diumenge, 28 de febrer de 2010

SERRA DEL MONTROIG "El Panellet"

Seguint la tònica de l'any, i després d'arribar a la Serra del Montroig amb la previsió de bon temps ens refugiem del fort vent a la roca del Panellet, que tot i ser curteta i té força vies de caire esportiu amb una bona roca.
















7 comentaris:

joan asin ha dit...

Carai Mingo amb tanta escalada esportiva os tornareu uns Frikis. A veure si canvia el temps. Records.

Joan B ha dit...

Mingo,
La roca del panellet és la que hi ha a sota l'ermita ?

salut i a tibar

Jaumegrimp ha dit...

Mingo, aquest hivern no ens acaba de deixar escalar a gust...són interessants aquestes vies d'esportiva? com estan d'equipament i de grau? aquest mes estem fent un curs d'iniciació i un lloc així d'esportiva ens seria interessant.

lux ha dit...

Bé, es fa el que es pot..no?
quan torneu a la via llarga estareu fets unes machines!

Gatsaule ha dit...

Com ens van enganyar els del temps, el diumenge, no? Però almenys vau poder aprofitar, la qüestió és tenir sempre un pla B, un pla C,......

Llorenç ha dit...

veig que li vas fotent a l'esportiva! aviat no et podrem seguir!

el cap de setmana no ha acompanyat massa a fer via llarga!!

Mingo ha dit...

Si Joan A. Frikis però de poc grau.

Joan sota l'ermita hi ha un parell de pedres una és aquesta.

Jaume, en aquesta pedra em van contar unes sis, una era molt fàcil IV, la resta jo crec que estan entre el V i 6a; dues que no vam fer potser són una mica més de 6a. Més a l'esquerra hi ha alguna pedra més. El lloc és comodissim. La pista que arriba a l'ermita esta molt bé, a més hi ha una gran esplanada i l'ermita té un porxo petit. Fa anys amb la gent de Lleida es feia una trobada dels escaladors un cop a l'any aqui. Ah, de l'ermita a les vies hi ha 5 minuts. La vista és preciosa. L'única pega és que esta lluny.

Si si Lu fem el que podem, ara que això de quan tornem a la via llarga tot sera bufa i fer ampolles jo no ho tinc tan clar escalar amb els bolts als peus no es un bon costum per la via clàssica.

Ja tens raó Joan, últimament sort dels plans B.

LLorens li fotem on podem, vinga una abraçada a tots