Aprofitem perquè queda pocs dies pel canvi d'hora; després de dinar ens dirigim cap a la paret del Pont. La recordo, d'un cop que vaig fer la via Tasmania en solitari un matí del mes de gener de fa temps, avui però i toca un solet molt agradable. Volíem fer la Crispin però després del segon spit hem decidit tirar recte i no anar a l'esquerra, i fer la via Didgeridoo, el primer llarg és senzill IV/IV+ els parabolts no estan juntets.
Mentre espero el company em miro la sortida de la R un desplomet molt guapo, a més es veu molta vidilla, li pregunto al company quina dificultat té, em diu que V+, ostres doncs segur que les presses que s'intueixen des de aquí són bones.
Començo el llarg, uff des de la R tot es veu d'un altra manera, joder hi ha pressa però no és massa grossa fins que no arribes a un forat boníssim, a partir d'aquí, la paret tomba i les assegurances allunyen força fins un pas de V a l'entrada de la R2. Em miro el que tinc davant li marquen 6b, em sembla que ni ho provaré. Doncs el V+ de baix jo li hagués posat 6a, coi que potser ja ens fem grans i tot ho trobem més difícil, és el pensament que em ve al cap.
Començo l'últim llarg sense massa motivació i tot i pujar en Ao els trossos que puc és un llarg atlètic, la veritat és que rumiant a la R3, penso que el llarg té un passet difícil, la resta és molt física perquè hi ha uns pressots molt bons. M'agradaria tornar-la a provar, algun altra dia que estigui més fort.
La baixada es fa en un ràpel de 60 fins a peu de via. Al arribar a peu de via miro la ressenya i em quedo més tranquil doncs el segon llarg li marquen 6a, ara em sap greu no haver provat amb més motivació el final, cal entrenar.
La ressenya la trobareu a onaclimb
Inici de la via
El company en L1
Inici del llarg 2
El company sortint del desplomet
L2
Passet d'entrada a R2
Ultima tirada
Amb un ràpel de 60 arribem apeu de via
.JPG)
.jpg)
7 comentaris:
Felicitats per la via,
Si entrenes gaire no hi haurà qui t'atrapi !!
salut i a tibar
Mingo, bona vía i manera d'aprofitar una tarda!
aprofitant ja amb la fresca! t'estàs tornant a posar fort! anims!! aquests V+ amb vidilla fa molta mandra encarar-los!
És una zona molt bona per les tardes d'hivern, aquesta, però aquesta via no la coneixia.
Com t'ho fas pels rappels quan vas en solitari? Una vegada vaig tenir molts problemes amb una sola corda...
Gràcies Joan, per molt que entreni, jo ho veig amb la canalla que ve al rocòdrom amb 4 dies fan el que a mi em costa molt de temps, però continuarem insistin. Una abraçada.
La veritat es que si Jaume, es una bona manera d'aprofitar una tarda, millor que treballant, això és el que jo li dic al company però no em fa massa cas. Salut
La veritat es que aviat ens canviaran l'hora, home la veritat es que vaig quedar content quan vaig saber que el V+ era 6a, mira que em pensava que em feia vell, i ome va ser una petita alegria. Vosaltes si que esteu forts.
Salut Llorenç.
Joan doncs jo hi vui tornar a la via, l'última tirada m'agradaria fer-la amb lliure.
Respecte a lo del ràpel, doncs si vaig molt segur a una via, amb poques possibilitats d'abandonar, aleshores vaig amb una corda de 11 mm, però si la via és llarga i no ho tinc molt clar, aleshores vaig carregat com un ruc amb dues cordes, una de 11 per escalar i una de 8,5mm per si de cas o bé si hi ha un ràpel de més de 30 mts per baixar.
Una abraçada artista, escolta les fotos les fas amb una compacta?
Si, una compacta grossa, ja la veuràs el dia que quedem!
Quines ganes de tàpia.... bufff
Publica un comentari a l'entrada