Era l'any 74 que veníem caminant de l'estació de Cellers, per escalar l'Anglada de Terradets, quan de sobte se'ns va aparèixer la Roca Regina, una paret que em va impressionar. Els veterans que ens portaven a escalar van explicar-nos per on anava la Galí Molero i també ens van fer cinc cèntims la seva història. Vaig pensar per mi, alguna dia la faré, també ens van parlar de l'aresta Ribes-Vidal, que era la primera que havíem d'escalar. La Galí fa molts anys que la vaig fer, encara havia els burils dels primers ascensionistes i feien por. L'aresta de la Regina, després de fer la Galí, no la tenia en la meva llista, però una piada d'en Llorenç em va picar el cuquet, i el dia que m'ho va proposar en Joan B, no ho vaig dubtar.
Així que aquest diumenge ens trobem amb el company a Balaguer i enfilem cap a Terradets que encara està emboirat. De l''ascensió dir que el millor amb diferència la companyia, perquè la l'ascensió per ser políticament correctes diria que és per col·leccionistes o per fer una excursió vertical. El més excitant és el segon ràpel que és volat, molt més que los volados de Riglos, la paret queda lluny. Si voleu detalls de la via en la pàgina d'en Llorenç i trobareu la ressenya, només una puntualització la tirada 8 té 30 metres i a la penúltima tirada sortir per la variant que és l'únic lloc on hi ha bona roca. No hi ha reportatge gràfic, però si voleu veure alguna foto aneu a la pàgina del company, en Joan B.
.JPG)
.jpg)
6 comentaris:
Ep Mingo! aquestes crestes ja ho ténen això, escales poc, però el paisatge i l'entron s'ho valen!!
Emhorabona per l'activitat i records al Joan. Potser aqiest hivern tocarà fer una trobada i així coincidim tots, que ja fa molt temps que no coincidim!
Ei Mongo, per tenir millor record de Roca Regina haurem d'anar a la Galí Molero.
Salut i a tibar
Ep Jaume, home paisatge, no hem vam veure massa feina boira. Lo de la trobada és bona idea però ens costa bellugar-ho.
Joan la Gali ja l'he fet en tot cas un altra.
Es una via entretinguda no? cal anar buscant-se la vida(via) i el llarg variant que et porta a tot el pati te la seva gracia!
Camines casi tan com escales i la roca apart de l'últim tram no és massa bona. La variant la vam trobar agradable pq havíem escalat molta estona a l'ombra i allí ens va tocar el solet, no vaig trobar que fos molt maca, clar que si ho compares amb la resta. Per mi no és una via recomanable. Una excursioneta d'altura.
Llegint el què dius, em sembla que no la posaré a la llista.... Si t'he de ser sincer, ja no la hi tenia!
Publica un comentari a l'entrada