet un cap de setmana molt llarg.
Publica un comentari a l'entrada