diumenge, 14 de març de 2010

SERRA DEL MONTROG "Paret de l'Extrem" via Oscar Lafotet

Em trobo amb el company al bar el faro de Balaguer, mentre esmorzem ho calculem tot, per poder disfrutar, per fi, d'un dia de sol. Volem escalar la paret de l'Extrem al Montroig i decidim pujar per Camarasa i evitar la possibilitat de trobar neu o el terreny molt tou pel costat que puja per Vilanova de la Sal. L'aproximació ha estat molt agradable, no hem pujat per les emprenyadores pedreres que ens porten a peu de via. Cal sortir de Camarasa i un cop hem passat el pont que creua el riu Segre agafem una pista en molt bon estat en direcció a les Crestes del Conill. Deixem el cotxe a tocar les esmentades crestes en un encreuament, agafar la pista de més a la dreta que passa per uns camps d'oliveres regades per goteig, immediatament la pista es fa un corriol que cal seguir fins que aquest gira clarament a l'esquerra (deixar-la), veureu que hi ha unes fites, un pal i alguna marca groga (N) que marca el camí que puja al refugi del buho, sense pèrdua arribem a la paret de l'Extrem i baixem fins a peu de via. Horari aproximat 1 hora.



Camí d'aproximació


Paret de l'Extrem

El peu de l'Oscar Lafotet, no té pèrdua doncs hi ha 3 parabolts, l'entrada antiga es veu més senzilla, però la roca no es veu tan ferma com la nova variant d'entrada que des de el peu sembla més de V+. Comencem a trepar i els passos no són tan difícils com semblaven, a l'arribar al tercer bolt dubto de si encastar-me per la dreta o anar per l'esquerra, em decideixo per l'últim aquí he trobat el pas més complicat 6a-, després cal agafar un diedre amb pedrots pel mig, no massa maco, al acabar-lo anar en tendència a la dreta per un terreny, amb terra, branquetes i alguna pedra dubtosa, fàcil però emprenyador. Muntar la R en algun arbre que hi ha a la feixa. (Material utilitzat el que hi ha a la via i alguna sabina ).


Variant d'entrada

En el diedre del 1er llarg

Després de fer un petit canvi de R, el company enceta una tirada molt estètica i aèria, graduada de IV+, però amb algun passet de V.




El company disfrutant en un dels llargs macos de la via


Treint el cap pel segon llarg

La tercera tirada, per mi, la més bonica de la via. Puges per un diedre xemeneia molt vertical fins una fissura vermellosa allí cal flanquejar a la dreta fins la reunió .


Inici del tercer llarg


El company en l'estètic tercer llarg

La quarta tirada, comença per una placa equipada amb 3 bolts V i després per terreny més fàcil i emprenyador.



Quarta tirada

La cinquena tirada té un passet desplomat a la sortida,V+, que està equipat amb un espit i un parabolt, després bé un terreny descompost, on trobes un bolt que assegura un pas que no és difícil però on no te'n fies de cap pressa, a continuació pujar una fàcil xemeneia fins al cim.


Inici de l'últim llarg


Sortint de la paret


Per baixar anar a buscar el camí que va al refugi i desfer el camí d'aproximació. Mentre baixem comentem amb el Josep Anton, les impressions de la via i coincidim que no és una via que repetirem, doncs apart de la segona i tercera tirada la resta no ens ha agradat massa.


Paret de l'Extrem




Ressenya publicada a la revista Aresta (CELL)

9 comentaris:

joan asin ha dit...

Enhorabona per fi un dia amb sol i una bona via, ara que l'aproximació que heu fet ja cansa només amb l'explicació.

Mingo ha dit...

Gràcies Joan, no teníem clar de poder pujar per la pista que surt de Vilanova de la Sal i pujar per les pedreres és molt emprenyador, com excursió és distreta, encara que una mica llarga.

Eduard ha dit...

Vaig veure la ressenya al bar de Sant Llorenç i que l'havien arreglada i després de la piada del J.A. i de l'Edunz està a la llista... Clar que al llibre de La Noguera només té una estrella i a vosaltres no us va acabar de convèncer potser que la baixo uns quants llocs, hehehe!!

Un dia ben aprofitat però!! Visca el bon temps!!

Gatsaule ha dit...

Dius que la via no és molt bona, però la combinació amb l'aproximació li dóna un punt molt interessant. A veure si algun dia hi baixem...

Com que veig que et costa pujar cap al Berguedà, si vols ens podem trobar alguna estona per les teves terres del Mont-roig!

edunz ha dit...

mingo! es nota que tens el trasero pelat d'escalar per aquestes terres!
quan penses amb l'estil que es va obrir, deu ni do!

Mingo ha dit...

Hola Eduard, la via , per mi, té trams molt macos, l'entrada del primer llarg està molt bé, però despres ve un tram dels que, al menys a mi em posen nervios (terreta, branques,...etc)el 2on i 3er llarg molts bonics, el 4 anar fent l'últim té una zona descomposta on vas amb el cul molt apretadet.Lo del temps a veure si ara en 4 dies passem a l'altre extrem.

No ens costa gens de pujar al Berguedà, a veure si despres de setmana santa quedem per la teva comarca, i per fi ens trobem els "pedruscos", que ja massa temps que dura, i hem de possar remei, JA. Una abraçada

Edunz, potser si que tens raó, perquè la tirada més maca amb diferència, per mi la tercera, que crec que ara que no hi el clau afegit (jo penso que no fa falta pq la savina està a tocar)està com era originalment. L'estil doncs era el que havia aleshores, apart que erem més joves i amb el temps et tornes una mica més conservador. Salut

Jaumegrimp ha dit...

Es veu una bona via Mingo i on cal treballar per anar fent! aquesta paret és ben desconeguda per mí, com tantes altres per cert!!
Enhorabona per disfrutar d'un dia bò d'escalada!!

Joan B ha dit...

Hola Mingo,

Encara que la via no sigui cap maravella vosaltres ja la teniu al sac !!

Salut ia tibar

Mingo ha dit...

Gracies Jaume i Joan B. la via no està malament i el lloc és preciós, molt solitari.