Feia dies que volia conèixer les parets del Solsonès i tot i que la via de la Cherokee exprés, no sigui massa representativa és una opció que ens venia de gust, potser és que ens acostumem a escalar amb els parabolillos aprop o que ens fem grans o les dues coses.
Esmorzem a Solsona amb els col·legues de Lleida que van a fer l'Amanita. Enfilem cap al coll de Jou i a la via triada hi ha 3 cotxes, buffff que fem? si anem a fer també l'Amanita que en el llibre de ressenyes del Solsonès la deixen molt bé, sense pensar-ho massa ens trobem amb el Sergi, Tato i l'Albert que s'estan preparant. També ens trobem amb una parella, resulten ser col·legues virtuals, bé ara ja no ho són, poc a poc ens anem coneixent tots i això fa que aquesta tasca que fem en els blogs sigui més agraïda. L'Edunz i companyia van a fer la via 1879.
Estem a peu de l'Amanita i amb el Josep A. ens adonem, que no hem triat la millor opció, anar dues cordades a la mateixa via; intentem recordar la via que ens havia recomanat l'Edunz però som incapaços, com portem la guia del Solsonès comencem pel capítol 1 i anirem a la Font Ferrera, quan passem per la Cherokee, veiem que una cordada ja surt i l'altra comença la segona tirada i el company m'anima a que hi anem, doncs som-hi
El peu de via força curiós una esplanadeta i un parell de balmes on guardaven el bestiar. Després dels estiraments comencem la tirada per un muret de V+ i després una petit desplom de 6a i un pel més amunt un altra una mica més difícil 6a+, aquest són els graus que posa la ressenya. Després d'aquest últim pas cal anar a la dreta on trobarem un pas rar.
En el pas més difícil de la tirada
El company arribant a R1
El segon llarg té un pas molt maco a la sortida de la reunió 6a, la resta xino xano fins un muret emprenyador per la terra que hem trobat en les preses, després una corda fixa que s'agraeix.
El tercer llarg el més maco de la via amb diferència, surts fàcil et trobes un pas tècnic en una panxa i finalment un mur atlètic i supervertical amb unes preses fantàstiques (6a+), quim tram més bonic, al final trobem un pas curiós V+, i després un tram dels de patir, un tram amb terra, sort de les branquetes de boix.
En el tram més vertical
El company, que avui no té el millor dia, em cedeix l'últim llarg. Una sortida difícil de 6b, xino xano fins un altre desplom 6a+, collons amb el pas, no el llegeixo bé, m'entossudeixo en fer-lo per la dreta i no hi ha manera, al final m'ajudo per fer el pas, després d'un tram descompost et queda un muret molt maco V+ , sortim a la dreta i ja fàcil fins l'última reunió. D'aquí es pot rapelar nosaltres ho fem caminant, per gaudir més del Solsonès, joder que xulo que és tot això, malgrat està entrant la boira amb força fred.
El poblet de Canalda
Una zona molt interessant, des de'l punt de vista geològic
En segon terme una discordança progressiva
Encavalcament de les calcàries amb els conglomerats, que els veiem doblegats amunt
.jpg)
11 comentaris:
Felicitats per la via Mingo.
Veig que et menges els passos de 6b i 6a+ com si foc xocolata.
Que forts que aneu !!!
salut i a tibar
tot i els dubtes inicials us hi vau acabar posant! si que está frecuentada aquesta via! ja deu estar ben neta!
ara toca entrar en altres vies de la zona!
felicitats!
Molt bé, Mingo, veig que t'has afanyat a anar-hi! No dius si t'ha agradat la roca ni res sobre els graus.....
Felicitats per la via! si que hi havia penya no? Això de baixar caminant és una bona opció i et permet gaudir del paisatge!
epa, això de la freqüentació era un guió escrit i no us amago que a uns quants ens posa els pèls de punta, i a conviure-hi. I hauria de donar què pensar.
Mingo, un plaer, llàstima no tenir més temps però anavem fora de temps per la via que volíem fer, que no vam acabar, Canalda ja ho té, hi ha vies que necessiten més d'una visita, fins a trobar-te al moment.
salut i bones escalades!
Mingo, cony, sembla que vagis tatxantles meves pendents. Felicitats per la via.
Joan B, jo crec que la via està sobrevalorada, i que si li baixes mig grau tot ja estaria bé. Salut, suposo que els mal d'esquena ja estan oblidats.
Llorenç, anàvem amb l'idea de que seríem els primers, doncs una via ben equipada a Canalda, ja vaig comprobar que no abunda. Salut
Hola Joan G, lo dels graus ja li he comentat al Joan B, i la pedra , no està malament malgrat algun codul et pot posar les boles per corbata. El lloc em va agradar moltissim, una bona descoberta (com l'any passat ho va ser el Berguedà)
Jaume com va, ja se sap que quan s'obre una via ben equipada en un lloc on no és la tònica habitual, la gent hi anèm.
Eppp Edunz, la veritat és que tot va ser casual haguessim pogut molt bé,haver passat com uns desconeguts, de fet els companys de Lleida que són habituals del vostre blog, i que us coneixieu d'alguna visita que vosaltres havieu fet a Sant Llorenç, no os relacionàven. Llàstima que tot va ser ràpid, per les circúmstàncies. Entenc perfectament el que em dius de la freqüentació, malgrat tot hi ha vies que apart de la dificultat aportem un plus que et fa créixer com escalador i segur que tu, saps del que parlo. Una abraçada i encantat d'hacer-vos conegut. Salut
Albert, com va pare paràs, segur que els teus nens estan preciosos La via, no és cap meravella té un 3er llarg maco la resta, normalet.
Una abraçada, ah!!! sembla que han tornat a caure billets aquest cap de setmana je je je. Recordo que quan vivia a la Vall d'Aran i nevava, la gent es fregava les mans i deia mireu com van caient els billets. Una abraçada i records a la familia
eps Mingo, impossible no estar d'acord amb que hi ha vies que aporten un plus... nomé que jo sóc dels que penso que poden quedar parets on es demani una miqueta més (cienfuens, ordesa, fins fa no gaire montrebei, ..). De vies tan equipades precissament no en falten! m'alegro que us agradés el lloc i t'animo a escalar-hi més, la fills del vent, la dinastia, la mateixa amanita, o la dimensió aproximada són propostes prou assequibles amb una mica de ganes
salut!
HOLA MINGO. LES FOTOS DE LA VIA ESTAN FORÇA BE I LA PEDRA ES VEU CONSISTENT. L'AMANITA EN VA DESEBRE UNA MICA , LA PART DE DALT ESTA MOLT TRENCADA I SELVATICA. UNA ABRAÇADA
Hola Mingo, felicitats per la via. Si sou qui em penso vàrem coincidir esmorzant a Solsona, i després a la via. El meu company i jo érem la cordada que teníeu just al davant.
A nosaltres la via ens va agradar força, però la vàrem trobar sobreprotegida. Per mi, tanta assegurança li resta a la via aquell punt de compromís que... no saps perquè, però t'enganxa!
Al baixar caminant, varem estar examinant la paret est: ombrívola, amb menys alçada i més descomposta. Tot i així, al meu company i a mi ens va cridar l'atenció un possible itinerari. Algú sap si per allà hi passa alguna via?
Salut i bones escalades.
Hola Josep, si si que erem nosaltres, si que havia molts seguros, que pel que ens van explicar no és la tònica de Canalda, suposo que per això erem tres cordades i a la resta de vies no havia ningú. Jo la zona que comentes no ho conec, de fet, era el primer dia que vaig anar a Canalda.
Salut Josep
Publica un comentari a l'entrada