Després de treballar quedem amb l'Enric, anirem a la Plantació , voldria provar el turmell que fa dies que em desmotiva, doncs són aquells dolors, que ara, segurament són propis de l'edat.
El nostre objectiu és l'Oblidada, que es troba al començament de la canal dels Llorers. Ben suats ens preparem, la primera tirada comença amb una rampa senzilla IV, després s'adreça en una fissura una mica descomposta mentre faig la tirada em ve al cap en Jaumegrimp i en Toni que van estar per aquí amb un fred que pelava, avui s'està d'allò més bé, meteorològicament parlant, encara que amb neu devia ser màgic.
El segon llarg és un artificial molt còmode, a excepció de l'últim pas que cal agafar-se en la fissura invertida per xapar. La resta amb bona roca IV fins el petit cim, on s'està a la glòria, una cerveseta fresca és el que ens falta per tenir la felicitat total, en fi fem un glopet d'aigua calenta i avall caminant per la banda nord. D'allí aprofitem per fer una via molt maca. La Xiricahua en una placa que hi ha davant de l'agulla que acabem de fer.
L'Enric acabant el primer llarg
Inici del 2on llarg
Finalitzant l'artificial
El company arribant al cim
Inici de la via Xiricahua
La Plantació
.jpg)
5 comentaris:
Ei Mingo! una via per coleccionistes no? però el racó i la caminada valen la pena! com va el turmell? vas caure? espero que et milloris i a veure quan quedem i en fem una plegats, podríem aprofitar al Joan perquè ens presentés el seu cingle (La To) no?
Per cert l'altra via, la xiricahua no serà una via d'esportiva que hi ha amb dues més? totes del J Vidal.
placa guapa aquesta Xiricahua...,
un saludo.
Jaume, una agulla ben batejada. Lo del turmell és molt llarg d'explicar, no hi pensava, però aquest mal sempre hi serà i ningú ha estat capaç de dir que coi és. En fi, espero anar recuperant la motivació. Quedem quan vulgueu. NO sé com ho tens entre setmana?
Ep Jesus ja t'ho he dit que estas fet un Lolo. Molt guapa la placa, vam escalar més en la placa que en la Oblidada, bé és diferent.
Salut
Que si l'edat, que si el turmell, que si .... Mingo, no sembles un geòleg de pedra picada!
Bromes a part, celebro que et trobis millor i ja tornis a la roca!
Ei Mingo!
la questio es anar fent i no fer massa cas dels mals! però això es fàcil de dir i difícil de fer
contenta de llegir altre cop les teves piades!
una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada