Aprofitant que l'estiu està mandrós, quedem amb el company per escalar l'atardeceres a la Bessona superior, que té solet de tarda. Tenim clara l'aproximació doncs l'any passat ens vam passar el peu de via i vam acabar per l'agulla de l'Arbret. Aquest cop no ha estat massa diferent, doncs la canal d'accés té una cortina espesa d'arítjols que fan difícil travessar-la. Provem per dalt però quedes molt amunt. Després de rumiar un pla B, anem a fer una via que és obligada per un montserratí, i que cap dels dos hem fet, la Torras a l'Esquelet. Recordo haver pujat a l'agulla per una via molt maca la Regira rocks, faig una ullada a la via que deu de fer 17 anys que vaig fer i veig la línia de burils rovelladets i al costat de cadascun uns espàrrecs de parabolt, són coses que no entendre mai. Tal com està, és més perillosa que quan jo la vaig fer doncs si caus et podries clavar l'espàrrec. En fi anem a la xemeneia. Només començar la tirada hi ha un pas que em costa molt, s'ha de dir que aquest tipus d'escalada sempre m'ha costat, així que quan arribo a una R a mitja xemeneia no ho dubto i espero al company que farà la resta de la via. El dia que tingui mes bona tècnica de xemeneies potser hi torni per disfrutar-la i no arrossegar-me com un cuc.
Entrada a la xemeneia
Sortida de la via
.jpg)
13 comentaris:
hehehe, amb el Joan ens va passar el mateix el dia que vam anar a fer la Atardeceres i al final vam acabar a l'Agulla de l'Arbret. Haurem de portar la podadora per poder-la repetir.
Guapa la Xemeneia!!
Ei Mingo, quan jo la vaig fer també vaig trobar molt tonto el primer pas, tant, que li vaig dir al company que fes ell la tirada !!
salut i a tibar
Ei Mingo! aquestes xemeneïes impresionen! jo de moment encara no l'he fet de primer, i és que anant-hi amb el Toni que li agraden molt, no m'ha calgut!!!
Veu, a mi em va agradar molt la xemeneia. Potser el problema és que s'acaba desseguida....
Epp Eduard que lo de les tisores de podar no és conya, que amb les pluges la vegetació està molt espesa.
Si que és tonto i el fet que no hagi cap assegurança t'ho fa pensar.
Jaume jo lo de les xemeneies més aviat no, suposo que si en fes més milloraria la tècnica.
Joan el qui domina la tàcnica se li fa curta, a mi no se'm va fe curta.
Llàstima de l'aproximació de l'Atardeceres, que és ben bonica de fer. Haurem d'afegir les tisores de podar al material habitual!
De la Torras-Humet no recordo cap pas tonto, però és que va ser la primera xemeneia després de tornar a escalar, i era el que més recordava de les tècniques. A dalt, al diedret de sortida, sí que vaig dubtar, que lúnica assegurança era molt vella i hi havia una bona volada. Ara crec que van posar parabolts, o ja els han tret?
Quin món!
jo també la tinc pendent...i les xemenies m'agraden..aixó si...cada una es un mon!prenc nota sobre el tema de les tisores! si vaig a fer-la les agafo segur!
Lluís nosaltres veiem l'esperonet i es veia bonic, però intentar passar amb els aritjols penjant era una tasca realment difícil. El passet és just l'entrada a la xemeneia que costa una mica de veure, be a mi em va costar. Els parabolts encara hi són.
Llorenç si t'agraden les xemeneies aquesta segur que disfrutaras.
Aquest ja queda ben apuntada pel dia que vulgui seguir practicant amb això de les Xemeneies...hehehe tot un art i sobretot començar!
Hola, hem podriau dir si encara es troba equipada amb parabolts aquesta via de l'esquelet, ting intenció de anar-hi algun dia, ting entes que van cambiar les peces antigues per parabolts, que els han tret?
Hola !
Sóc el Xuing. Farà cosa d'un i escaig hi vaig anar amb el Masfi ("els gallines") i vam demostrar el perquè del nostre motiu: no vam passar el pas tonto ni ell ni jo. No tenim molta experiència en xemeneies però normalment ens en sortim. Jo vaig ttrobar el pas molt tonto, és l'adjectiu que més li escau, i molt expo, amb caiguda directa sobre el company !
O sigui que moltes felicitats !!!
Miquel els bolts i són, em sembla que n'hi havia 4
gracies per la informació aveure quin dia ens decidim desprès de l'experiencia a la realitat virtual del lloro potser ens ensortirem
Publica un comentari a l'entrada