Volíem anar a la paret de l'Os, però la boira romancera en les parts baixes ens ha fet canviar els plans i ara som al Mont-roig, on normalment no hi ha ningú, malgrat tot, imposaran una regulació.
El meu amic, col·lega, company, parella, no sé quin qualificatiu donar-li, després de tan de temps arrossegant-nos per les parets, ens els hem guanyat tots. En Josep A. em deixa triar, doncs ell, s'ho ha fet gairebé tot. Anem a La Mariola, que a mi el flanqueig sota el sostre em crida molt. A més fa poc vaig llegir una piada de l'Eduard.
La primera tirada comença a l'esquerra del gran diedre, una mena d'esperonet amb una baga en la part mitjana, després pots continuar per una fissura a l'esquerra, però veig més interessant anar per la placa que es pot assegurar amb un alien vermell (IV+) i després fàcil fins la R.
El company arribant a la R
La segona tirada, és la més maca de la via, un diedre que s'escala primer en tècnica dulfer, molt bona presa de ma, i després cal obrir-se de cames és el lloc més complicat de l'ascensió. La tirada només té un pont de roca equipat en la sortida del diedre, però els camelots grossos entren molt bé, a més hi ha algun bloc on pots posar una baga grossa.
En la part més difícil
La tercera tira és un flanqueig de poca dificultat tècnica III-, però està ple de merdes d'ocells que donen una mica de yuyu. La R és fa en un savina molt grossa, on estàs ben ambientat (aquests no són els aromes que havíem notat al sortir del cotxe).
La quarta tirada continua amb el flanqueig, però tot i tenir una mica més de dificultat IV+, vas molt més tranquil doncs la roca és millor.
L'última tirada l'hem feta per la via del Lluís doncs la Mariola es veu una mica herbosa a més els col·legues de Lleida ens van dir que no té massa interès, així que els hem fet cas.
Que ho fa que ens hi trobem tan bé aqui dalt
A part del segon llarg, la resta de llargs s'escala poc, malgrat tenir dues estrelles a mi no m'ha agradat massa, si mai heu estat a la Serra os aconsellaria altres vies com el diedre Blanqueta, la Brothers, la rosa del vent, la dama de los vientos, capitan veneno, heroes del silencio,...
.jpg)
15 comentaris:
Mingo, que exigent que estàs! doncs les fotos són impressionants i fan patxoca, sembla una bona via, no me la recomanes?
és la traició de les expectatives! :)
El darrer llarg té molta personalitat, manté l'estètica i l'elegància del traçat i és on es troben les màximes dificultats especialment a l'inici que és del tot obligat. Us el vau saltar canalles! (amb carinyo). Em sorpren que et diguessin que no valia la pena, és un fi de festa que no et deixa indiferent i forma part indivisible de l'escalada. La del Lluis, Hermanos Gutiérrez,.. són les sortides 'escaqueo'
Una coseta de la que segur t'enrecordes... la via aquella a la dreta de l'extrem?
records!
Ep Mingo!!
Totalment d'acord amb l'Edunz!!! També et foto una bronca carinyosa ;) El darrer llarg obliga i és el que acaba de donar caràcter a la via... Imprescindible. Una llàstima que sortíssiu per la del Lluís.
Per cert, com està la pista per arribar amb furgo fins el Coll de porta?
Ei Mingo les fotos molt guapes, la tinc per fer i no espero tardar gaire, enhorabona.
per cert Eduard,
nosaltres aquell dia no vam ensemblar el tercer i quart que anava amb dos companys que no tibaven massa de primer/segon... però jo no crec que sigui massa problema, especialment perquè quan més pots notar el fregament ja estàs al final del llarg enmig dels bolts de la Hermanos G.
salut!
Molt problema no crec que sigui, però el rossec el tens assegurat, a demés quan enganxes les assegurances de la B.R. crec recordar que has de baixar una mica... Suposo que ha de ser més molest per recuperar al segon. Qüestió de gustos :P
Salut!!
ens estem tornant molt exigents, oi?.
Encara que tingui alguns llargs més suaus, fa bona pinta el 'diedraco'. I sembla que, per els comentaris dels col·leges, que tot plegat val la pena. Aquesta me l'apunto.
salutacions. jesús.
Ei Mingo!
doncs jo prenc nota de tot!!
( i dels comentaris del edus tambe ;)
Però Mingo em segueix fent molt bona pinta..i es que com diu en Jaume les fotos són impressionats...
I pel que dieu imprescindible per continuar amb la meva baralla amb els diedres! i a equipar...mmm
una abraçada!
Felicitats per la via Mingo,
Això si, has de dir-li al company que no faci fotos amb trampa, que n'hi ha una de la segona tirada que és veu molt vertical, sort que en les dues següents ja es veu com realment és la paret, que sinó, ens espantem i no hi anirem !!!
salut i a tibar
Jaume, anar-hi expressament per fer la via, pot deixar-te que vols més. La via té una segona tirada preciosa, llàstima que sigui tan curta i diguem que el segon flanqueig, no està malament, a tu que t'agrada començar doncs, les tirades senars no són les més maques.
Ostres mira que em sap greu Edunz i Eduard que la segona estrella sigui l'última tirada que em tocava a mi, feia poc havia estat per aqui amb els col.legues de Lleida i em van dir que ells mai sortien per allí, a més es veia una mica d'herba, ja no ens ho vam plantejar. Ja veig que la Mariola no la puc donar per bona he he. Si que me'n recordo, Edunz, bé quan m'ho has dit hi he pensat. El que no recordo és la via que vosaltres vau fer, allí les més maques són la del Lara (equipada) i laberint d'un temps (semiequipada)les escanejo, ya mimo.
Eduard hi ha un col.lega que puja el peugeot 205 de l'empresa fins el coll de Porta, jo sempre l'he deixat en la corba on tothom el deixa. Si tens una furgo alteta no crec que tinguis cap problema.
Joan A. la via no està malament sempre i quant la combinis amb un altra, sino tens la sensació d'escalar poc.
Jesus si la fas despres d'un altra suposo que quedes més satisfet, jo vaig tenir la sensació d'escalar poc, tot i que el diedre és un regal de guapo, sense patir massa.
Eiiiiiiiii Lux quina alegria veure't per aquí, el diedre ves-hi esta molt bé, però fes-lo de primera, porta friends grossos(a partir del 2)entren on vulguis. Una abraçada
Joan a que queda guapa, he he . Tu com vas de la lumbàlgia, recuperat i mai millor dit SALUT
Genial Mingo, justament fa unes setmanes vam entrar a la Laberint d'un temps però no teníem el dia i a l'artifo del quart llarg ens vam retirar... jo diria que no vam veure el primer espit que ens hagués donat confiança, però no duiem prou ferros ni prou ganes aquelll dia. Tornant ens vam trobar al Solís que estava reequipant la seva primera de l'esquerra de l'Extrem, i ja ens va dir que tenia idea d'arreglar la Laberint. Hi tornarem quan puguem. La Lara també està a la llista.
Tota l'Extrem queda fora de la regulació, així significatiu només afectarà les vies de la paret dels Sostres (de moment! que els voltors i altres animalons alats no paren d'expansionar-se)
et deixo el meu mail edunz@hotmai.com
salut i bones escalades!
m'oblidava, de l'Extrem ho tenim quasi tot fet, ens falten aquestes de la dreta.
La que vam escalar que es fa poc i ens va agradar molt va ser la Pau Ranger, però ull amb el penúltim llarg de 6a obligat i net, i l'últim, amb un pas de 6a també obligat i algo expo.
Continues sent el rei del Mont-roig... Si convé anar-hi per poder quedar, m'hi acosto, que ja toca. Tu manes!
Ostres Joan aquest dissabte, era a Lleida i em vaig quedar sense col.legues si hagués sabut que estaveu a la roca Naireda hagues vingut. Crec recordar que em vas dir que fins al desembre no t'anava be. Pq el proper dissabte volíem anar a Canalda a la via de l'INdi, que crec que tu ja has fet.
Mingo! sempre m'havia mirat aquest diedre amb respecte, i quan vaig veure la piada de l'Edu, em van entrar ganes de fer-la....i ara més...l'apunto!!!
Merci per la piada i tants comentaris!!!!
Publica un comentari a l'entrada