Feia dies que volíem venir a fer la via, però el fred i la neu ens ho havien impedit. No m'agradaria desmerèixer la via, per què darrera de cadascuna de les línies hi ha una feina i sobretot, una il·lusió, però segurament no hi tornaré. La via té set tirades i tret de la sisena que és molt bonica i la quarta que li donem un aprovat, la resta no tenen gaire interès. El lloc, és un altra cosa es respira tranquil·litat i una gran solitud, em recorda Montrebei fa 25 anys.
Tot i que la via està força equipada, nosaltres hem utilitzat un joc de camelots del 0.5 al 3 i els aliens vermell, groc i verd i un fissurer mitja. Trobareu algun “seguro” curiós com un parell d'escàrpies en la primera tirada amb una cadeneta.
Paret del Repetidor
Primera tirada, una mica rara
Inici del segon llarg, després d'aquest pas la resta caminant
Tercer llar
Inici de la quarta tirada
Arribant al cim
Chep chep cheoeeeeeeeeee
Pista de baixada, així fins el pla
.jpg)
11 comentaris:
Mingo, hi han llocs que val pena anar-hi on l'escalada és una excusa per conèixer-ho i aquest és un d'ells. Records
Estic d'acord amb el Joan, a vegades la via no ho és tot, i pesen més altres coses: La solitud i tranquilitat de la zona (difícil de gaudir avui en dia), l'entorn natural, la companyia, la història del lloc...tot plegat li dóna l'encant a la jornada, encara que l'escalada no sigui el més destacable, com és el cas.
Ep Mingo, ja que la paret no et va fer el pes, podries haber carregat els esquís i aprofitat per fer una baixadeta! quina passada de neu!!
Cada cop més els llocs solitaris seràn més preuats!! per sort per pocs... l'altre dia amb neu fins genolls a la miranda del princep m'hi acompanyaren dues cordades més! A disfrutar-ho
suposo que una mica és el que anem a buscar quan anem a segons quins llocs, estar sols amb el/s company/s, disfrutar de l'escalada, i gaudir del que més ens agrada, la muntanya.
Aquesta via fa temps que tinc ganes de fer-la. Uns m’han parlat be i uns altres malament, però com tot, per opinar, tens que probar... D’aquí només he fet la veïna “El Cap i el passarell...” i ens va agradar força. Això si, es un lloc tranquil i sol.litari, i no diguem de l'excursió de tornada amb neu inclosa.
A reveure
Ei Mingo!
doncs a mi me n'havien parlat be...
De totes maneres hi tinc altres pendents a la paret, que com bé diuen val la pena de tant en quant sentir la sol.litud llluny del brogit...
de totes maneres.. felicitats per l'activitat ;)
Potser no és gaire bona, la via, però la serra de Sant Joan és una meravella!
Joan Asin, Albert i Xavi totalment d'acord amb vosaltres.
Jaume doncs baixant ho vam dir, la veritat és que haguessin anat molt bé.
Rumba per sort al nostre País hi han moltes parets no massa frequentades.
Joan Prunera, el lloc a mi m'agrada molt i la via té una 6ena tirada preciosa i sense apretar massa. La via és supertranquileta en quan a la dificultat i compromís, però per mi li falta un plus.
Lu si no has estat mai per aqui abans que aquesta et recomano la Montfort, per mi éscales molt més i la dificultat és molt assequible.
Joan, amb el company deiem de quedar després de Setmana Santa per anar cap la Serra de Busa, que crec que a tu et queda aprop. De totes maneres estem oberts a qualsevol proposta, si puguessim coincidir amb el Pep em faria gracia veure'l.
Mingo, avisa'm tan aviat com ho concreteu. I si pot, el Pep segur que vé!
No sóc escaladora i ara menys amb la meva edat. Però he vist el teu blog i he fet un enllaç a la caminada que hem fet avui. És una passada el què feu. Felicitats!
Publica un comentari a l'entrada