Feia temps que no quedava per escalar a Terradets. Recordo el primer cop que vaig anar-hi, quina barreja de sensacions; dins el sac i a l'aixopluc del forat de l'Or, la paret es veia immensa, però quines ganes tenia que fos l'endemà, per escalar la Diagonal, que és com anomenàvem l'Anglada Guillamon que amb la CADE i la Vidal-Farreny eren les úniques vies de la paret. Anava amb gent més experimentada i en Jordi en la tirada del vermut(*) em va dir: vols fer de primer?, va ser el meu primer llarg. També vaig recuperar el meu primer clau que encara tinc, pesa tan. Abans quan escalàvem amb la corda lligada a la cintura si trobaves un pitó que no fos de via, no havia cap dubte aquell petit tresor era teu.
(*)La tirada del vermut és una tirada que finalitzava en una savina molt gran i els dies calorosos era una paradeta obligada. Hi ha altres tirades amb nom propi, les galeries, la tirada de l'artificial; en la CADE la tirada del sisè, la dels blocs, la laboriosa, el mur, la del cinquè del Bonatti, aquesta última no sé si és veritat o ens prenien el pel els veterans, però comentaven que va venir en Bonatti i en la segona tirada no va poder passar amb les botes rígides , doncs era un pas d'adherència, avui amb els peus de gat surt sense pensar
Avui per sort tot ha canviat. A les 7 del matí surto de Vilassar, però sembla que estarem de pega, doncs a Terradets està molt tapat. A la font de les Bagasses bufa ventet, com casi sempre, i el company que baixa de la zona de la Pobla, em diu que a Tremp estava plovent; dubtem de baixar a Sant Llorenç, però finalment ens decidim per la la Tutti fruti, doncs la Cha Cha Cha queda just sobre la xarxa metàl·lica que han instal·lat, això no vol dir que no es pugui fer.
Les dues primeres tirades són fàcils IV hi ha algun bolt i moltes savines.
El company en L2
Entrant a la segona reunió
La tercera i quarta tirada les hem juntat, queda una tirada preciosa de V, esta equipada.
El company en la part mes maca del llarg
Eoooooooooo
La cinquena tirada, que li toca al company, és la més difícil. Una placa de 6a, amb petits relleus, força polits (equipada).
Despres de les fines plaques
L'últim llarg de la via a l'igual que l'anterior és força aèri, però menys difícil, només hi ha un passet de 6a al final, Ara queden un parell de tirades fàcils fins la falsa feixa amb poques assegurances, no és difícil, però la roca patina una mica del nombrós pas de cordades.
El company en el llarg 5
En el passet de 6a
Empalmant amb la F. feixa
Falsa feixa
Baixem per la falsa feixa i quan arribem a la carretera li comento al Josep A que m'encanta fer aquesta passejada fins al cotxe, em sento torero, oleeeeeeeee
.jpg)
9 comentaris:
Molt bona la "batalleta" Mingo, com es nota que fa anys que escales...jo a Terradets hi he escalat poc, per no dir molt poc, però que hi farem així puc anar descobrint aquestes vies, sembla interessant, l'hauré d'anar a probar, que hem díuen que sóc adicte a MOntserrat!
Tot i piular poc, vaig seguint les teves aventures. Aquesta m'agrada especialment ja que m'illusiona que algú es preocupin pels escaladors i ens posin xarxes per que no caiguem fins al terra. Els antiparabolts encara es tornaran més bojos. Salut.
Bones Mingo! com a canviat la roca de quan la vas fer per primer cop! amb el pas de tanta gent hem conseguit deixar-la ben pulideta en els passos més delicats!
Veig que et porta bons records! felicitats per mantenir-te al peu del canó!
Enhorabona per l’escalda i el records. Terradets es on més s’ha viscut l’evolució de l’escalada amb el seus V+ dels anys 80 i que ara son 6b. Records
Felicitats per la via Mingo,
Jo d'aquesta n'he fet la part final un dia que pujavem per la Cade i al veure el parabolts tan macos que la creuaven, varem seguirlos. Una disfrutada.
salut i a tibar
La tirada del Vermut,...molt bona.
Felicitats per la via i sobretot per a poder explicar tantes anècdotes...
Jaume això teu jo diria que és un pecat i dels grossos, malgrat alguns trams estan polits la CADE és una via que al menys un cop a la vida s'ha de fer. Salut
Albert aquesta paret ha perdut molt encant, abans hi passaven pocs cotxes i s'estava molt tranquil, ara ja ho veus xarxa i tot. Una abraçada i records.
Llorenç no tan sols la roca, el material, la mentalitat,...records.
Tens raó Joan A. aqui entens per què un 6a es pot convertir en un pas casi impossible amb el pas del temps.
Joan B, espero que et trobis millor, la veritat es que es una via força maca, llàstima que els passos d'adherència estiguiis polidets. Salut i a recuperar-se.
Gràcies Marc, és que abans el fet d'anar sempre amb transport public no ens permitia massa joc, i Terradets i Sant Llorenç, era el nostre terreny de joc, d'aqui tanta batalleta. Records
Felicitats per l'escalada Mingo!! No fas més que recordar-me que tinc moltes ganes de sentir el buit sota els peus en qualsevol paret del nostre país. Especialment al Montsec!!
A tope!!
Quins records, Mingo! Jo també hi havia escalat amb botes, a Terradets, però no amb la corda per la cintura, veig que ets més gran del què em pensava, he, he, he,....
En canvi la Tutti frutti no l'he feta mai, i m'has fet pensar que no seria mal via per tornar a aquesta paret!
Publica un comentari a l'entrada