Amb un dia sensacional enfilem cap a la Plantació, a mesura que ens atansem i mentre penso que potser no ha estat una bona idea, doncs els company no ha estat massa fi de salut aquesta setmana; en Josep A. em diu: Mingo em sembla que avui havíem d'anar a un lloc amb menys aproximació i més solet. Això nostre és alguna cosa més que un matrimoni.
Malgrat tot, continuem amunt per la canal dels Llorers, que avui es troba amb força branques i algun llorer al terra, suposo que degut a les nevades dels dies passats. A l'alçada de l'agulla dels Col·leccionistes trobem l'únic pas per retornar a la canal dels Llorers que havíem deixat a l'alçada de la Presidenta.
Arribem al peu de l'agulla Patchwork, que té un aspecte força cutre, un cop posats únicament la part de dalt està descomposta.
Arribant al cim de l'agulla Patchwork
-->
Abans de començar la segona tirada, cal fer un curt ràpel fins al peu de la roca de San Cugat, on hi podries arribar caminant sense fer l'agulla Patchwork. Mirem la tirada i no tenim clar que puguem passar, entre un arbre i la paret queden retingudes uns quants tronquets secs i fulles enganxades amb aquelles lianes tan fines que punxen i s'enganxen a tot arreu quan baixes per algunes canals. Sort que el company té una navalla que ha agafat a última hora i que ens permet tallar-les i alliberar gran part de la fullaraca que barra el pas. En el començament és on hi la màxima dificultat, després minva una mica, però és força mantinguda en el V-V+. El llarg està generosament equipat
Iniciant la tirada, després de la neteja
Tirada molt mantinguda en el V-V+
En el 2on llarg
Arribant a R2
-->
L'últim llarg és molt maco, llàstima del solet, comença amb un desplom de V+, dels fàcils i després amb menys dificultat fins dalt IV+. Les assegurances es troben en tots els passos complicats.
La ressenya que trobareu a l'Onaclimb marca que cal portar un joc d'aliens i un tascó petit, nosaltres els portàvem però no sé en quina tirada es deuen posar.
Després del passet difícil del 3er llarg
Arribant a R3
-->
La baixada, si heu deixat material a peu de via cal fer-la des de R3, segurament també és la millor opció per baixar avall; doncs la canal embrossada que esmenta la ressenya, ara no és pot rapelar doncs un arbre s'ha descalçat hi ha caigut fent molt difícil poder-hi passar.
.jpg)
8 comentaris:
Mingo és una bona, via amb el complement de l'aproximació, nosaltres vam baixar per la canal gens recomanable.
Ep Mingo! jas tocava disfrutar del solet no? llàstima que tinguessis el J Anton convalescent ja que la combinació d'excursió i escalda és molt atractiva. Així que tan sols
vas trovar descompost el cim de l'agulla Patchwork? si cau tota ella!! Aquelles lianes tan emprenyadores i punxents s'anomenen aritjols i sense navalla no hi ha qui les talli! veig que vau fer bona feina, a mí s'em van enganxar a la motxilla i una mica més i no puc passar!!
Nosaltres vàrem baixar cap a l'altre costat crestejant al nord fins trobar una canal que et deixa al vessant oposat, això et permet anar a fer la via de l'Indi de la mateixa Roca de Sant Cugat quee s veu que val molt la pena.
Ostres Mingo!
Jo la tenia per una via per quan comença a fer una mica més de bo... Clar que després de tants dies de mal temps ens atrevim amb tot :)
Gràcies Joan ara és molt difícil baixar per la canal embrossada, nosaltres del collet vam tirar amunt fins la mamella, i després una canal amb molts aritjols fins el camí.
Jaume apuntat lo dels aritjols, quina herba més emprenyadora. Nosaltres tb vam baixar per on vosaltres, però potser és millor rapelar des de R3 fins avall i desfer un tros de la canal dels llorers.
Sort Eduard que no feia massa fred, pq la 3era tirada la vam fer amb ombra. Salut
Mingo!
disfrutant del solet...per fi..!!
sort del jaume que aquesta setmana ha sortit de montserrat, que m'esta entrant l'enyor amb tant de post montserratí!
avant!
Osti, Mingo, a la foto del cim, més que dos geòlegs escaladors sembleu dos paracaigudistes a punt de saltar per alliberar París, o alguna cosa així! Enhorabona per aprofitar el dia, que torna a venir fred del de veritat!
Bones Mingo! uff aquesta zona...queda molt amunt per un costat i molt avall per l'altre! es una aproximació llarga i penosa! felicitats!!!
El primer llarg et fa patir una mica per la roca!
Ei Lu, Montserrat sempre està aprop, i la neu no sempre n'hi ha, cal aprofitar-la. Ja he llegit les teves sortides amb esquis. A veure si em trec la mandra i vaig a donar una volta q fa 19 anys q estan parats.
Joan, de geolegs, en el meu cas estic una mica rovellat i d'escaladors, la veritat és que cada cop costa més.
La veritat és que mai es fa llarg el camí tot i que mirant el rellotge hi ha , com molt be dius LLorens, una bona estona. El primer llarg, jo només vaig trobar delicada la part de dalt a partir del segon spit, ara la part de baix està força bé. Salut
Publica un comentari a l'entrada