dissabte, 5 de juny de 2010

SANT HONORAT "via Núria"

Aquest dissabte quedem d'hora amb els col·legues de Lleida. A Oliana ens trobarem una bona colla, uns van a l'aresta idíl·lica altres al retiro espiritual, nosaltres: en Nico, el Tato en Sergi i jo a la Mola de Sant Honorat per fer la via Núria, que li tinc moltes ganes , des que la vaig veure l'any passat.

Sortim de l'ermita de Sant Llobre seguint una pista que s'enfila força, als pocs minuts, trobem una cadena, per aquí NO, el camí va a Sant Honorat, cal baixar la pista que ens queda un pel a la dreta fins una corba d'on surt un camí molt evident que cal seguir, de sobte apareix la Mola uauuuu impressionant que bonica que es veu, sense distracció seguir fins una fita i d'aquesta amunt i anar fent per on puguis fins a peu de via, on arribem ben suats i grocs de pollen.

Tot i que la roca d'un aspecte fosc no invita massa, quan t'hi poses és millor del que sembla, comences amb una grimpadeta fàcil fins al peu d'un desplom, que és resol molt bé amb Ao, en lliure segur que surt però la pedra aquí no és precisament 5 estrelles, després el llarg es manté en el V i algun passet aïllat de V+, no obligat. Per mi el millor llarg, ben assegurat i molt aeri. Tota la via es troba molt ben assegurada. Es pot completar amb un camalot del 1 (prescindible) pel primer llarg.

El segon té una sortideta on cal vigilar els còdols, els quatre l'hem fet per un lloc diferent, fins el segon espit és manté el V, després més fàcil fins un desplomet ben equipat i amb bones presses (V+/6a o Ao).

A partir del 3er llarg la dificultat baixa , únicament trobem passos aïllats una mica més verticals (IV-IV+), tots ells amb el seu spit.

Les dues tirades següents III, tot i ser fàcils el lloc te les fa disfrutar

L'últim llarg sortim a la dreta, anar a buscar una fissura descomposta, en aquest tram cal mimar la roca, malgrat això els nombrosos spits et donen tranquil·litat.

Ja al cim apurem la poca aigua que quedava i la idea d'un xampú ben fresquet al bar ens motiva per què la baixada no sigui tan pesada. Aquesta la fem des d'un corriol que surt del cim i que més endavant es bifurca a la dreta i avall a Can Boix i recte, pel camí més ample, a Sant Llobre


La ressenya la podeu trobar en el blog de l'Edunz











En Nico i el Tato en la R1



El Sergi en L1



L1



En Sergi en L2



L2



L3



R5



El Tato en la part final de la via




12 comentaris:

Eduard ha dit...

Que bona aquesta Mingo!! Fa temps que hi tinc ganes d'anar... L'esperó té un aspecte impressionant, vist des de lluny o des del cim. Us va tocar molt el sol tot i l'orientació??

Salut!!

Jaumegrimp ha dit...

Ep Mingo! aquesta ja està apuntada, es veu impressionant, hi fa molta calor ara? quina orientació té?
Felicitats per la via, veig que vas per bon camí amb la recuperació.

joan asin ha dit...

Mingo aqueta la tinc pendent i la pintes molt bé. Em sembla que amb un dels teus colegues vam coincidir a la Xics Antirobo a la Serra de Sant Joan. Enhorabona

Lluis Nadal Argaiz ha dit...

Em sembla que m'acabo d'enamorar! Quin esperó tan atractiu! De fet, a St. Honorat no és difícil quedar prendat d'aquelles formes. M'afegeixo a les preguntes de'n Jaume, que si dóna el sol la deixarem per la tardor. Bona escalada!

Mingo ha dit...

Gràcies pels vostres comentaris, com diu, molt bé, en Lluís és una pedra que enamora. Intentaré explicar com fer la via sense patir massa calor, tot i que dissabte em va fer molta a tot arreu. Cal entrar a la via una mica tard el sol deixa de tocar a la part de baix a partir de quarts d'una, la part de dalt el sol toca una mica de refiló, i és una mica emprenyador pq va als ulls. No patiu per entrar tard, doncs la via es fa ràpid, les dos primeres tirades són les més entretingudes.

Nico ha dit...

Hola Joan Asin, soc lo Nico el col•lega del Mingo, que varem coincidir en la Xics , bec que va anar be i os va agradar la via, nosaltres varem gaudir molt, si senyor una senyora via xapó..
I aquest dissabte a la via Núria amb el Mingo també em gaudit molt, molt recomanable per aquestes dates i el Mingo descriu tot molt bé.
Salut i forces trepades
Fins un altra.

Nico,

ALBERT ha dit...

Ep, bona pinta te aquesta! Sempre ets font d'inspiracions. La ressenya m'ha semblat que no en parles, a on es pot trobar?

mchesa ha dit...

Hola Mingo, enhorabona!!! és un lloc molt especial Sant Honorat.
Porto un temps col·laborant en aquesta iniciativa.
Espero que t'agradi, a veure si aconseguim biòlegs, naturalistes i altres espècimens, estiguin interessats en col·laborar BioBlitzBcn2010, 24h al Pati de les Ciències de la UB, identificant tot tipus de bestioles!!! Farem un itinerari de criptògames al Parc del Laberint. Animeu-vos!!!

joan asin ha dit...

Ei Nico,guapa la Xics i la Núria queda en cartera. Records

joan asin ha dit...

Ei Nico,guapa la Xics i la Núria queda en cartera. Records

Llorenç ha dit...

Vam estar a punt d'anar-hi fa un parell de setmanes pero les boires ens van fer tirar cap a la Retiro espiritual..que ja coneixiem l'aproximació....que tal aquí per arribar a la via? cal matinar ara no???

bona piada! Eduard, Joan....! quan quedem i l'anem a fer??? ej eje je!!!

Mingo ha dit...

Albert la ressenya la trobaras al blog de l'Edu, espera que ho miro i et poso l'enllaç. http://edunz.blogspot.com/2009/08/nuria-215m-6a-moles-de-st-honorat-alt.html
Hola Maria Jose, gràcies per fer-m'ho saber, però jo lo de les plantes no controlo massa.

LLorenç quedar molt d'hora no crec que sigui bona idea, pq fins a quarts d'una toca el sol a la paret. L'aproximació és molt cómoda fins que arribes a la fita despres cal anar fent com puguis, aquest tram es bastant emprenyador