dissabte, 8 de maig del 2010

COLLEGATS vies Gemenis, Gaston i Mecano

Després de les fortes pluges d'aquesta matinada de dissabte, passem directament al pla B, que ja m'està bé perquè últimament em falta una mica de motivació per fer dificultat i via llarga. El lloc escollit són els voltants de la roca bonatti, on hi toca el sol de valent i la paret està eixuta. Són vies d'un parell de llargs. Sobre la dificultat, nosaltres portàvem un llibre de ressenyes antic, crec que d'en Ballart on hi ha IV+, que abans de que et surtin te'ls has de mirar per on atacar-los, li podríem posar un grau o més en algunes vies. Les vies que hem fet són la Gemenis, la del Gaston i la Mecano, aquesta última mirant la ressenya no supera el IV+, però jo graduaria algun pas del final del primer llarg com a V+.




Inici de la via Gemenis



En els IV+??? del segon llarg



Potser ens fem grans i els IV+, els trobem més difícils



El company en el 2on llarg de la Gemenis




Inici de la Gaston, sobre el paper la més difícil, la que ha costat menys



El company acabant el 1er llarg de la Gaston



El company en el passet de sortida de L2



Primer llarg de la Mecano



final del primer llarg de la Mecano

8 comentaris:

Joan Baraldes ha dit...

Ei Mingo,

Ens hem de treure la Mandra de sobre i escalar a tope !! a l'estiu tota cuca viu !!

salut i a tibar

Atorix ha dit...

jajaj, kina gràcia lo dela cuca. =D

Estic amb el Joan B, tot es agafar carrerilla i despres es un no parar!!

Ànim company i a tibarli fort

Gatsaule ha dit...

Mingo, has d'anar a veure al Pep, ara que no es pot escapar, i ja veuràs com et puja la moral!

A vegades ens entossudim a donar importància només a les escalades llargues o difícils..., i és un error total! No s'ha de confondre el què és urgent amb les coses importants!

lux ha dit...

Ei Mingo!
no es pot esta sempre a la cresta de la onada... sempre a tope!
Hi ha d'haver moments per tot i saber disfrutar d'altres coses com vies més fàcils, de descoberta, de l'entreno, de l'esportiva per mi es part de recuperar, d'acumular motivació per enfrontar-te a aquells reptes que ens il.lusionen.

o sigui que avant amb força!

SERGI ha dit...

HOLA MINGO. SEMBLA MENTIDA QUE ENCARA ET CREGUIS ELS "GRAUS BALLART".DE TOTES MANERES SI ET PASES UNA TEMPORADETA FENT VIES SEVES SEGUR QU'ET POSES LES PILES O PENGES ELS TRASTES. UNA ABRAÇADA COMPANY

Jaumegrimp ha dit...

Boniques víes Mingo, les desconeixia! me les apunto que fer vies del Ballart sempre és un grau!! o dos o tres de mes!!!! tot i que mirant les fotos m'han semblat prou ben assegurades no?
A veure quan fem una trobada tots plegats, mica en mica anem coincidint tots, així ens podrem explicar els nostes mals i animar-nos!!
Escalar, escalar, que el mon s'acaba! com diu el meu amic Manel.

Xavi ha dit...

Interessants vies del mestre Ballart, no les coneixia. Aviam si compro la guia nova, que a Collegats hi ha molta feina a fer.
Salut!

Mingo ha dit...

Gràcies Joan B i Atorix, em sembla que el que m'he de treure de sobre no és la mandra, si no la tendinitis al colze que fa temps que arrossego.

Gràcies Joan, tens molta raó amb el que em dius, i el temps m'ha ensenyat a saber el que realment és important. Molts ànims al Pep.
Gràcies lu per les teves paraules.

Jaume, Xavi no sé si m'he explicat bé les vies em sembla que no són d'en Ballart, surten al primer llibre que va publicar en Ballart, potser ara en el segon que ha tret els graus estan més ajustats.

SERGI company, ja he parlat amb el Tato, em va dir que vau anar als Organos de Montoro i a Masmut, a veure si algun dissabte que pugi a Lleida fem una escapadeta