Recordo el nom d'una via “si quieres llegar a viejo no hagas vias del Marmolejo”. No n'he fet massa de vies d'en Marmo, que tot i que és de Lleida no el conec, però amb el Josep A. van compartir l'expedició al G2. El que dèiem les vies d'en Marmo són vies on no et regalen res, el grau està molt ajustat i les assegurances sempre justes.
La intenció d'avui és fer la via Hèroes del silencio, però abans per escalfar farem la via Rosa de Abril que jo havia fet fa uns 6 anys en solitari.
Començo a pujar i cony em faig creus com havia passat per aquí en solitari, a més recordo que no vaig posar res i avui he posat un parell de friends. No sé si quan escales en solitari vas més concentrat o que era més jove.
Serra del Montroig, que be que s'està a l'hivern
L1
Passet obligat al final de L1
El company enceta el segon llarg, li dic que és de tràmit, coi de tràmit res és un bon V, ja veig que el pas dels anys es comencen a notar. En aquest llarg m'he estat barallant amb un friend cassin que no hi ha manera de que surti, ara sé que és de l'Edunz.
Uns 20 metres de la R2 hi ha un niu de voltors, els polls són molt grans.
El company a L2
El tercer llarg, abans d'arribar al 1er spit tens un pas difícil he posat un camelot del 0,5, però no me'n fio ni un pel, es belluga molt, el company em diu després que treballava molt bé. Cal llegir bé jo he anat per tot el desplom, que crec que és 6a o 6a+, el company ha anat pel diedre i el V+ li sembla correcte. Tot els passos difícils són obligats.
Dalt el sol es tapa i comença a fer fred així que la hèroes la deixem per un altre dia
Pel diedre V+
.JPG)
.jpg)
9 comentaris:
Ei Mingo, amb tot el que arribes a escalar, és normal que hagis de repetir-ne alguna. Salut, i que per molts anys en podem anar repetint!!
Epa Mingo! Això que dius que costa per l'edat... és que la via apreta!!
Un itinerari preciós!
Bones escalades
epa Mingo, abans ereu uns valents de debò. Igualment han saltat claus a l'L1 que deveis trobar quan la vas fer. Ja no recordava que havíem deixat un friend de regalo.. cerveseta pagada si algú el recuperar. Com a mínim és útil no? l'inici del 3 llarg t'acaba de despertar!
salut i anarianant!
Ei Mingo!!! felicitats per la via. M'he estat mirant la ressenya i "deunidó" lo que pica. De dificultat, es mes o menys, com el Diedre Blanqueta, o pica més?
Només per anar a veure el niu dels voltors, ja hi aniria.... Bona via!
te bona pinta la via! i es un lloc on encara no hi hem escalat! cal tenir-la en llista per aquesta temporada!
merci per la piada i els comentaris!!!
que tal les aproximacions i descens?
Ei Mingo,
Felicitats per la via.
Hauries de posar la ressenya de la via o un enllaç a on trobar-la.
Salut i a tibar
Mingo, felicitats, una molt bona via i on veig que t'ho has de guanyar, la protecció i la via!!
La foto dels voltors molt bona, t'estant mirant amb cara de no veure-ho clar...
A veure si podem coincidir i em portes per aquestes terres que tan bé conèixes, a fer algo facilet però eh!!
Albert, si les vies són guapes no importa repetir, el que passa que el 1er cop que les fas ets més jove i si hi tornes coi t'adones de que el temps no perdona.
Eduard si que és guapa la via i els passos molt agoserats.
Joan Prunera és diferent q el diedre, alli en els pasos dificils sempre pots fer trampa aqui no, són obligats i el grau està apretat, però la via està molt bé.
Joan G. Sort que vaig arribar a la R i vaig marxar, pq aquestes besties no són de la meva devoció, prefereixo veure'ls volar.
Llorençquan fa fred és un lloc on s'està molt bé. L'aproximació, si deixes el cotxe al coll de Porta (ara està arreglada la pista i si tens un cotxe no gaire baix, no tindras cap problema, sino hauras de caminar 10 minuts més)és de 5 a 10 minuts i la baixada uns 10 minuts més.
Joan B ara poso l'enllaç.
Gràcies Jaume, jo em sembla q el 22 o 23 ja tinc vacances, el 27 ja estré per Vilassar si vols anar a escalar algun dia per mi encantat.
Publica un comentari a l'entrada